Ralstonia solanacearum-triggered defense responses at the tomato root xylem vasculature: Insights on the suberin pathway

dc.contributor.author
Kashyap, Anurag
dc.date.accessioned
2021-10-05T09:10:59Z
dc.date.available
2023-06-27T22:45:41Z
dc.date.issued
2021-06-27
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/672532
dc.description.abstract
Ralstonia solanacearum és un dels patògens bacterians de plantes més devastadors del món. Aquest bacteri és l’agent causant del marciment bacterià en més de 450 espècies de plantes i causa una devastació severa en cultius de solanàcies com la tomaquera. R. solanacearum accedeix a sistema radicular a través de ferides i llocs d’emergència d’arrels laterals i després es desplaça fins a la vasculatura radicular, on es multiplica al xilema i després es dissemina verticalment a través del xilema i horitzontalment entre els vasos i els teixits circumdants. Fins ara, l’estratègia de maneig més fiable per controlar R. solanacearum ha estat l’ús de resistència genètica. En tomàquet, entre les millors fonts de resistència es troba el conrear resistent Hawaii 7996 (H7996), que s’usa comunament com a patró en el cultiu comercial de tomàquet. Aquesta varietat resistent ha desenvolupat mecanismes de defensa efectius per prevenir la colonització de vasos o el moviment entre vasos un cop que ha passat la colonització vascular. Publicacions recents mostren que el cilindre vascular del xilema de l’arrel actua com a teixit predominant per muntar una resposta de defensa eficaç contra els invasors vasculars, restringint l’avanç del patogen cap al teixit aeri. No obstant això, els mecanismes que regulen aquesta forma de resistència segueixen sent desconeguts en gran manera. Desentranyar els mecanismes a través dels quals les plantes bloquegen o alenteixen la progressió de patògens en la vasculatura del xilema de l’arrel pot ser vital en el desenvolupament de varietats resistents mitjançant intervencions biotecnològiques. Per tant, en aquesta tesi intentem aprofundir en les respostes de defensa que actuen en la vasculatura del xilema de l’arrel que restringeixen efectivament la colonització pel patogen bacterià vascular R. solanacerum en tomàquet. Els estudis histopatològics comparatius en línies de tomàquet resistents i susceptibles indiquen que un reforç vascular compost de ferulats, que culmina en la formació d’una zona ferulo-suberínica que pot actuar com una forta barrera fisico-química contra la invasió de R. solanacearum (Capítol 1). Aquesta barrera fenòlic-alifàtica reforça les parets del teixit vascular del xilema en H7996 i pot restringir el moviment del bacteri des de l’interior del vas del xilema cap al xilema circumdant, cèl·lules de l’parènquima, vasos propers i espais intercel·lulars. Els canvis de composició en les parets es van estudiar mitjançant espectroscòpia, la qual cosa va mostrar una intensa acumulació de metabòlits compatibles amb la suberina específicament en les arrels de H7996 resistent, després de la infecció de R. solanacearum (Capítol 2). Es van observar diferències en l’estat de polimerització de la lignina en les arrels després de la infecció entre tomàquet resistent i susceptible. L’H7996 contenia una major proporció de lignina de tipus G, que és més resistent a la degradació, mentre que Marmande susceptible contenia més lignina de tipus S, que és més propensa a degradar-se. L’expressió de gens de la via biosintètica d’àcids grassos de la suberina es va incrementar significativament en el teixit vascular de l’xilema de l’arrel primària de les plantes infectades amb H7996 en comparació amb els controls o el tomàquet susceptible (Capítol 3). Això indica que la regulació positiva d’aquests gens és una resposta específica de plantes H7996 resistents que té lloc a la vasculatura suberizada després de la infecció per R. solanacearum. A més, es va observar inducció de ProSlFHT::GUS en la vasculatura del xilema de l’arrel principal de les plantes H7996 infectades, així com en teixits que se sap que dipositen suberina com ara epidermis, exodermis i teixits que experimenten cicatrització de ferides.
en_US
dc.description.abstract
Ralstonia solanacearum es uno de los patógenos bacterianos de plantas más devastadores del mundo. Esta bacteria del suelo es el agente causante de la marchitez bacteriana en más de 450 especies de plantas y causa una devastación severa en cultivos de solanáceas como el tomate. R. solanacearum accede al sistema radicular a través de heridas y sitios de emergencia de raíces laterales y luego se desplaza hasta la vasculatura radicular, donde se multiplica en el xilema y luego se disemina verticalmente a través del xilema y horizontalmente entre los vasos y los tejidos circundantes. Hasta la fecha, la estrategia de manejo más fiable para controlar R. solanacearum ha sido el uso de resistencia genética. En tomate, entre las mejores fuentes de resistencia se encuentra el cultivar resistente Hawaii 7996 (H7996), que se usa comúnmente como patrón en el cultivo comercial de tomate. Este cultivar resistente ha desarrollado mecanismos de defensa efectivos para prevenir la colonización de vasos o el movimiento entre vasos una vez que ha ocurrido la colonización vascular. Publicaciones recientes muestran que el cilindro vascular del xilema de la raíz actúa como tejido predominante para montar una respuesta de defensa eficaz contra los invasores vasculares, lo que restringe el avance del patógeno hacia el tejido aéreo. Sin embargo, los mecanismos que regulan esta forma de resistencia siguen siendo desconocidos en gran manera. Desentrañar los mecanismos a través de los cuales las plantas bloquean o ralentizan la progresión de patógenos en la vasculatura del xilema de la raíz puede ser vital en el desarrollo de cultivares resistentes mediante intervenciones biotecnológicas. Por lo tanto, en esta tesis intentamos arrojar luz sobre las respuestas de defensa que actúan en la vasculatura del xilema de la raíz que restringen efectivamente la colonización por el patógeno bacteriano vascular R. solanacerum en tomate. Los estudios histopatológicos comparativos en líneas de tomate resistentes y susceptibles indican que un refuerzo vascular compuesto de ferulatos, que culmina en la formación de una zona ferulo-suberínica, puede actuar como una fuerte barrera físico-química contra la invasión de R. solanacearum (Capítulo 1). Esta barrera fenólico-alifática refuerza las paredes del tejido vascular del xilema en H7996 y puede restringir el movimiento de la bacteria desde la luz del vaso del xilema hacia el xilema circundante, células del parénquima, vasos cercanos y espacios intercelulares. Los cambios de composición en las paredes se estudiaron mediante espectroscopia, lo cual mostró una intensa acumulación de metabolitos compatibles con la suberina específicamente en las raíces de H7996 resistente, tras la infección de R. solanacearum (Capítulo 2). Se observaron diferencias en el estado de polimerización de la lignina en las raíces después de la infección entre tomate resistente y susceptible. El H7996 contenía una mayor proporción de lignina de tipo G, que es más resistente a la degradación, mientras que Marmande susceptible contenía más lignina de tipo S, que es más propensa a degradarse. La expresión de genes de la vía biosintética de ácidos grasos de la suberina se incrementó significativamente en el tejido vascular del xilema de la raíz primaria de las plantas infectadas con H7996 en comparación con los controles o el tomate susceptible (Capítulo 3). Esto indica que la regulación positiva de estos genes es una respuesta específica de plantas H7996 resistentes que tiene lugar en la vasculatura suberizada tras la infección por R. solanacearum. Además, se observó inducción de ProSlFHT::GUS en la vasculatura del xilema de la raíz principal de las plantas H7996 infectadas, así como en tejidos que se sabe que depositan suberina tales como epidermis, exodermis y tejidos que experimentan cicatrización de heridas.
en_US
dc.description.abstract
Ralstonia solanacearum is one of the world's most devastating bacterial pathogens of plants. This soil-borne bacterium is the causative agent of bacterial wilt on more than 450 plant species, and it causes severe devastation on Solanaceous crops like tomato. R. solanacearum gains access to the root system through wounds and lateral root emerging sites and then moves to the root vasculature, where it multiplies in the xylem and later spreads vertically within the xylem sap and horizontally between vessels and to the surrounding tissues. To date, the most reliable management strategy to control R. solanacearum has been the use of genetic resistance. In tomato, among the best resistance sources is the resistant cultivar Hawaii 7996 (H7996), which is commonly used as a rootstock in commercial tomato cultivation. This resistant cultivar has evolved effective defense mechanisms to prevent vessel colonization or movement between vessels once vascular colonization has occurred. Recent reports show that the root xylem vascular cylinder acts as a predominant tissue for mounting an efficient defense response against vascular invaders, restricting onward movement of the pathogen to the aerial tissue. However, the mechanisms regulating this form of resistance remain elusive. Unravelling the mechanisms through which the plants block or slow down pathogen progression at the root xylem vasculature can be vital in the development of resistant cultivars by biotechnological interventions. Hence, in this thesis we attempted to shed light on the defense responses acting at the root xylem vasculature that effectively restrict colonization by the vascular bacterial pathogen R. solanacerum in tomato. Comparative histopathological studies in resistant and susceptible tomato lines indicated that a ferulate vascular reinforcement, culminating into a ferulo-suberin zone, may act as a strong physico-chemical barrier against R. solanacearum invasion (Chapter 1). This phenolic- aliphatic barrier reinforces the walls of xylem vascular tissue in H7996 and may restrict movement of the bacterium from the xylem vessel lumen to the surrounding xylem parenchyma cells and nearby vessels and inter-cellular spaces. Compositional changes in walls were studied using spectroscopy, which showed strong accumulation of suberin- compatible metabolites specifically in roots of resistant H7996, upon infection of R. solanacearum (Chapter 2). Differences in the polymerization state of lignin in roots were observed after infection between resistant and susceptible tomato. H7996 contained a higher proportion of G-type lignin, which is more resistant to degradation, whereas susceptible Marmande contained more S-type lignin, which is more prone to degradation. Expression of genes from the suberin fatty acid biosynthetic pathway was significantly upregulated in the taproot xylem vascular tissue of H7996 infected plants compared to the mock controls or susceptible tomato (Chapter 3). This indicates that upregulation of these genes is a specific response of resistant H7996 plants that takes place in suberizing vasculature upon R. solanacearum infection. Further, induction of ProSlFHT::GUS was observed in taproot xylem vasculature of infected H7996 plants, as well as in tissues known to deposit suberin such as epidermis, exodermis and tissues undergoing wound healing. Implications of overexpressing genes from pathway of suberin and the associated soluble phenolics synthesis, were evaluated in susceptible tomato background. Overexpression of suberin feruloyl transferase (FHT), which catalyzes the formation feruloyl esters showed limited restriction against R. solanacearum. In contrast, overexpression of tyramine N-hydroxycinnamoyltransferase (THT 1-3), responsible for synthesis of hydroxycinnamic acid amides (HCAA) such as feruloyl tyramine resulted in an increase of resistance against R. solanacearum with disease progressing remarkably slower in this line compared to wild type plants. Accumulation of such aminated phenolics may act as a chemical barrier acting as phytoalexin but could also act as physical barrier if cross-linked to the poly-aromatic domain of suberin.
en_US
dc.format.extent
208 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Ralstonia solanacearum
en_US
dc.subject
Defenses estructurals
en_US
dc.subject
Defensas estructurales
en_US
dc.subject
Structural defense
en_US
dc.subject
Suberina
en_US
dc.subject
Suberin
en_US
dc.subject.other
Ciències Experimentals
en_US
dc.title
Ralstonia solanacearum-triggered defense responses at the tomato root xylem vasculature: Insights on the suberin pathway
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
57
en_US
dc.contributor.authoremail
anuragkashyap11@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Sánchez Coll, Núria
dc.contributor.tutor
Tolrà Pérez, Roser
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia i Biotecnologia Vegetal


Documents

anka1de1.pdf

13.93Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)