Arte, Internet y Libertad. Bases de una Fundación para sostener ante la Máquina Global la creatividad artística y la libertad en la enseñanza del arte y de la historia del arte

Abstract

Aquesta tesi, que duu per títol Art, Internet i llibertat, analitza les raons i els procediments per a la creació d’una Fundació dedicada a l’estudi, la formació i la difusió de l’art i de la història de l’art. Està dividida en dues parts, amb un total de vuit capítols més unes conclusions generals, apèndixs gràfics i bibliogràfics, i una presentació dels estatuts de la Fundació dissenyada, amb els òrgans directius i la responsabilitat legal corresponent. En la primera part es presenten les raons que justifiquen la necessitat de crear aquesta Fundació, raons que sorgeixen dels efectes de la revolució digital sobre les nostres vides des del darrer terç del segle XX fins a l’actualitat, als qual es dediquen els sis primers capítols. S’hi pot trobar una anàlisi de la presa de consciència per part de la societat actual del pes dels algoritmes en qualsevol activitat; una revisió dels moments fonamentals de l’evolució de la història de l’art vistos des de la perspectiva que ofereix la digitalització; una presentació del pes dels algoritmes en el coneixement de l’art i de la història de l’art; una anàlisi detallada del paper que ha de tenir el que s’ha anomenat en aquesta tesi Màquina Global en els models d’ensenyament, recerca, formació i difusió de tot allò referent al món de l’art i de la història de l’art. S’han plantejat, d’altra banda, totes les qüestions relacionades amb els canvis educatius exigibles des de l’arribada d’Internet per a entendre l’art del passat i l’actual, atès que la nova modernitat del segle XXI reclama un diàleg constant entre la tradició del saber – entès aquí com un dels llegats més persistents de la cultura humanística– i els objectius marcats per la ciència de la computació. Així, doncs, s’ha dedicat tot un capítol a presentar com un aspecte clau per a crear la Fundació la necessitat de mantenir els valors de la societat oberta a mesura que es van implementant els processos de robotització o de teletreball que afecten les relacions tradicionals entre ensenyants i aprenents. A la segona part, constituïda per dos capítols, s’analitzen amb detall els procediments que fan necessària la creació d’una Fundació amb les característiques descrites en aquesta tesi. És a dir, una Fundació que, en diàleg permanent amb altres institucions centrades en l’estudi, la formació i la difusió de l’art i de la història de l’art (com ara els departaments universitaris), es dediqui a orientar els artistes i estudiosos de la història de l’art a definir els camps preeminents (si més no, prioritaris), d’acord amb la necessitat d’evitar, en aquest terreny del saber, la fractura generacional entre els migrants cap a l’àmbit digital i aquells que han nascut (i han estat educats) en aquest àmbit digital. Aquesta part de la tesi incideix en dues dimensions complementàries: la utilitat i l’oportunitat d’una Fundació capaç d’afrontar el canvi d’Era, accelerat en temps real pels efectes de la pandèmia del coronavirus, i alhora els trets essencials del funcionament d’una Fundació que assumeix els reptes del futur en el present; ja que per a dissenyar l’avenir d’una societat cal començar ara mateix. Aquesta tesi es proposa contribuir a una actualització dels procediments i els mecanismes d’ensenyament, formació, estudi i difusió de l’art i la història de l’art, amb l’objectiu de crear un model de contacte entre universitat i empresa que canalitzi els projectes d’I+D+I d’abast europeu i millori de manera substancial el nivell de recursos dels artistes i els historiadors de l’art.

Esta tesis, que lleva por título Arte, Internet y Libertad, analiza las razones y los procedimientos para la creación de una Fundación dedicada al estudio, formación y difusión del arte y la historia del arte. Está dividida en dos partes con un total de ocho capítulos más unas conclusiones generales, apéndices gráficos y bibliográficos, y una presentación de los Estatutos de la Fundación diseñada, con sus órganos directivos y su responsabilidad legal. En la primera parte se abordan las razones que exigen la creación de esta Fundación, razones que nacen del efecto de la revolución digital en nuestras vidas desde el último tercio del siglo XX hasta el día de hoy que rastrean en los seis primeros capítulos. En estos se hallará desde un análisis de la toma de conciencia de la sociedad actual del peso de los algoritmos en cualquier actividad, hasta una revisión de los momentos fundamentales de la evolución de la historia del arte vistos desde la perspectiva que ofrece la digitalización; desde una presentación del peso de los algoritmos en el conocimiento del arte y la historia del arte, hasta un análisis detallado del papel que ha de jugar lo que en la tesis se ha llamado la Máquina Global en los modelos de enseñanza, investigación, formación y difusión de todo lo referente al mundo del arte y de la historia del arte. Se han planteado asimismo todas las cuestiones pertinentes a los cambios educativos exigibles desde la llegada de Internet para entender el arte del pasado y el actual, pues la nueva modernidad del siglo XXI exige un diálogo constante entre la tradición del saber, que aquí se entiende como uno de los legados más persistentes de la cultura humanística, y los objetivos marcados por la ciencia de la computación. En ese sentido, se ha dedicado todo un capítulo a plantear cómo una de las razones claves para crear la Fundación es la necesidad de mantener los valores de la sociedad abierta a medida que se van implementando los procesos de robotización o de trabajo en línea que afectan a las tradicionales relaciones entre enseñantes y enseñados. En la segunda parte, articulada en dos capítulos, se analizan detalladamente los procedimientos que hacen necesaria la creación de una Fundación de las características señaladas en la tesis, a saber, una Fundación que, en diálogo permanente con otras instituciones dedicadas al estudio, formación y difusión del arte y la historia del arte como pueden ser los Departamentos universitarios, se dedique a orientar a los artistas y estudiosos de la historia del arte, a definir los campos preeminentes, al menos prioritarios, de acuerdo con la necesidad de evitar, en estos territorios del saber, la brecha generacional entre migrantes al digital y los nacidos (y educados) en lo digital. Esta parte de la tesis incide en dos planos complementarios: la utilidad y oportunidad de una Fundación capaz de afrontar el cambio de Era, que se ha acelerado en tiempo real por los efectos imprevistos de la pandemia del Coronavirus, y al mismo tiempo, los rasgos esenciales del funcionamiento de una Fundación que asume los desafíos del futuro en el presente; porque para diseñar el porvenir de una sociedad hay que empezar ahora mismo. Esta tesis quiere contribuir a una actualización de los modos y mecanismos de enseñanza, formación, estudio y difusión del arte y la historia del arte con vistas a crear un modelo de contacto entre universidad y empresa que canalice los proyectos I+D+I de alcance europeo y mejore sustancialmente el nivel de recursos de los artistas y los historiadores del arte.

This thesis, entitled Art, Internet and Freedom, analyzes the reasons and procedures for the creation of a Foundation dedicated to the study, training and dissemination of art and art history. It is divided into two parts, with a total of eight chapters plus some general conclusions, graphic and bibliographic appendices, and a designed presentation of the Statutes of the Foundation, with its governing bodies and legal responsibility. The reasons that call for the creation of this Foundation are addressed in the first part, reasons that arise from the effect of the digital revolution in our lives since the last third of the 20th century until this day are tracked in the first six chapters. In these will be found, from an analysis of the awareness of today’s society, the weight of algorithms in any activity, to a review of the fundamental moments of the evolution of art history seen from the perspective offered by digitalization; from a presentation of the weight of algorithms in the knowledge of art and art history, to a detailed analysis of the role to be played by what in the thesis has been called the Global Machine in teaching, research, training and dissemination models in everything related to the world of art and art history. All the pertinent questions to the educational changes required since the advent of the Internet have also been raised to understand the art of the past and the present, since the new modernity of the 21st century requires a constant dialogue between the tradition of knowledge, which here is understood as one of the most persistent legacies of humanistic culture and the objectives set by computer science. In this sense, a whole chapter has been dedicated to propose how one of the key reasons for creating the Foundation is the need to maintain the values of an open society as the robotization or online work processes that affect the traditional relationships between the teachers and those being taught are implemented. In the second part, divided into two chapters, the procedures that make it necessary to create a Foundation with the characteristics indicated in the thesis are analyzed in detail, namely, a Foundation that, in permanent dialogue with other institutions dedicated to the study, training and dissemination of art and art history such as university departments, are dedicated to guiding artists and scholars of art history, to define the preeminent fields, at least prioritize them, according to the need to avoid, in these territories of knowledge, the generation gap between digital migrants and those born (and educated) in the digital age. This part of the thesis influences two complementary planes: the usefulness and opportunity of a Foundation capable of facing the change of Era, which has been accelerated in real time by the unforeseen effects of the Coronavirus pandemic, and at the same time, the essential features for the operation of a Foundation that takes on the challenges of the future in the present; because to design the future of a society we have to start right now. This thesis wants to contribute to an update of the modes and mechanisms of teaching, training, study and the dissemination of art and art history with views to create a model of contact between university and company that channels R&D&I (Research, Development and Innovation) projects of a European scope and substantially improves the level of resources for artists and art historians.