Koyla Kahini. The Political Ecology of Coal in India

Abstract

Aquesta tesi contribueix a examinar com i per què el carbó continua dominant la matriu energètica mundial, malgrat les velles i noves preocupacions socioecològiques i com i per què es posa en dubte, utilitzant narratives de justícia ambiental i climàtica. Tot i que el carbó continua regnant en la matriu energètica mundial, els patrons del comerç mundial de carbó estan canviant. L’Índia està preparada per jugar un paper de lideratge en un futur pròxim, ja que la producció, el consum i el comerç de carbó engloben noves geografies al sud global. Al mateix temps, l’Índia també lidera la transició cap a les energies renovables a nivell mundial. Primer exploro aquesta paradoxa mirant els patrons metabòlics socials i els factors d’ecologia política i argumento que la transició energètica es dirigeix, en realitat, cap a més carbó tot i una retòrica dominada per les renovables. A continuació, exploro com això s’està facilitant amb la creació d’una nova geografia costanera, en paral·lel a les antigues geografies del carbó. Tot seguit, exploro com s’està qüestionant aquesta pujada del carbó i com s’estan configurant les protestes en regions amb poblacions marginades amb desigualtats preexistents. Defenso la necessitat d’una justícia ambiental decolonial per esbrinar com interactuen les múltiples formes de violència i perpetuen les injustícies ambientals mitjançant el que anomeno violència processal. Finalment, examino les múltiples maneres com les protestes contra el carbó de tot el món que fan servir una narrativa de justícia climàtica estan connectades. Exploro 61 casos de resistència i esbosso tres grans tipus de classificacions sobre les connexions. Defenso la necessitat de moviments decolonials per la justícia climàtica que s’adhereixin a les preocupacions locals i que no impulsin una narrativa global de dalt a baix, proporcionant dos exemples de l’Índia en què aquest enfocament perjudica més que beneficia a un moviment. La tesi es basa en un enfocament de mètodes mixts, que se centra en la investigació transdisciplinària i coproduïda, i mobilitza conceptes de les tres disciplines interconnectades de l’ecologia política, la justícia ambiental i l’economia ecològica.

Esta tesis contribuye a examinar cómo y por qué el carbón continúa dominando la oferta energética global a pesar de las viejas y nuevas preocupaciones socio-ecológicas y cómo y por qué se cuestiona, utilizando narrativas ambientales y de justicia climática. Aunque el carbón sigue reinando en la cesta energética mundial, los patrones del comercio mundial de carbón están cambiando. India va a desempeñar un papel destacado en un futuro cercano a medida que la producción, el consumo y el comercio de carbón abarcan nuevas geografías en el Sur Global. Al mismo tiempo, paradójicamente, India también lidera la transición hacia las energías renovables a nivel mundial. Primero exploro esta paradoja estudiando los patrones metabólicos sociales y los factores ecológico-políticos. Sostengo que la transición energética es, de hecho, hacia más carbón a pesar de la retórica de las energías renovables. Luego estudio cómo esto se está facilitando con la creación de una nueva geografía costera, en paralelo a las geografías más antiguas del carbón. A continuación, analizo cómo se está impugnando este aumento del carbón y cómo se están configurando las protestas en regiones con poblaciones marginadas con desigualdades preexistentes. Abogo por la necesidad de justicia ambiental decolonial para desentrañar cómo interactúan las múltiples formas de violencia y se perpetúan las injusticias ambientales mediante lo que denomino violencia procesal. Finalmente, examino las múltiples formas en que se encuentran conectadas las protestas contra el carbón de todo el mundo que emplean una narrativa de justicia climática. Analizo 61 casos de resistencia y trazo tres tipos amplios de clasificaciones sobre las conexiones. Argumento que los movimientos decoloniales por la justicia climática deben apegarse a las preocupaciones locales en vez de imponer desde arriba una narrativa global, mostrando dos ejemplos de la India donde tal enfoque global hace más daño que bien al movimiento. La tesis se basa pues en métodos mixtos, está centrada en la investigación transdisciplinaria y coproducida movilizando conceptos de tres disciplinas interconectadas: ecología política, justicia ambiental y economía ecológica.

This thesis contributes to examining how and why coal continues to dominate global energy mix despite old and new socio-ecological concerns and how and why is it contested, using environment and climate justice narratives. Although coal continues to reign in the global energy mix, the patterns of global coal trade are shifting. India is primed to play a leading role in the near future as coal production, consumption and trade encompasses new geographies in the Global South. At the same time, India is also leading the transition towards renewables globally. I first explore this paradox by looking at social metabolic patterns and political ecological factors and argue that the energy transition is in-fact towards more coal despite a renewables-led rhetoric. I then explore how this is being facilitated with the creation of a new coastal geography, in parallel to the older coal geographies. This is followed by an exploration of how this rise in coal is being contested, and how are the protests being shaped in regions with marginalized populations with pre-existing inequalities. I argue for the need of decolonial environmental justice scholarship to unpack how the multiple forms of violence interact and perpetuate environmental injustices by what I term procedural violence. Finally, I examine the multiple ways in which coal protests from across the world which employ a climate justice narrative are connected. I explore 61 cases of resistance and draw three broad types of classifications about the connections. I argue for the need of decolonial climate justice movements which adheres to local concerns and doesn’t push for a global top-down narrative, by providing two examples from India where such approach does more harm than good to a movement. The thesis is based on a mixed-methods approach, focusing on transdisciplinary, co-produced research, and mobilizes concepts from the three interconnected disciplines of political ecology, environmental justice and ecological economics.