Embodied pronunciation training : the benefits of visuospatial hand gestures

Abstract

In the last few decades, the use of hand gestures that encode phonological features of the target language has been proven to play a positive role in L2 suprasegmental learning. However, less is known about the effects of embodied pronunciation training on the acquisition of novel segments. This doctoral dissertation includes three between-subject studies which tested the effects of visuospatial hand movements as pedagogical gestures for training L2 pronunciation features. Study 1 demonstrated that producing durational gestures (i.e., horizontal hand movements to illustrate vowel-length contrasts) improves novice learners’ production of Japanese long vowels. Study 2 showed that appropriately performing gestures that mimic consonantal aspiration boosts the learning of Mandarin aspirated plosives by novice learners. Finally, study 3 revealed that the observation of hand gestures encoding melodic and rhythmic features of speech helps learners with elementary-to-inter-mediate French proficiency reduce their accentedness and improve their accuracy in producing the non-native front rounded vowels. Overall, the three studies show the benefits of embodied pronunciation training involving hand gestures that encode segmental and supraseg-mental phonological information. These results highlight the need to integrate embodied training methods in L2 classrooms and support the predictions of the Embodied Cognition paradigm for L2 phonological learning.

Al llarg de les últimes dècades s’ha demostrat que emprar gestos manuals que fan visibles els aspectes fonològics d’una llengua estrangera afavoreix l’aprenentatge de la prosòdia d’aquesta llengua. No obstant això, hi ha menys estudis sobre l’efectivitat d’aquests gestos en l’adquisició de nous sons. Aquesta tesi doctoral inclou tres estudis experimentals que tenen per objectiu avaluar els efectes dels entrenaments multimodals de la pronúncia que inclouen aquests moviments manuals com a gestos pedagògics per a l’entrenament dels trets fonètics . L’estudi 1 demostra que emprar gestos que codifiquen trets fonètics de duració dels sons (i.e., moviments horitzontals de les mans que il·lustren aquests contrastos de durada vocàlica) millora la producció de les vocals llargues del japonès per part d’aprenents novells. L’estudi 2 mostra que una realització adequada dels gestos que imiten els trets d’aspiració consonàntica facilita l’aprenentatge de les consonants oclusives aspirades del xinès per part de nous aprenents. L’estudi 3 demostra que un entrenament multimodal que integri gestos manuals que facin visibles els trets prosòdics del francès ajuda els aprenents d’aquesta llengua a reduir el seu accent i alhora augmentar la precisió en la pronúncia de les vocals arrodonides anteriors. En resum, els tres estudis mostren els beneficis de la pràctica multimodal de la pronúncia amb exercicis que incloguin gestos manuals que codifiquen informació fonològica a nivell segmental i suprasegmental. Els resultats ressalten la importància d’incorporar entrenaments multimodals de la pronúncia en l’aula de llengües estrangeres i donen suport a les prediccions del paradigma de la Cognició Corporeïtzada (Embodied Cognition) sobre l’aprenentatge fonològic de segones llengües.

A lo largo de las últimas décadas, se ha demostrado que el uso de gestos manuales que visualizan aspectos fonológicos de una segunda lengua facilita el aprendizaje de la prosodia de esta lengua. No obstante, hay menos estudios sobre la efectividad de esos gestos en la adquisición de nuevos sonidos. Esta tesis doctoral incluye tres estudios experimentales que tienen por objetivo evaluar los efectos de entrenamientos multimodales de la pronunciación que incluyen esos movimientos manuales como gestos pedagógicos de los rasgos fonéticos. El estudio 1 demuestra que el uso de gestos que codifican rasgos fonéticos de duración de los sonidos (i.e., movimientos horizontales de las manos que ilustran los contrastes de duración vocálica) mejora la producción de las vocales largas del japonés por parte de nuevos aprendices. El estudio 2 muestra que una realización adecuada de los gestos que imitan los rasgos de aspiración consonántica facilita el aprendizaje de las con-sonantes oclusivas aspiradas del chino por parte de estudiantes principiantes. El estudio 3 demuestra que un entrenamiento multimodal que incluye el uso de gestos manuales que codifican los rasgos prosódicos del francés ayuda a los estudiantes de esta lengua a reducir su acento y aumentar la precisión en la pronunciación de las vocales labializadas anteriores. En resumen, los tres estudios muestran los beneficios de la práctica multimodal de la pronunciación con ejercicios que incluyan gestos manuales que codifican información fonológica a nivel segmental y suprasegmental. Los resultados resaltan la importancia de incorporar entrenamientos multimodales en el aula de lenguas extranjeras y apoyan las predicciones del paradigma de la Cognición Corporeizada (Embodied Cognition) en el contexto del aprendizaje fonológico de segundas lenguas.