Essays on debt and speculation

Abstract

My dissertation consists of three essays with the common theme of analyzing economic models of financial assets markets featuring heterogeneous market participants and testing the predictions of these models empirically. In the first essay, I present a simple model of heterogeneous traders and demonstrate that different sources of heterogeneity (discount factors vs. return expectations) imply opposite signs for the relationship of turnover and expected returns. This motivates me to analyze the correlational empirical relationship between asset turnover and measures of expected returns, both survey- and model-based, for the US stock and housing markets. I obtain mixed evidence on the sign of the turnover-expected return relationship in the stock market, while in the housing market the relationship is moderately positive. In the second essay (authored jointly with Andrea Fabiani and Luigi Falasconi), I ask whether monetary policy influences the maturity structure of corporate debt. I answer this question by exploiting: i) time-series and firm-level data on debt maturity for the US corporate sector; ii) several proxies of FED monetary interest rate shocks. The results show that a loosening of the policy rate lengthens corporate debt maturity, an effect entirely driven by the adjustments of very large companies. I explain such findings through a model combining moral-hazard frictions and yield-seeking investors, who increase their demand of long-term debt-securities when the policy rate goes down. Only large and unconstrained companies can accommodate the demand shift. Empirical evidence on the response of corporate bond issuance by large companies and holdings by mutual funds validates the proposed mechanism. In the third essay (authored jointly with Ilja Kantorovitch), I test the theoretical predictions of the differences-of-opinion literature by analyzing the extensive online discussion on Bitcoin by potential Bitcoin investors to build a time-varying sentiment distribution, defining disagreement as dispersion in sentiment. High disagreement is associated with negative subsequent returns, high turnover growth, and high volatility, confirming the theory’s predictions. However, I do not find that an increase in disagreement increases the price, which is seemingly at odds with the theoretical prediction of disagreement leading to overpricing. As the theory predicts, the effect of disagreement weakens significantly after shorting instruments were introduced at the end of 2017. The results are economically significant: at the monthly frequency, a one standard deviation increase in disagreement leads to a 9:2 percentage points lower cumulative return over the following eight months, and the adjusted R2 of regressing contemporaneous returns on average sentiment and disagreement is 0:33.

La meva dissertació consta de tres assajos amb el tema comú d’analitzar l’impacte de la introducció d ’agents no racionals i heterogeni en els models de mercats d’actius financers. En el primer capítol, presento un model simple d’agents heterogenis i dedueixo que diferents causes d’heterogeneïtat (diferents factors de descompte versus diferents expectatives de rendibilitat) impliquen un signe diferent per a la relació entre la velocitat transactional d’actius i els rendiments esperats. Analitzo la relació empírica entre les mesures dels rendiments esperats i la velocitat transactional d’actius per als mercats borsari i de l’habitatge dels EUA i obtinc evidència mixta sobre el signe de la relació entre la velocitat transactional d’actius i els rendiments esperats. En el segon capítol (escribido juntament amb Andrea Fabiani i Luigi Falasconi) pregunto si la política monetària influeix en l’estructura de venciments del deute corporatiu. Responc a aquesta pregunta utilitzant: i) dades de sèries temporals i a nivell d’empresa sobre el venciment del deute de el sector empresarial nord-americà; ii) diverses aproximacions a les pertorbacions dels tipus d’interès monetaris de la FED. Els resultats mostren que una flexibilització del tipus d’interès oficial allarga el venciment del deute corporatiu, un efecte totalment impulsat pels ajustos de les empreses molt grans. Explico aquests resultats a través d’un model que combina friccions de risc moral i inversors que busquen rendibilitat, que augmenten la seva demanda de títols de deute a llarg termini quan el tipus d’interès oficial baixa. Només les empreses grans i sense restriccions poden acomodar el canvi de demanda. L’evidència empírica sobre la resposta de l’emissió de bons corporatius per part de les grans empreses i les tinences dels fons d’inversió valida el mecanisme. En el tercer capítol (escrit juntament amb Ilja Kantorovitch) poso a prova les prediccions teòriques de la literatura sobre les diferències d’opinió en mercats financers analitzant l’extens debat en línia sobre Bitcoin per construir una distribució de sentiment variable en el temps, definint el desacord com la dispersió en aquest sentiment. Alt desacord s’associa amb rendiments negatius, un alt creixement de la facturació i una alta volatilitat, confirmant les prediccions de la teoria. No obstant això, no trobo que un augment del desacord augmenti el preu en el present, el que sembla contradir la predicció teòrica que el desacord condueix a la sobrevaloració. Com prediu la teoria, l’efecte de desacord es debilita significativament després de la introducció d’instruments de venda al descobert a la fi de 2017. Els resultats són econòmicament significatius: en la freqüència mensual, un augment d’una desviació estàndard en el desacord condueix a una rendibilitat acumulada 9:2 menor durant els vuit mesos següents, i el R2 ajustat de la regressió de les rendibilitats contemporànies sobre el sentiment mitjà i el desacord és de 0:33.