Avaluació d'un programa de detecció i prevenció del sobrepès i de l'obesitat infantil als centres educatius

Abstract

El món està patint des de finals del segle XX una epidèmia causada per hàbits pocs saludables de nutrició i d’activitat física, relacionats amb un determinat estil de vida propi d’aquesta època. Aquest fet està portant a milions de persones a tenir excés de pes i obesitat. S’ha convertit en un problema de salut mundial, que primer es va iniciar al primer món, per després passar al segon món o països en procés de desenvolupament. L’obesitat, conseqüència d’una alimentació hipercalòrica i no saludable és una malaltia crònica, que porta associada una sèrie de complicacions perilloses com són riscos cardiovasculars, hipertensió, colesterol, diabetis, alteracions de la son, depressió, baixa autoestima, etc. De manera paral·lela, els governs i les administracions sanitàries han començat a reaccionar com a conseqüència de les dades preocupants dels últims estudis. En aquest sentit, les fundacions relacionades amb el món de la salut (esportives, alimentàries) han començat a dur a terme programes de prevenció en hàbits saludables en el col·lectiu de nens/es davant la necessitat d’actuació. El present estudi valora l’eficàcia d’un programa de salut mitjançant la seva avaluació. Aquest programa detecta la prevalença de sobrepès i d’obesitat infantil i, estableix vies per a la seva prevenció als centres educatius, mitjançant l’aplicació d’una proposta pedagògica. El programa s’adreça a alumnes de 3 a 12 anys d’escoles de Barcelona i, més en concret, a aquells alumnes amb sobrepès i obesitat, que participen dintre del programa de salut mitjançant la realització d’una proposta pedagògica de prevenció, amb sessions dintre de l’escola i, amb activitats en família els caps de setmana. L’objectiu proposat és avaluar la implementació d’un programa de prevenció del sobrepès i obesitat infantil i, d’intervenció en la promoció d’hàbits saludables en alimentació i activitat física en horari no lectiu, en el context escolar. La recollida de dades, es fa al principi del curs escolar, per tal d’analitzar i valorar el punt de partida de l’alumnat a l’inici de la implementació del programa de salut. L’avaluació valora l’eficàcia del programa de salut i, així poder elaborar propostes que incideixen en la millora del programa, la seva consolidació en els cursos següents i, com a referència per a futurs programes de salut. Es potencien hàbits alimentaris i d’activitat física saludables, des d’un context pedagògic, amb la implicació tant de les escoles com de les famílies. La present investigació s’emmarca dins de la metodologia d’investigació avaluativa en educació, que té per objectiu la profunditat i la comprensió dels fenòmens. Es considera la realitat (Buscà, 2005) com un tot dinàmic i global, assumeix una via inductiva i utilitza estratègies que permeten l’obtenció de dades referides a la particularitat de les situacions.

Per tant, és un estudi amb un enfocament metodològic essencialment qualitatiu, tot i que integrant dues estratègies qualitatives (l’entrevista i l’anàlisi documental) i dues quantitatives (la presa de dades antropomètriques i el qüestionari). L’enfocament d’investigació d’aquesta metodologia es caracteritza per ser holístic, inductiu i idiogràfic, és a dir, que s’interessa per la comprensió global de les situacions i de les persones. En els quatre instruments s’analitzen les variables de les tres dimensions de la recerca: disseny del programa de salut, implantació i resultats. Els resultats obtinguts són interpretats en dos nivells d’anàlisi de la informació. En el primer, es recopila i interpreta la informació de cada un dels quatre instruments de forma separada, realitzant una reflexió de cada una de les dimensions amb les seves variables. En el segon nivell es realitza una triangulació de dades a partir de les semblances i diferències en els resultats obtinguts en els quatre instruments, buscant respondre l’objectiu principal de la recerca. Els resultats de la recerca mostren gairebé 1/3 dels nens/es amb un pes no saludable, principalment sobrepès i obesitat. La majoria dels nens/es desconeixen que és un esmorzar saludable i quins aliments són perjudicials (grasses saturades i en excés, ensucrats, etc.). Això ens indica que hi ha una feina molt important a fer pel que fa a l’educació en alimentació. Pel que fa a l’activitat física, les dades mostren un excés d’hores d’inactivitat física. I aquesta és una dada molt preocupant: la meitat de la població infantil passa unes tres hores diàries davant d’una pantalla. Això té unes conseqüències de salut, pel sedentarisme que comporta i, pels aliments hipercalòrics que solen acompanyar aquestes estones. El programa es valora positivament en quant a l’anàlisi que es fa dels hàbits de salut en els nens/es i, que referma que s’ha de seguir treballant en programes de prevenció. Cal millorar la coordinació entre els agents participants en el programa de salut i empoderar-los per tal que siguin el motor del programa. Hi ha unanimitat entre els agents participants al programa de salut que s’avalua a la present recerca que, la coordinació regular entre ells, i la col·laboració amb l’Administració (Sanitat) és imprescindible perquè tingui èxit. I l’escola és el context ideal i el referent principal dels nens/es en quant a la pràctica d’activitat física ja que la majoria realitza les activitats extraescolars a la pròpia escola. Però l’escola també s’està convertint en un referent educatiu en quant a l’alimentació ja que hi ha un percentatge menor de nens/es amb excés de pes entre els que es queden a dinar a l’escola. Per tant, no només es treballa l’alimentació i l’activitat física com a continguts curriculars teòrics, sinó també a la pràctica. Tampoc hem de perdre de vista la família com a primer entorn educatiu i model principal dels nens/es.

El mundo está sufriendo, desde finales del siglo XX una epidemia caudada por hábitos poco saludables de nutrición y de actividad física, relacionados con un determinado estilo de vida propio de esta época. Este hecho está llevando a millones de personas a tener exceso de peso y obesidad. Se ha convertido en un problema de salud mundial, que primero se inició en el primer mundo, para después pasar al segundo mundo o a países en proceso de desarrollo. La obesidad, consecuencia de una alimentación hipercalórica y no saludable es una enfermedad crónica, que lleva asociada una serie complicaciones peligrosas como son riesgos cardiovasculares, hipertensión, colesterol, diabetes, alteraciones del sueño, depresión, baja autoestima, etc. De manera paralela, los gobiernos y las administraciones sanitarias han comenzado a reaccionar como consecuencia de los datos preocupantes de los últimos estudios. En este sentido, las fundaciones relacionadas con el mundo de la salud (deportivas, alimentarias) han comenzado a llevar a cabo programas de prevención en hábitos saludables en el colectivo de niños y niñas ante la necesidad de actuación El presente estudio valora la eficacia de un programa de salud mediante su evaluación. Este programa detecta la prevalencia de sobrepeso y de obesidad infantil y, establece vías para su prevención en los centros educativos, mediante la aplicación de una propuesta pedagógica. El programa se dirige a alumnos de 3 a 12 años de escuelas de Barcelona y, más en concreto, a aquellos alumnos con sobrepeso y obesidad, que participan dentro del programa de salud mediante la realización de una propuesta pedagógica de prevención, con sesiones dentro de la escuela y, con actividades en familia los fines de semana. El objetivo propuesto es evaluar la implementación de un programa de prevención del sobrepeso y la obesidad infantil y, la intervención en la promoción de hábitos saludables en alimentación y actividad física en horario no lectivo, en el contexto escolar. La recogida de datos se hace a principio del curso escolar, para así poder analizar y valorar el punto de partida del alumnado al inicio de la implantación del programa de salud. La evaluación valora la eficacia del plan de salud y, así poder elaborar propuestas que inciden en la mejora del programa, su consolidación en los cursos siguientes y, como referencia para futuros programas de salud. Se potencian hábitos alimentarios y de actividad física saludables, desde un contexto pedagógico, con la implicación tanto de las escuelas como de las familias.

La presente investigación se enmarca en la metodología de investigación evaluativa en educación, que tiene por objetivo profundizar y comprender los fenómenos. Se considera la realidad (Buscà, 2005) como un todo dinámico y global, asumiendo una vía inductiva y utilizando estrategias que permiten la obtención de datos referido a la particularidad de las situaciones. Por tanto, es un estudio con un enfoque metodológico esencialmente cualitativo, aunque integrando dos estrategias cualitativas (la entrevista y el análisis documental) y dos cuantitativas (la toma de datos antropométricos y el cuestionario). El enfoque de investigación de esta metodología se caracteriza por ser holístico, inductivo e idiográfico, es decir, que se interesa por la comprensión global de las situaciones y de las personas. En los cuatro instrumentos se analizan las variables de las tres dimensiones de la investigación: el diseño del plan de salud, la implementación del plan de salud y los resultados. Los resultados obtenidos son interpretados en dos niveles de análisis de la información. En el primero, se recopila e interpreta la información de cada uno de los cuatro instrumentos de forma separada, realizando una reflexión de cada una de las dimensiones con sus variables. En el segundo nivel se realiza un cruce de datos a partir a partir de las semejanzas y diferencias en los cuatro instrumentos, buscando responder el objetivo principal de la investigación. Los resultados de la investigación muestran casi 1/3 de los niños/as con un peso no saludable, principalmente sobrepeso y obesidad. La mayoría de los niños/as desconocen que es un desayuno saludable y qué alimentos son perjudiciales (grasas saturadas y en exceso, azucarados, etc.). Esto nos indica que hay un trabajo muy importante a hacer en relación con la educación en alimentación. Por lo que respecta a la actividad física, los datos muestran un exceso de horas de inactividad física. Y este es un dato muy preocupante: la mitad de la población infantil pasa unas tres horas diaria delante de una pantalla. Esto tiene unas consecuencias de salud, por el sedentarismo que comporta y por los alimentos hipercalóricos que suelen acompañar estos espacios de tiempo. El programa de salud se valora positivamente en cuanto al análisis que se hace de los hábitos de salud en los niños/as y que reafirma que se ha de seguir trabajando en programas de prevención. Hace falta mejorar la coordinación entre los agentes participantes en el plan de salud y empoderarlos para que sean el motor del programa. Hay unanimidad entre los agentes participantes en el programa de salud que se evalúa en la presente investigación, que la coordinación regular entre ellos y la colaboración con la Administración (Sanidad) es imprescindible para que el plan de salud tenga éxito. Y la escuela es el contexto ideal y el referente principal de los niños/as en cuanto a la práctica de actividad física, ya que la mayoría realiza las actividades extraescolares en la propia escuela. Pero la escuela también se está convirtiendo en un referente educativo en cuanto a la alimentación, ya que hay un

porcentaje menor de niños/as con exceso de peso entre los que se quedan a comer en el colegio. Por lo tanto, no sólo se trabaja la alimentación y la actividad física como contenidos curriculares teóricos, sino que también se lleva a la práctica. Tampoco hemos de perder de vista a la familia como primer entorno educativo y modelo principal de los niños/as.

Since the end of the 20th century the world has been suffering from an epidemic caused by unhealthy habits of nutrition and physical activity, related to a certain lifestyle characteristic of this era. This fact is leading millions of people to become overweight and obese. It has become a global health problem, which first started in the first world, and then moved to the second world or developing countries. Obesity, a consequence of a hypercaloric and unhealthy diet, is a chronic disease, which carries with it a series of dangerous complications such as cardiovascular risks, hypertension, cholesterol, diabetes, sleep disorders, depression, low self-esteem, etc. At the same time, governments and health administrations have begun to react to the worrying data from recent studies. In this sense, the foundations related to the world of health (sports, food) have begun to carry out prevention programs in healthy habits in the group of children in view of the need to act. This study assesses the effectiveness of a health project by evaluating it. This program detects the prevalence of overweight and obesity in children and, establishes ways for its prevention in the educational centers, through the application of a pedagogical proposal. The plan is aimed at students from 3 to 12 years of age in schools in Barcelona and, more specifically, at those students who are overweight and obese, who participate in the health project by carrying out a pedagogical proposal of prevention, with sessions inside the school, and with family activities at weekends. The proposed objective is to evaluate the implementation of a program for the prevention of overweight and obesity in children, and an intervention in the promotion of healthy eating habits and physical activity during non-teaching hours, in the school context. Data is collected at the beginning of the school year, to analyze and evaluate the starting point of the students at the beginning of the implementation of the health program. The evaluation assesses the effectiveness of the health plan, so that proposals can be drawn up for improving the project, consolidating it in next courses and as a reference for future health plans. Healthy eating and physical activity habits are promoted, from an educational context, with the involvement of both schools and families. This research is part of the evaluation research methodology in education, which aims at the depth and understanding of the phenomena. Reality is considered (Buscà, 2005) as a dynamic and global whole, it assumes an inductive path and uses strategies that allow obtaining data referred to the particularity of the situations. Therefore, it is a study with an

essentially qualitative methodological approach, integrating two qualitative strategies (the interview and the documentary analysis) and two quantitative strategies (collecting anthropometric data and the questionnaire). The research approach of this methodology is characterized by being holistic, inductive and ideographic, that is, it is interested in the global understanding of situations and people. The four instruments analyse the variables of the three dimensions of research: design of the health plan, implementation of the health plan and results. The results obtained are interpreted at two levels of information analysis. In the first one, the information of each one of the four instruments is collected and interpreted separately, making a reflection of each one of the dimensions with its variables. In the second level a data cross is made from the similarities and differences in the results obtained in the four instruments, seeking to respond to the main objective of the research. Research results show almost 1/3 of children are at an unhealthy weight, mainly overweight and obese. Most children do not know what a healthy breakfast is and foods are harmful (saturated and excess fats, sugars, etc.). This indicates to us that there is very important work to be done in terms of food education. With regard to physical activity, the data show an excess of hours of physical inactivity. And this is a very worrying fact: half of the child population spends about three hours a day in front of a screen. This has some health consequences, because of the sedentary lifestyle it entails, and because of the high- calorie foods that usually accompany these passive leisure times. The program is positively evaluated in terms of the analysis of children's health habits, which reaffirms the need to continue working on prevention plans. There is a need to improve coordination among the actors involved in the health plan and empower them to be the driving force behind the program. There is unanimity among the agents participating in the health plan being evaluated in this research, that regular coordination among them, and collaboration with the Administration (Health) is essential for it to be successful. And the school is the ideal context and the main reference for children to practice physical activity since most of them do the extra-curricular activities in the school itself. But the school is also becoming an educational and health reference in terms of nutrition as there is a lower percentage of overweight children among those who stay to eat at school. Therefore, not only is food and physical activity worked on as theoretical curricular content, but also in practice. But we must not lose sight of the family as the first educational environment and main model for children.