Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
El trabajo de esta labor investigadora está centrado en la fase precontractual de uno de los contratos más utilizados en nuestro país en las últimas décadas, en las que se inició y desarrolló la actividad franquiciadora como una modalidad de distribución comercial. Un volumen de actividad que todo y siendo importante equivale a la mitad de la mayoría de países anglosajones. Este infradesarrollo dentro del espacio de la UE, algunos autores lo atribuyen a la escasa y dispar regulación sobre la materia en estos países. Esta fase precontractual tiene en la UE una regulación muy escasa y en algunos casos inexistente, por lo que los tribunales deben recurrir en primera instancia a las normas del Derecho Civil y especialmente al principio de la buena fe. La única regulación especial contenida en nuestro derecho positivo, la encontramos en el art. 62 de la Ley 7/1996 LOCM y en el RD 201/2010, que reglamentariamente la desarrolla, limitándose a concretar en que consiste la actividad comercial en régimen de franquicia, el deber de información por parte del franquiciador y el deber de confidencialidad por parte del franquiciado. En la mayoría de los países solo se da una tutela precontractual al franquiciado, considerado como la parte débil del contrato, llegando a equipararse en algunos de ellos con la figura del consumidor para una mayor protección de este. Surgiendo la interesante duda sobre la necesidad de considerar una tutela para el franquiciador, quien también incurre en riesgos importantes con este tipo de contratación. Llegados a este punto, surge la necesidad de dar respuesta a dos interesantes planteamientos relacionados con esta fase precontractual: 1) Suficiencia de la regulación española de la fase precontractual del contrato de franquicia. 2) Suficiencia de la tutela que la normativa española actual ofrece a las partes intervinientes en la fase precontractual del contrato de franquicia. Con esta finalidad, he recorrido a las normas de nuestra legislación vigente, a la doctrina y a las resoluciones de los tribunales tanto nacionales como del derecho comparado de EEUU y Gran Bretaña como representantes del common law y Francia, Alemania e Italia del civil law.
El treball d'aquesta tasca investigadora està centrat en la fase precontractual d'un dels contractes més utilitzats en el nostre país en les últimes dècades, en què es va iniciar i desenvolupar l'activitat franquiciadora com una modalitat de distribució comercial. Un volum d'activitat que tot i sent important equival a la meitat de la majoria de països anglosaxons. Aquest infradesenvolupament dins de l'espai de la UE, alguns autors ho atribueixen a l'escassa i dispar regulació sobre la matèria en aquests països. Aquesta fase precontractual té a la UE una regulació molt escassa i en alguns casos inexistent, de manera que els tribunals han de recórrer en primera instància a les normes de Dret Civil i especialment a el principi de la bona fe. L'única regulació especial continguda en el nostre dret positiu, la trobem en l'art. 62 de la Llei 7/1996 LOCM i en el RD 201/2010, que reglamentàriament la desenvolupa, limitant-se a concretar en què consisteix l'activitat comercial en règim de franquícia, el deure d'informació per part del franquiciador i el deure de confidencialitat per part del franquiciat. En la majoria dels països només es dona una tutela precontractual al franquiciat, considerat com la part feble del contracte, arribant a equiparar-se en alguns casos amb la figura del consumidor per a una major protecció d'aquest. Sorgint el interessant dubte sobre la necessitat de considerar una tutela per al franquiciador, qui també incorre en riscos importants amb aquest tipus de contractació. Arribats a aquest punt, sorgeix la necessitat de donar resposta a dos interessants plantejaments relacionats amb aquesta fase precontractual: 1) Suficiència de la regulació espanyola de la fase precontractual del contracte de franquícia. 2) Suficiència de la tutela que la normativa espanyola actual ofereix a les parts que intervenen en la fase precontractual del contracte de franquícia. Amb aquesta finalitat, he hagut de recórrer a les normes de la nostra legislació vigent, a la doctrina i a les resolucions dels tribunals tant nacionals com de dret comparat dels EUA i Gran Bretanya com a representants del common law i França, Alemanya i Itàlia del civil law.
The work of this research is focused on the pre-contractual phase of one of the most used contracts in our country in recent decades, in which the franchising activity began and developed as a form of commercial distribution. A volume of activity that all and being important is equivalent to half of the majority of Anglo-Saxon countries. Some authors attribute this underdevelopment within the EU space to the scant and disparate regulation on the matter in these countries. This pre-contractual phase has very little regulation in the EU and in some cases non- existent, for which the courts must resort in the first instance to the rules of Civil Law and especially to the principle of good faith. The only special regulation contained in our positive law is found in art. 62 of Law 7/1996 LOCM and RD 201/2010, which regulates it, limiting itself to specifying what the franchise business consists of, the duty of information on the part of the franchisor and the duty of confidentiality on the part of the franchisee. In most countries, the franchisee is only given pre-contractual protection, considered as the weak part of the contract, in some of them being equated with the figure of the consumer for greater protection of him. The interesting doubt arises about the need to consider a guardianship for the franchisor, who also incurs in significant risks with this type of contract. At this point, the need arises to respond two interesting approaches related to this pre- contractual phase: 1) Sufficiency of the Spanish regulation of the pre-contractual phase of the franchise contract. 2) Sufficiency of the protection that current Spanish regulations offer to the parties involved in the pre-contractual phase of the franchise agreement. To this end, I have gone to the norms of our current legislation, the doctrine and the resolutions of both national and comparative law courts of the United States and Great Britain as representatives of the common law and France, Germany and Italy of civil law.
Concessions (Comerç al detall); Franquicia; Franchises (Retail trade); Contractes preliminars; Precontratos; Preliminary contracts
349 - Ramas especializadas del derecho. Materias legales varias
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]