Estudio del efecto del síndrome de apneas-hiponeas del sueño y su tratamiento con CPAP en diferentes fenotipos de presión arterial

Author

Sapiña Beltrán, Esther

Director

Dalmases, Mireia

Sánchez de la Torre, Manuel

Date of defense

2021-04-09

Pages

227 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament de Medicina

Abstract

La síndrome d'apnees-hipopnees de la son (SAHS) s'ha associat a la presència d'hipertensió arterial (HTA), especialment amb la hipertensió resistent (HR). A més, s'ha descrit que el tractament del SAHS amb pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP) aconsegueix reduccions en la pressió arterial (PA), però, hi ha una gran variabilitat en la resposta observada i no hi ha evidència a llarg termini. Per tant, els quatre estudis que composen la present tesi doctoral tenen com a objectiu contribuir al coneixement sobre la relació entre ambdues patologies, i establir l'efecte del tractament del SAHS sobre la PA en diferents fenotips de PA. En aquest sentit, es va desenvolupar i implementar un estudi prospectiu per avaluar l'impacte del SAHS i el seu tractament en el pronòstic cardiovascular en pacients amb HR. En el segon estudi, es va avaluar la prevalença de SAHS en subjectes amb HR, així com l'impacte d'aquesta patologia sobre el control de la PA, observant-se una prevalença de SAHS del 83.5%, i una associació dosi-resposta entre la gravetat del SAHS i els valors de la PA, especialment de la PA nocturna. En el tercer estudi, es va avaluar l'efecte de la CPAP en subjectes normotensos. Els resultats mostren que el patró circadià de la PA o la presència d'hipertensió emmascarada tenen un paper important en l'efecte de la CPAP sobre la PA, sent els pacients amb un patró circadià non-dipper i aquells amb hipertensió emmascarada els que més es beneficien del tractament amb CPAP, en termes de reducció de la PA. A més, en pacients normotensos amb patró circadià dipper, el tractament amb CPAP podria incrementar la PA nocturna, per tant aquests resultats mostren la necessitat de dur a terme un monitoratge de la PA prèviament a la prescripció de CPAP per tal de definir subgrups de resposta al tractament. Finalment, i de continuïtat amb aquest estudi, es va avaluar l'efecte del tractament amb CPAP en pacients amb HTA segons el patró circadià basal, i els resultats mostren de nou, que només els pacients amb tractament amb CPAP i un patró circadià non-dipper redueixen els valors de PA. En definitiva, els resultats exposats en la present tesi doctoral són de rellevància i interès en la pràctica clínica habitual donat que poden ajudar a millorar el maneig i indicació del tractament amb CPAP en pacients amb SAHS i contribuir a establir una indicació més individualitzada i cost-efectiva.


El síndrome de apneas-hipopneas del sueño (SAHS) se ha asociado a la presencia de hipertensión arterial (HTA), especialmente con la hipertensión resistente (HR). Además, se ha descrito que el tratamiento del SAHS con presión positiva continua en la vía aérea (CPAP) consigue reducciones en la presión arterial (PA), pero existe una gran variabilidad en la respuesta observada y no hay evidencia a largo plazo. Por lo tanto, los cuatro estudios de esta tesis tienen cómo objetivo contribuir al conocimiento sobre la relación de ambas patologías, y establecer el efecto del tratamiento del SAHS sobre la PA en distintos fenotipos de PA. En este sentido, se desarrolló e implementó un estudio prospectivo para evaluar el impacto del SAHS y su tratamiento en el pronóstico cardiovascular en pacientes con HR. En el segundo estudio, se evaluó la prevalencia de SAHS en sujetos con HR, así cómo el impacto de esta patología sobre el control de la PA, observándose una prevalencia de SAHS del 83.5%, además de, una asociación dosis-respuesta entre la gravedad del SAHS y los valores de la PA, especialmente la PA nocturna. En el tercer estudio, se evaluó el efecto de la CPAP en sujetos normotensos. Los resultados muestran que el patrón circadiano de la PA o la presencia de hipertensión enmascarada tiene un papel importante en el efecto de la CPAP sobre la PA, siendo los sujetos con patrón circadiano non-dipper y aquellos con hipertensión enmascarada los que más se benefician del tratamiento con CPAP, en términos de reducción de la PA. Además, en pacientes normotensos con patrón circadiano dipper, el tratamiento con CPAP podría incrementar la PA nocturna, por lo que estos resultados muestran la necesidad de llevar a cabo una monitorización de la PA previamente a la prescripción de CPAP con el fin de definir subgrupos de respuesta al tratamiento. Finalmente, y de continuidad con este estudio, se evaluó el efecto del tratamiento con CPAP en pacientes con HTA según el patrón circadiano basal, y los resultados muestran de nuevo que sólo los pacientes en tratamiento con CPAP y con un patrón circadiano non-dipper reducen los valores de PA. En definitiva, los resultados expuestos en la presente tesis doctoral son de relevancia e interés en la práctica clínica habitual dado que pueden ayudar a mejorar el manejo e indicación del tratamiento con CPAP en pacientes con SAHS y contribuir a establecer una indicación más individualizada y coste-efectiva.


Obstructive sleep apnea syndrome (OSAs) has been associated with arterial hypertension (HTN), especially with resistant hypertension (RH). In addition, it has been described that the treatment of OSAs with continuous positive airway pressure (CPAP) produces reductions in blood pressure (BP), nevertheless there is a great variability in the BP response and there is no evidence at long-term. Despite the relation between both pathologies, some aspects remain unclear due to the limited available evidence and the controversy in the published studies. Therefore, the four studies that shape this doctoral thesis aim to contribute to the knowledge about the relation between both pathologies, and to determine the effect of CPAP treatment on BP in different BP phenotypes. In this sense, a prospective study was carried out and implemented to evaluate the impact of OSAs and its treatment on cardiovascular prognosis in patients with RH. In the second study, we evaluate the prevalence of OSAs and its impact on BP in subjects with RH, and a prevalence of 83.5% was found. Moreover, we found a dose-response association between OSAs’ severity and BP values, especially with nocturnal BP. In the third study, the effect of CPAP on normotensive subjects was evaluated. The results show that the circadian BP pattern or the presence of masked hypertension could determine the effect of CPAP on BP. It was observed that patients with a non-dipper circadian pattern and those with masked hypertension benefited the most from CPAP treatment, in terms of BP reduction. Moreover, an increase in nocturnal BP with CPAP treatment was observed in normotensive subjects with a dipper circadian pattern. These results show the necessity to perform a BP monitoring prior to CPAP prescription in order to define subgroups of treatment response. Finally, we evaluated if there is a differential effect of CPAP treatment on BP in patients with HTN according to the baseline circadian BP pattern. The results of this study showed again that only patients with CPAP treatment and non-dipper circadian pattern reduce BP. In conclusion, the results presented in this doctoral thesis could be of relevance and interest in the clinical practice because they can help to improve the management and indication of CPAP treatment in patients with OSAs and contribute to establishing a more individualized and cost-effective indication of the CPAP treatment.

Keywords

Pneumologia; Apnea del son; Hipertensió; Neumología; Apnea del sueño; Hipertensión; Pneumology; Sleep apnea; Hypertension

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Medicina

Documents

Tesb1de1.pdf

2.998Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)