El impacto de las competencias del coaching no directivo en los mecanismos de creatividad del cerebro

Abstract

La professió del coaching es troba sota una indefinició metodològica i identitària, la qual cosa provoca que, contínuament, es donin malentesos quant a la seva pràctica i essència. La finalitat d'aquesta tesi va ser, en primer lloc, demostrar, des del vessant experimental, com el coaching d'essència no directiva, amb la seva base competencial i la seva essència de no transferència, és capaç de potenciar els mecanismes cerebrals de creativitat de l'ésser humà. En segon lloc, es van aportar evidències psicofisiològiques dels efectes del coaching no directiu (CND); i, en tercer lloc, el projecte es va emmarcar en un camp concret: el de la creativitat. Això, d'una banda, va permetre identificar el coaching com una professió que pot contribuir a cobrir la bretxa actual quant a l'increment en la disminució de la creativitat en l'ésser humà des de fa dues dècades; i, d'altra banda, va contribuir amb la necessitat de reaccionar als reptes d'un món tan canviant i incert. Per a això, es va desenvolupar una metodologia experimental en la qual es va comparar, a través del mesurament electroencefalográfica (EEG), la resposta dels participants a tres condicions (rumiativa, directiva i no directiva) durant la resolució de problemes i la consecució d'objectius; i es va comptar amb la participació de 16 participants (8 homes i 8 dones). Amb l'estudi, es va detectar una sèrie de patrons EEG diferenciats i específics en la tercera condició (no directiva), relacionats amb els resultats trobats en estudis previs sobre el insight creatiu. Els resultats van mostrar canvis significatius en les freqüències alpha i theta de la regió temporal dreta, així com de les freqüències alpha, theta i gamma de la regió parietal dreta, respecte a la resta de condicions experimentals. D'aquesta manera, es van relacionar l'aplicació del marc metodològic del CND de manera específica amb l'àmbit de la creativitat i el desenvolupament del coneixement humà.

La profesión del coaching se encuentra bajo una indefinición metodológica e identitaria, lo que provoca que, continuamente, se den malentendidos en cuanto a su práctica y esencia. La finalidad de esta tesis fue, en primer lugar, demostrar, desde la vertiente experimental, cómo el coaching de esencia no directiva, con su base competencial y su esencia de no transferencia, es capaz de potenciar los mecanismos cerebrales de creatividad del ser humano. En segundo lugar, se aportaron evidencias psicofisiológicas de los efectos del coaching no directivo (CND); y, en tercer lugar, el proyecto se enmarcó en un campo concreto: el de la creatividad. Esto, por una parte, permitió identificar el coaching como una profesión que puede contribuir a cubrir la brecha actual en cuanto al incremento en la disminución de la creatividad en el ser humano desde hace dos décadas; y, por otra parte, contribuyó con la necesidad de reaccionar a los retos de un mundo tan cambiante e incierto. Para esto, se desarrolló una metodología experimental en la que se comparó, a través de la medición electroencefalográfica (EEG), la respuesta de los participantes a tres condiciones (rumiativa, directiva y no directiva) durante la resolución de problemas y la consecución de objetivos; y se contó con la participación de 16 participantes (8 hombres y 8 mujeres). Con el estudio, se detectó una serie de patrones EEG diferenciados y específicos en la tercera condición (no directiva), relacionados con los resultados encontrados en estudios previos sobre el insight creativo. Los resultados mostraron cambios significativos en las frecuencias alpha y theta de la región temporal derecha, así como de las frecuencias alpha, theta y gamma de la región parietal derecha, respecto al resto de condiciones experimentales. De esta forma, se relacionaron la aplicación del marco metodológico del CND de forma específica con el ámbito de la creatividad y el desarrollo del conocimiento humano.

The coaching profession has been in a situation of both methodological and identity uncertainty for a long time, which causes a continuous misunderstanding regarding its practice and essence. The purpose of this thesis was, in the first place, to demonstrate, from the experimental point of view, how coaching of non-directive essence, with its competencies framework and its essence of non-transference of knowledge or judgment, is capable of enhancing the brain's creativity mechanisms of human beings. Secondly, it was necessary to provide psycophysiological evidence of the effects of non-directive coaching (NDC); and, thirdly, to frame coaching also within a specific field, such as creativity. This also allowed to identify coaching as a profession that helps to cover the current gap regarding the growing decrease of creativity in the human being that has been taking place for two decades; and, on the other hand, it contributed to react in an effective way to the challenges of this uncertain and complex world. For this purpose, an experimental methodology was developed, where the response of the subjects to three conditions (rumiative, directive and non-directive) was compared through electroencephalographic (EEG) measurement during problem solving and achievement of goals. For this, 16 subjects (8 men and 8 women) participated. The study allowed the detection of a series of differentiated and specific EEG patterns in the third condition (non-directive) related to the results found in previous studies on creative insight. Results showed significant changes in alpha and theta frequencies in the right temporal region, and alpha, theta and gamma in the right parietal region, compared to other experimental conditions. Thus, the application of the methodological framework of the NDC was related, in a specific way, to the creativity and the development of human knowledge.