Linking movement ecology with ecosystem services in Pyrenean scavenger populations. An innovative approach for the avian scavenger conservation

Abstract

Investigacions recents han demostrat com el consum de carronya representa un procés fonamental en el funcionament dels ecosistemes, jugant aquest un paper clau en l'ecologia de la xarxa tròfica, ecologia de poblacions i ecologia de comunitats; però també en l'evolució, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà. Tot i aquesta renovada corrent científica emergent centrada en els carronyers vertebrats, aquest gremi es troba actualment amenaçat a nivell mundial. Els carronyers obligats (i.e. voltors) i algunes espècies de carronyaires facultatius de grans dimensions, com són els superdepredadors, enfronten la situació més preocupant. Avui en dia, 16 de les 23 espècies de voltors a tot el món pateixen cert grau d'amenaça en la seva conservació, trobant-se també en risc totes les aportacions ecològiques, econòmiques, sanitàries i culturals que aquestes espècies generen. No obstant això, els carronyers actualment són valorats en la societat per les seves contribucions de la natura a les persones (CNP) relatives al control de malalties i eliminació de cadàvers. De tots els països europeus, en l'actualitat, Espanya compta amb les poblacions reproductores més importants de les quatre espècies de voltors de Paleàrtic occidental (i.e. el voltor comú Gyps fulvus, el voltor negre Aegypius monachus, l'aufrany Neophron percnopterus i el trencalòs Gypaetus barbatus), juntament amb una àmplia varietat de carronyaires facultatius. Per tant, en el present, Espanya representa un dels països més importants per a la conservació dels carronyers europeus. Aquesta tesi aporta un enfocament innovador per a la conservació dels ocells carronyaires, centrant-se en l'ecologia del moviment i els serveis ecosistèmics proporcionats per aquest gremi als Pirineus. En aquest marc, l'objectiu principal d'aquesta dissertació ha estat estudiar tant (1) aspectes poc coneguts de l'ecologia del moviment de la població pirinenca de trencalòs, com (2) els serveis culturals prestats pel gremi d'aus carronyeres des d'una perspectiva socioecològica, per tal d'enfortir i assegurar l'eficàcia de les futures estratègies de conservació dirigides a aquestes espècies. El primer objectiu es va explorar utilitzant el trencalòs com a espècie model d'estudi, per tal d'identificar els motors que determinen els patrons de vol diaris de la població pirinenca mitjançant dades fiables de telemetria satel·lital. Gràcies als estudis d'aquesta tesi es va poder constatar que, tant factors externs, com interns, influïen en l'activitat de vol diària dels trencalòs, així com en el correcte funcionament dels transmissors amb els que van ser rastrejats (Capítols 2 i 1, respectivament). Concretament, l'activitat diària de vol dels trencalosos pirinencs va resultar estar fortament influenciada per les hores de llum, l'estació i l'estatus territorial, mentre que el sexe i el període reproductor van mostrar un efecte més lleu en el patró de moviment de les aus (Capítol 2). Al mateix temps, les troballes d'aquesta tesi van confirmar que els efectes combinats dels factors tecnològics i biològics d'espècies de gran mida influeixen significativament en l’adequat funcionament dels transmissors utilitzats habitualment en estudis d'ecologia del moviment (Capítol 1). Així, aquests resultats no només són d'interès ecològic ―essent de gran utilitat per al maneig i conservació del trencalòs i, amb ell, d'altres espècies d'ocells carronyaires―, sinó que també poden ser pràctics en el desenvolupament d'estudis de conservació a llarg termini basats en qualsevol dada d'ecologia de moviment en altres espècies de similars característiques. El segon objectiu es va examinar identificant i valorant el CNP proporcionat per les aus carronyeres europees als Pirineus a través d'una activitat turística basada en els carronyers (i.e. educació ambiental, observació d'aus o activitats de fotografia controlada, que s'ofereixen al visitar els punts d'alimentació suplementària per a aus carronyeres, PAS) des d'un enfocament socioecològic i econòmic combinat (Capítols 4 i 3, respectivament). Les troballes obtingudes en aquesta tesi van confirmar que les persones que gaudeixen de les aus carronyeres al visitar els PAS, perceben principalment el CNP beneficiós proporcionat per aquestes espècies. Els visitants dels PAS es van enfocar en CNP no materials (com també ho fan els observadors d'aus, en general), i apreciar particularment el valor d'identitat de les espècies d'aus carronyaires (Capítol 4). Es va estimar que aquesta activitat turística basada en les aus carronyaires representa un valor econòmic anual mitjà de € 4,21 ± 2,26 milions (US $ 4,90 ± 2.670.000), incloent € 2,18 ± 1,17 milions (US $ 2,53 ± 1,36 milions) de beneficis econòmics directes per a la comunitat local, dels quals, els costos de menjar i allotjament representen, en conjunt, la major contribució als ingressos locals (Capítol 3). Aquests resultats mostren com aquest turisme específic, basat en aus carronyaires i desenvolupat en un entorn científicament controlat, podria complir amb els objectius, tant de l'estratègia de conservació basada en la comunitat (CBC), com de l'ecoturisme. A més, aquestes activitats recreatives (i.e. d'observació d'aus, educativa i fotografia controlada) podrien funcionar com a eines potencials per mostrar els CNP no materials de les aus carronyaires a la societat. La inclusió de la dimensió sociocultural en les estratègies de conservació és imperativa si volem que aquestes siguin reeixides a llarg termini. Els entorns en què les persones poden beneficiar-se dels CNP no materials proporcionats per les aus carronyaires són importants per apropar les espècies carronyaires a la societat, augmentant la consciència de la gent i el coneixement popular i ecològic del valor d'existència de les espècies i la seva funció ecològica (inclosa la seva provisió de CNP), promovent així una mentalitat favorable cap a aquest gremi. Necessitem una perspectiva integradora de sistema socioecològic actual per fomentar polítiques de conservació sostenibles que puguin assegurar la coexistència d'espècies carronyaires clau, com són els voltors i els grans depredadors, amb l'espècie humana.

Investigaciones recientes han demostrado cómo el consumo de carroña representa un proceso fundamental en el funcionamiento de los ecosistemas, jugando éste un papel clave en la ecología de la red trófica, ecología de poblaciones y ecología de comunidades; pero también en la evolución, la conservación de la biodiversidad y el bienestar humano. A pesar de esta renovada corriente científica emergente centrada en los carroñeros vertebrados, este gremio se encuentra actualmente amenazado a nivel mundial. Los carroñeros obligados (i.e. buitres) y algunas especies de carroñeros facultativos de gran tamaño, como son los superdepredadores, enfrentan la situación más preocupante. Hoy en día, 16 de las 23 especies de buitres en todo el mundo sufren cierto grado de amenaza en su conservación, estando también en riesgo todos los aportes ecológicos, económicos, sanitarios y culturales que estas especies generan. Sin embargo, los carroñeros actualmente son valorados en la sociedad por sus contribuciones de la naturaleza a las personas (CNP) relativas al control de enfermedades y eliminación de cadáveres. De todos los países europeos, en la actualidad, España cuenta con las poblaciones reproductoras más importantes de las cuatro especies de buitres del Paleártico occidental (i.e. el buitre leonado Gyps fulvus, el buitre negro Aegypius monachus, el alimoche Neophron percnopterus y el quebrantahuesos Gypaetus barbatus), junto con una amplia variedad de carroñeros facultativos. Por tanto, en el presente, España representa uno de los países más importantes para la conservación de los carroñeros europeos. Esta tesis aporta un enfoque innovador para la conservación de las aves carroñeras, centrándose en la ecología del movimiento y los servicios ecosistémicos proporcionados por el gremio de aves carroñeras en los Pirineos. En este marco, el objetivo principal de esta disertación ha sido estudiar tanto (1) aspectos poco conocidos de la ecología del movimiento de la población pirenaica de quebrantahuesos, como (2) los servicios culturales prestados por el gremio de aves carroñeras desde una perspectiva socio-ecológica, con el fin de fortalecer y asegurar la eficacia de las futuras estrategias de conservación dirigidas a estas especies. El primer objetivo se exploró utilizando el quebrantahuesos como especie modelo de estudio, con el fin de identificar los motores que determinan los patrones de vuelo diarios de la población pirenaica de esta especie a través de datos fiables de telemetría satelital. Gracias a los estudios de esta tesis se pudo constatar que, tanto factores externos, como internos, influían en la actividad de vuelo diaria de los quebrantahuesos, así como en el correcto funcionamiento de los transmisores con los que fueron rastreados (Capítulos 2 y 1, respectivamente). Concretamente, la actividad diaria de vuelo de los quebrantahuesos pirenaicos resultó estar fuertemente influenciada por las horas de luz, la estación y el estatus territorial, mientras que el sexo y el periodo reproductor mostraron un efecto más leve en su patrón de movimiento (Capítulo 2). Al mismo tiempo, los hallazgos de esta tesis confirmaron que los efectos combinados de los factores tecnológicos y biológicos de una especie de gran tamaño influyen significativamente en el adecuado funcionamiento de los transmisores utilizados habitualmente en estudios de ecología del movimiento (Capítulo 1). Así, estos resultados no solo son de interés ecológico ―siendo de gran utilidad para el manejo y conservación del quebrantahuesos y, con él, de otras especies de aves carroñeras―, sino que también pueden ser prácticos en el desarrollo de estudios de conservación a largo plazo basados en cualquier dato de ecología de movimiento en especies similares. El segundo objetivo se examinó identificando y valorando el CNP proporcionado por las aves carroñeras europeas en los Pirineos a través de una actividad turística basada en los carroñeros (i.e. educación ambiental, observación de aves o actividades de fotografía controlada, que se ofrecen al visitar los puntos de alimentación suplementaria para aves carroñeras, PAS) desde un enfoque socio-ecológico y económico combinado (Capítulos 4 y 3, respectivamente). Los hallazgos obtenidos en esta tesis confirmaron que las personas que disfrutan de las aves carroñeras al visitar los PAS, perciben principalmente el CNP beneficioso proporcionado por estas especies. Los visitantes de los PAS se enfocaron en CNP no materiales (como también lo hacen los observadores de aves, en general), apreciando particularmente el valor de identidad de las especies de aves carroñeras (Capítulo 4). Se estimó que esta actividad turística basada en las aves carroñeras representa un valor económico anual medio de € 4,21 ± 2,26 millones (US $ 4,90 ± 2,67 millones), incluyendo € 2,18 ± 1,17 millones (US $ 2,53 ± 1,36 millones) de beneficios económicos directos para la comunidad local, de los cuales, los costos de comida y alojamiento representan, en conjunto, la mayor contribución a los ingresos locales (Capítulo 3). Estos resultados muestran cómo este turismo en concreto, basado en aves carroñeras y desarrollado en un entorno científicamente controlado, podría cumplir con los objetivos, tanto de la estrategia de conservación basada en la comunidad (CBC), como del ecoturismo. Además, estas actividades recreativas (i.e. de observación de aves, educativa y fotografía controlada) podrían funcionar como herramientas potenciales para mostrar los CNP no materiales de las aves carroñeras a la población general. La inclusión de la dimensión sociocultural en las estrategias de conservación es imperativa si queremos que éstas sean exitosas a largo plazo. Los entornos en los que las personas pueden beneficiarse de los CNP no materiales proporcionados por las aves carroñeras son importantes para acercar las especies carroñeras a la sociedad, aumentando la conciencia de la gente y el conocimiento popular y ecológico del valor de existencia de las especies y su función ecológica (incluida su provisión de CNP), promoviendo así una mentalidad favorable hacia este gremio. Necesitamos una perspectiva integradora del sistema socio-ecológico actual para fomentar políticas de conservación sostenibles que puedan asegurar la coexistencia de especies carroñeras clave, como son los buitres y los grandes depredadores, con la especie humana.

Recent research has evinced how scavenging represents a fundamental process in ecosystem functioning, playing a key role in food web, population, and community ecology, but also on evolution, biodiversity conservation, and human well-being. Despite this renewed emerging scientific mainstream focused on vertebrate scavengers, this guild is currently globally threatened. Obligate scavengers (i.e. vultures) and some species of large facultative scavengers, such as apex predators, face the most worrying situation. At present, 16 out of 23 vulture species worldwide suffer a certain degree of conservation threat, all the ecological, economic, sanitary and cultural contributions that they provide also being at risk. Yet, scavengers are currently socially valued for their nature’s contributions to people (NCP) of disease control and carcass removal. Among all European countries, currently Spain boasts the most important breeding populations of the four vulture species within the Western Palearctic region (i.e. Eurasian griffon Gyps fulvus, cinereous vulture Aegypius monachus, Egyptian vulture Neophron percnopterus and bearded vulture Gypaetus barbatus), together with a wide array of facultative scavengers. Hence, at present Spain represents one of the most significant countries for the conservation of European scavengers. This thesis brings an innovative approach for the avian scavenger conservation, focusing on the movement ecology and the ecosystem services provided by the avian scavenger guild in the Pyrenees. Within this framework, the main aim of this dissertation was to study both (1) poorly known aspects of the movement ecology of the Pyrenean bearded vulture population and (2) the cultural services provided by the avian scavenger guild from a socio-ecological perspective in order to ensure the efficacy and strengthen future conservation strategies aimed at these scavenger species. The first goal was explored using the bearded vulture as a model study species to identify the drivers that determine the daily flight patterns of the Pyrenean bearded vulture population through reliable satellite telemetry data. Thanks to the studies of this thesis it was found out that both external and internal factors influenced daily flight activity of bearded vultures, as well as the proper operation of the transmitter devices with which they were tracked (Chapters 2 and 1, respectively). In particular, Pyrenean bearded vultures’ daily flight activity was strongly influenced by daylight time, season, and territorial status, while individual sex and breeding season showed a milder effect on the birds’ movement behaviour (Chapter 2). At the same time, the findings of this thesis confirmed that the combined effects of technological and biological traits of a large avian species significantly influence the proper functioning of the transmitters frequently used in movement ecology studies (Chapter 1). Thus, these results are not only of ecological interest ―being of great utility for the management and conservation of the bearded vulture, and with it, of other avian scavenger species―, but can also be helpful in the development of long-term conservation studies based on any avian species’ movement ecology data. The second goal was examined by identifying and assessing the NCP provided by the European avian scavengers in the Pyrenees through scavenger-based touristic activity (i.e. birdwatching, environmental education or controlled photography activities offered when visiting the supplementary feeding sites, SFS) from a combined socio-ecological and economic approach (Chapters 4 and 3, respectively). The findings obtained in this thesis confirmed that people who enjoy avian scavengers by visiting SFS mostly perceived the beneficial NCP provided by these species. SFS visitors focused on non-material NCP (as it occurs with birdwatchers), particularly appreciating the supporting identity value of the avian scavenger species (Chapter 4). This touristic avian scavenger-based activity was estimated to represent on average an annual economic value of €4.21 ± 2.26 million (US $4.90 ± 2.67 million); including €2.18 ± 1.17 million (US $2.53 ± 1.36 million) of direct economic benefit to the local community, of which the food and accommodation costs together represented the highest contribution to the local revenue (Chapter 3). These results show how this specific avian-scavenger-based tourism developed in a scientifically monitored environment could comply with the aims of both the community-based conservation (CBC) strategy and ecotourism. Moreover, these recreational activities (i.e. birdwatching, educational and controlled photography) could work as potential tools to showcase non-material NCP of avian scavengers to the general public. The inclusion of the socio-cultural dimension in the conservation strategies is imperative if we want them to be successful in the long term. Environments where people can profit from non-material NCP provided by avian scavengers are important to bring the general public closer to scavenger species, increasing people’s awareness and popular and ecological knowledge of the species’ existence value and ecological role (including their provision of NCP), therefore promoting a favourable mindset toward this guild. We need an integrative perspective of the current socio-ecological system to encourage sustainable conservation policies that can assure key scavenger species’ ―such as vultures and large predators― co-existence with the human species.