Stultifera domus. Del manicomio a la institución doméstica total: vida cotidiana, familia y esquizofrenia

Abstract

La desmanicomialització a Espanya va tornar a les persones amb trastorn mental greu (TMG) a casa amb les seves famílies, les principals encarregades de la cura en l'actual model d'atenció ambulatòria. Aquesta investigació presenta una comparativa entre l'antic model manicomial i custodial, i la vida quotidiana de les persones diagnosticades de TMG i les seves famílies cuidadores en l'actualitat, partint de la hipòtesi que hi ha una reproducció de lògiques de custòdia i manicomials en l'espai domèstic. L'objectiu era dilucidar quantes d'aquestes dinàmiques conservem, quins són i com funcionen. El treball de camp es va dur a terme amb persones diagnosticades, famílies cuidadores i professionals, en associacions i espais d'atenció a la salut mental pública de Catalunya. Els resultats mostren nombroses dinàmiques de custòdia, pròpies de les institucions totals en l'espai domèstic, que ens permet parlar d'una «institució domèstica total», amb diversos impactes: la sobrecàrrega de cures de les mares cuidadores i la pèrdua d'autonomia de les persones diagnosticades que es troben entre una identitat de «pacient total» i una «identitat liminal». La vida tutelada i normativitzada, la vigilància, el control, l'auto-reclusió, l'aïllament, l'absència o escassa inserció social, entre altres qüestions, reprodueixen les instàncies quotidianes dels antics manicomis.

La desmanicomialización en España devolvió a las personas con Trastorno Mental Grave (TMG) a casa con sus familias, las principales encargadas del cuidado en el actual modelo de atención ambulatoria. Esta investigación presenta una comparativa entre el antiguo modelo manicomial y custodial, y la vida cotidiana de las personas diagnosticadas de TMG y sus familias cuidadoras en la actualidad, partiendo de la hipótesis de que existe una reproducción de lógicas custodiales y manicomiales en el espacio doméstico. El objetivo era dilucidar cuánto de estas dinámicas conservamos, cuáles son y cómo funcionan. El trabajo de campo se llevó a cabo con personas diagnosticadas, familias cuidadoras y profesionales, en asociaciones y espacios de atención a la salud mental pública de Cataluña. Los resultados muestran numerosas dinámicas custodiales, propias de las instituciones totales en el espacio doméstico, que nos permite hablar de una «institución doméstica total», con diversos impactos: la sobrecarga de cuidados de las madres cuidadoras y la merma de autonomía de las personas diagnosticadas que se encuentran entre una identidad de «paciente total» y una «identidad liminal». La vida tutelada y normativizada, la vigilancia, el control, la autoreclusión, el aislamiento, la ausencia o escasa inserción social, entre otras cuestiones, reproducen las instancias cotidianas de los antiguos manicomios.

After Spanish psychiatric reform, people diagnosed with Severe Mental Disorder (SMD) moved from being confined in mental hospitals to live at home. In the existing model of ambulatory care, adults with SMD are taken care for by their families, especially their mothers. This research presents a historiographical analysis of the old asylum model, and an ethnographic analysis of the daily lives of people diagnosed with SMD and their family caregivers. Both aspects lead to a comparison of the two models, based on the hypothesis of the custodial and asylum logic reproduction in the domestic space. The aim of this research was to elucidate how much of these dynamics are maintained, what they are and how they function in the family home. The ethnographic analysis was carried out with diagnosed people, family caregivers and professionals, in associations and facilities of the Catalonian network for public mental health care. The results show numerous custodial dynamics typically described for total institutions in the domestic space, which allow us to speak of a «total domestic institution», with many consequences: caregiving mothers have an enormous care overload that affects their well-being, and diagnosed people experience an erosion of their autonomy, while they lead in a contradictory identity of «total patient» and a «liminal identity». Tutored and regulated life, surveillance, self- reclusion and isolation, absence of or limited social insertion, among other issues that occur at present at home, are like the daily circumstances lived by the insane in the old asylums.