Aproximación a la relación de Coaching en Educación con las Competencias Emocionales de los docentes. Estudio de caso en un centro escolar de E.S.O. en Barcelona

Autor/a

Chianese, Claudia

Director/a

Prats Fernández, Miquel Àngel

Fecha de defensa

2021-09-21

Páginas

581 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Resumen

La transformació que està vivint l’educació exigeix un canvi de rol per al docent i el desenvolupament de les seves competències emocionals (CEmo), necessàries per facilitar una orientació millor en el procés d’aprenentatge i creixement de l’alumnat. En paraules d’Harari (2018), necessitem un canvi de “transmissor a guia”, per ajudar l’alumnat a manejar-se en un escenari nou, que afecta tant el pla cognitiu, com l’emocional, aquest darrer encara més important després de la crisi sanitària que hem patit a causa de la COVID-19. La complexitat que inevitablement presenta aquesta transició pot ser facilitada mitjançant la introducció de processos reflexius (Schön i Bayo, 1998), com ara el coaching, aplicat a l’àmbit educatiu (CEd), que serveix per acompanyar i sensibilitzar el docent durant aquesta transformació. Per això, l’interès d’aquesta tesi doctoral ha estat entendre com el CEd pot ajudar a configurar el nou rol que els docents han d’assumir en l’actualitat, exercint un efecte positiu, de desenvolupament i de millora sobre les CEmo, necessàries per acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament integral. El context que es va tenir en compte és el dels docents d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a Catalunya i l’objectiu del nostre estudi es va centrar en comprendre els canvis percebuts pels membres d’un centre de Secundària en les CEmo dels docents després d’haver participat en un programa d’intervenció integral de CEd contextualitzat. Es va realitzar un estudi de cas dividit en tres fases, des d’un paradigma hermenèutic interpretatiu, basat en un disseny integrat mixt (Creswell i Plano Clark, 2011). Primer, es va realitzar una fase exploratòria amb enfocament qualitatiu, per identificar i descriure les CEmo conegudes pels docents i l’alumnat del centre. Aquesta va mostrar que, tot i que hi havia un coneixement previ sobre les CEmo, hi havia una clara línia de millora quant al desenvolupament i a les competències pròpies d’un coach, que, d’altra banda, van coincidir en molts aspectes amb les CEmo, alimentant-se de forma del tot bidireccional. En aquesta fase van participar, a més, coach experts en CEd que van ajudar a definir-ho i a focalitzar els objectius del programa. Segon, es va dur a terme una fase descriptiva amb disseny mixt integrat, per identificar, d’una banda, el nivell autopercebut a cada CEmo (pretest) per part dels docents (model del GROP, Bisquerra, 2000; Bisquerra i Pérez-Escoda, 2007) i, d’una altra banda, els principals factors facilitadors, així com també d’amenaça, a l’hora de realitzar i aplicar un programa d’intervenció integral de CEd. En aquesta fase es va observar que, per a la posada en marxa i l’èxit del programa, era clau detectar prèviament quins eren aquests factors propis del centre i tenir-los en compte per al disseny. Tercer, es va realitzar una última fase descriptiva-explicativa, novament amb disseny mixt, per conèixer les principals percepcions de canvi experimentades per part dels docents sobre les CEmo, així com les d’altres membres del centre. Els resultats qualitatius van indicar que els docents percebien haver desenvolupat les CEmo, i destacaven, sobretot, l’autonomia emocional i les competències socials, i els quantitatius (post), encara que no van ser significatius, van mostrar un augment de la mitjana de gairebé totes les CEmo, la qual cosa suggeria que, amb un programa més durador, sobretot dirigit a destinataris amb més experiència, podrien arribar a ser-ho. En conclusió, el coaching facilita la reflexió del docent sobre el seu nou rol i l’ajuda a desenvolupar les CEmo, la qual cosa contribueix a percebre la seva millora i de la d’altres membres del centre educatiu. Així mateix, una sensibilitat prèvia sobre aquest tema, la involucració del lideratge directiu i una mentalitat de talent per part de tots els implicats són clau per promoure i consolidar canvis significatius de la funció docent i orientadora, així com també per generar una cultura de CEd en un futur.


La transformación que está viviendo la educación exige un cambio de rol para el docente y el desarrollo de sus competencias emocionales (CEmo), necesarias para facilitar una mejor orientación en el proceso de aprendizaje y crecimiento del alumnado. En palabras de Harari (2018), necesitamos un cambio de “trasmisor a guía”, para ayudar al alumnado a manejarse en un nuevo escenario, que afecta tanto el plano cognitivo, como el emocional, este último aún más importante tras la crisis sanitaria que hemos sufrido a causa de la COVID-19. La complejidad que inevitablemente presenta esta transición puede ser facilitada mediante la introducción de procesos reflexivos (Schön y Bayo, 1998), como el coaching, aplicado al ámbito educativo (CEd), que sirve para acompañar y sensibilizar al docente durante esta transformación. Por ello, el interés de esta tesis doctoral ha sido entender cómo el CEd puede ayudar a configurar el nuevo rol que los docentes tienen que asumir en la actualidad, ejerciendo un efecto positivo, de desarrollo y de mejora sobre sus CEmo, necesarias para acompañar al alumnado en su desarrollo integral. El contexto que se tuvo en cuenta es el de los docentes de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) en Cataluña y el objetivo de nuestro estudio se centró en comprender los cambios percibidos por los miembros de un centro de Secundaria en las CEmo de sus docentes tras haber participado en un programa de intervención integral de CEd contextualizado. Se realizó un estudio de caso dividido en tres fases, desde un paradigma hermenéutico interpretativo, basado en un diseño integrado mixto (Creswell y Plano Clark, 2011). Primero, se realizó una fase exploratoria con enfoque cualitativo, para identificar y describir las CEmo conocidas por los docentes y el alumnado del centro. Esta mostró que, aunque existía un conocimiento previo sobre las CEmo, había una clara línea de mejora en cuanto a su desarrollo y a las competencias propias de un coach, que, por otra parte, coincidieron en muchos aspectos con las CEmo, alimentándose de forma del todo bidireccional. En esta fase participaron, además, coach expertos en CEd que ayudaron a definirlo y a focalizar los objetivos del programa. Segundo, se llevó a cabo una fase descriptiva con diseño mixto integrado, para identificar, por un lado, el nivel autopercibido en cada CEmo (pretest) por parte de los docentes (modelo del GROP, Bisquerra, 2000; Bisquerra y Pérez-Escoda, 2007) y, por otro lado, los principales factores facilitadores, así como de amenaza, a la hora de realizar y aplicar un programa de intervención integral de CEd. En esta fase se observó que, para la puesta en marcha y el éxito del programa, era clave detectar previamente cuáles eran estos factores propios del centro y tenerlos en cuenta para su diseño. Tercero, se realizó una última fase descriptiva-explicativa, nuevamente con diseño mixto, para conocer las principales percepciones de cambio experimentadas por parte de los docentes sobre sus CEmo, así como las de otros miembros del centro. Los resultados cualitativos indicaron que los docentes percibían haber desarrollado sus CEmo, y destacaban, sobre todo, la autonomía emocional y las competencias sociales, y los cuantitativos (post), aunque no fueron significativos, mostraron un aumento de la media de casi todas las CEmo, lo que sugería que, con un programa más duradero, sobre todo dirigido a destinatarios con más experiencia, podrían llegar a serlo. En conclusión, el coaching facilita la reflexión del docente sobre su nuevo rol y ayuda a desarrollar sus CEmo, con lo que contribuye a percibir su mejora y de la de otros miembros del centro educativo. Asimismo, una sensibilidad previa al respecto, el involucramiento del liderazgo directivo y una mentalidad de talento por parte de todos los implicados son clave para promover y consolidar cambios significativos de la función docente y orientadora, así como para generar una cultura de CEd en un futuro.


The transformation that education is experiencing requires a change of role for the teacher and of his/her emotional competencies (CEmo), necessary to facilitate better orientation in the learning process and student growth. In the words of Harari (2018), there is a need of change from “transmitter to guide”, helping students to deal with a new setting, which affects both the cognitive and emotional levels, the latter even more important after the health crisis that we have been suffering due to COVID-19. The complexity that this transition inevitably presents can be facilitated through the introduction of reflective processes (Schön & Bayo, 1998), such as coaching, applied to the educational field (CEd), which is used to accompany and sensitize the teacher during this transformation. For this reason, the topic of this doctoral thesis was to understand how the CEd can help to configure the new role that teachers have to assume today, exerting a positive, development and improving effect on their CEmo, necessary to accompany the students in their integral development. The context that was taken into account is that of Compulsory Secondary Education (ESO) of teachers in Catalonia and the objective of our study focused on understanding the changes perceived by the members of a secondary school in the CEmo of its teachers, after having taken part in a contextualized CEd comprehensive intervention program. A case study divided into 3 phases was carried out, from an interpretive hermeneutical paradigm, based on a mixed integrated design (Creswell & Plano Clark, 2011). First, an exploratory phase with a qualitative approach was carried out, identifying and describing the CEmo known to the teachers and students of the center. This showed that, although there was prior knowledge about the CEmo, there was a clear line of improvement in terms of its development and the competencies of a Coach, which on the other hand, concured in many aspects with the CEmo, back feeding in a completely bidirectional way. Experienced coaches in CEd also took part in this phase, who helped define it and focus on the program's objectives. Second, a descriptive phase was carried out with an integrated mixed design, to identify, on the one hand, the self-perceived level in each CEmo (pre-test) by the teachers (GROP Model, Bisquerra, 2000; Bisquerra and Pérez-Escoda, 2007) and on the other, the main facilitating factors, as well as the threat, when carrying out and applying a comprehensive CEd intervention program. In this phase, it was observed that for the start-up and the success of the program, it was essential to previously detect which these factors of the center were and take them into account for its design. Third, a last descriptive-explanatory phase was carried out, again with a mixed design, to find out the main perceptions of change experienced by teachers about their CEmo, as well as those of other members of the center. The qualitative results pointed out that teachers perceived to have developed their CEmo, highlighting above all the Emotional Autonomy and Social Competences, and the quantitative ones (post), although not significant, showed an increase in the average of almost all CEmo, suggesting that, with a more lasting program, especially one aimed at more experienced recipients, they could become so. In conclusion, coaching facilitates the teacher's reflection on his/her new role and helps to develop their CEmo, contributing to the perception of their improvement and the one of other members of the educational center. Likewise, a prior sensitivity in this regard, the involvement of directive leadership and a talent mentality on the part of all those involved, are the key to promoting and consolidating significant changes in the teaching and guidance function, as well as to generating a CEd culture in a future.

Palabras clave

Coaching; Inteligencia Emocional; Desarrollo Competencias; Formación Profesorado; Orientación Secundaria; Emotional lntelligence; Skills Development; Teacher Training; Secondary Guidance

Materias

159.9 - Psicología; 3 - Ciencias sociales; 331 - Trabajo. Relaciones laborales. Ocupación. Organización del trabajo; 37 - Educación. Enseñanza. Formación. Tiempo libre; 373 - Enseñanza primaria y secundaria

Área de conocimiento

Educació

Documentos

Tesi_Claudia_Chianese.pdf

9.867Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)