Catalunya a l’alta edat mitjana a través de la necròpolis “d’accés est de Casserres”

Abstract

Aquest treball intenta donar llum de com vivien i morien els habitants de Casserres (Berguedà) en una època convulsa a la Península Ibèrica, amb l’arribada dels visigots i posteriorment les disputes pel territori entre els francs i els musulmans, ja que existeixen poques memòries antropològiques de la Catalunya Central i d’aquest període. I ho fa a través de l’estudi de la població enterrada entre els segles VI-XI d. C. a la necròpolis alt medieval d’”Accés Est de Casserres” (AEC en endavant), comparant-la a nivell antropològic amb altres sèries catalanes i espanyoles. El treball inclou una anàlisi paleodemogràfica, tafonòmica, antropomètrica i paleopatològica, així com del ritual funerari que s’hi va practicar.

Tot i que no s’ha pogut excavar tot el cementiri, s’han documentat un total de 211 individus en un total de 184 enterraments. La conservació dels ossos és bona/regular en general. L’estructura poblacional d’AEC ens estaria indicant una elevada mortalitat i natalitat i una baixa esperança de vida, situació típica de les poblacions preindustrials. La comparativa amb altres poblacions medievals catalanes ens mostra que els resultats són similars amb algunes variacions interesants, com, per exemple, un biaix a nivell dels individus infantils i dels femenins. Les anàlisis realitzades en relació a les pràctiques funeràries ens indiquen que els enterraments a AEC es van realitzar de forma continuada al llarg dels segles (VI-XI d. C.), per tant Casserres va estar poblat de forma continuada entre aquests segles. El tipus de ritual emprat a AEC és el comú de la religió cristiana; de fet, la necròpolis es va trobar associada a una basílica (s. VI-XI d. C.) amb tombes al seu interior. Posteriorment s’abandonà i s’edificà l’església de Santa Maria de l’Antiguitat a pocs metres del jaciment, que formarà part del priorat de Sant Pere de Casserres.

Les variacions fenotípiques dels individus d’AEC són similars a altres poblacions catalanes medievals amb un clar dimorfisme sexual. Tant les variables quantitatives com les qualitatives ens mostren diferències intersexuals, tant pel que fa a la robustesa i el desenvolupament muscular, com per l’estatura. Els processos patològics més freqüents a la població d’AEC han estats els relacionats amb l’envelliment de la població, els de tipus degeneratiu, seguit de les patologies dento-maxil·lars. Tot i les diferències observades a nivell de treball físic i en l’alimentació entre els homes i les dones de Casserres medieval, aquestes no han influït en la dinàmica de la població, ja que la mortalitat i supervivència són molt similars entre sexes.

Amb tota la informació recollida en aquest treball, podem dir que Casserres en època alt-medieval tindria una certa importància, ja que es trobava en una zona important per les rutes de comerç, especialment la de la sal de Cardona. També sabem pels textos medievals que es va reconquistar de les mans dels musulmans, que va ser un lloc important per la defensa contra aquests, i que es van reconstruir i posar a punt les seves defenses a finals del s. VIII. Durant el s. IX van haver-hi diverses escomeses sarraïnes a la regió per tal de recuperar el seu domini. Al s. X es repobla la zona del Baix Berguedà amb població que havia marxat a zones muntanyoses amb l’arribada dels sarraïns. Tot aquests fets influïren en la dinàmica de la població d’”Accés Est de Casserres”.

Este trabajo intenta arrojar un poco luz acerca de cómo vivían y morían los habitantes de Casserres (Berguedà) en una época convulsa en la Península Ibérica, con la llegada de los visigodos y posteriormente las disputas por el territorio entre los francos y los musulmanes. Precisamente sobre este período, existen muy pocos datos antropológicos sobre la población de Cataluña, especialmente de la zona centro. El estudio de la población enterrada entre los siglos VI-XI d. C. en la necrópolis alto medieval de “Accés Est de Casserres” (AEC en adelante) quiere llenar este vacío. El trabajo incluye un análisis paleodemográfico, tafonómico, antropométrico y paleopatológico, así como del ritual funerario que se practicó y se compara con otras series catalanas y españolas.

A pesar de que no se ha podido excavar todo el cementerio, se han documentado un total de 211 individuos procedentes de 184 tumbas. La conservación de los huesos es buena/regular en general. La estructura poblacional de AEC nos estaría indicando una elevada mortalidad y natalidad, y una baja esperanza de vida, situación típica de las poblaciones preindustriales. La comparativa con otras poblaciones medievales catalanas nos muestra que los resultados son similares con algunas variaciones interesantes, como, por ejemplo, un sesgo de los individuos infantiles y de los femeninos. Los análisis realizados con relación a las prácticas funerarias nos indican que los entierros en AEC se realizaron de forma continuada a lo largo de los siglos (VI-XI d. C.), por lo tanto, Casserres estuvo poblado de forma continuada durante estos siglos. El tipo de ritual empleado en AEC es el común de la religión cristiana; de hecho, la necrópolis se encontró asociada a una basílica (s. VI-XI d. C.) con tumbas en su interior. Posteriormente se abandonó y se edificó la iglesia de Santa Maria de l’Antiguitat a pocos metros del yacimiento, que formará parte del priorato de Sant Pere de Casserres.

Las variaciones fenotípicas de los individuos de AEC son similares a las de otras poblaciones catalanas medievales con un claro dimorfismo sexual. Tanto las variables cuantitativas como las cualitativas nos muestran diferencias intersexuales, tanto en cuanto a la robustez y el desarrollo muscular, como a la estatura. Los procesos patológicos más frecuentes en la población de AEC han sido los relacionados con el envejecimiento de la población, los de tipo degenerativo, seguido de las patologías dento-maxilares. Con todo, las diferencias observadas a nivel de trabajo físico y en la alimentación entre los hombres y las mujeres de Casserres medieval no han influido en la dinámica de la población, puesto que la mortalidad y la supervivencia son muy similares entre sexos.

Con toda la información recogida en este trabajo, podemos decir que Casserres en época altomedieval tendría una notable importancia por su cercanía a las más importantes rutas de comercio del momento, especialmente la de la sal de Cardona. También sabemos por los textos medievales que se reconquistó este territorio de manos de los musulmanes, que fue un lugar importante para la defensa contra estos, y que reconstruyeron y prepararon sus defensas a finales del s. VIII. Durante el s. IX se produjeron varias acometidas sarracenas en la región para recuperar su dominio. En el s. X se repuebla la zona del Bajo Berguedà con la población que se había marchado a zonas montañosas con la llegada de los sarracenos. Todos estos hechos influyeron en la dinámica de la población de “Accés Est de Casserres”.

This research shed new light on how the inhabitants of Casserres (Berguedà) lived and died in an agitated period at the Iberian Peninsula, with the arrival of the Visigoths and the later disputes for the territory between the Francs and the Muslims, given the fact that few anthropological studies of Central Catalonia in this period exist. And it is done through the study of the people buried among the 6th-11th centuries A. D. at the medieval necropolis of “Accés Est de Casserres” (AEC from now on), comparing it at anthropological level with other Catalan and Spanish series. The study includes paleodemographic, taphonomic, anthropometric and paleopathological analysis, and an evaluation of the funerary ritual that was practiced.

Although the cemetery has not been totally excavated, we have documented a total of 211 individuals from 184 burials. The conservation of the bones is good/regular in general. The population structure of AEC shows us oversized mortality and natality and a low lifespan, a typical situation of the preindustrial populations. The comparison with other Catalan medieval populations shows us similar results but with some variations, such as a bias of the infants and of the women, that are significant to interpret the population. The funerary practices show us that the burials at AEC continued along the centuries (VI-XI A. D.), and therefore Casserres was continuously populated among these centuries. The type of ritual employed at AEC is common in the Christian religion; in fact, the necropolis was found associated to a basilica with burials inside. Later, at the XI A. D., it was abandoned, and the church of Santa Maria de l’Antiguitat was built few meters from the necropolis of AEC that will form part of the priorate of Sant Pere de Casserres. The phenotypic variations of the individuals of AEC are similar to other medieval Catalan populations with a clear sexual dimorphism. Both the quantitative and the qualitative variables show us intersexual differences, regarding the robustness, the muscular development and height. The more frequent pathological processes at AEC are related to aging, degenerative pathology, followed by tooth and maxillary pathology. Despite the differences observed at the level of physical work and the diet between the men and the women of medieval Casserres, these have not influenced the dynamics of the population, in as much as the mortality and survival are very similar among sexes.

With all the information collected in this thesis, we can conclude that Casserres at early medieval times would have notable importance since it is located at an important zone for the trade routes, especially the one of Cardona’s salt. We also know for the medieval texts that Casserres was reconquered from the Muslims, that was an important place for the defence against them, and its defences were rebuilt and prepared for a possible attack at the end of the VIII A. D. During the IX A. D. this region had several Saracen attacks to recover its domain. At the X A. D., the region of Lower Berguedà was repopulated with people that run away to mountainous areas with the arrival of the Saracens. All these facts influenced the dynamics of the population of “Accés Est de Casserres”.