El origen de los nativos americanos como controversia de los siglos XVI y XVII. La aportación de Diego Andrés Rocha (1607-1688)

Abstract

1492 va marcar el començament d'un debat sobre la possessió del Nou Món, però també sobre l'origen dels seus pobladors que, d'acord amb els postulats de la mentalitat cristiana imperant, havien de ser situats a la història de la creació bíblica. Al llarg de segle XVI, autors de l'àmbit ibèric van començar a aportar explicacions basant-se en la tradició cultural judeocristiana i en els referents del món clàssic. Així van sorgir relats genealògics que relacionaven als nadius amb antics navegants del Vell Món (des d'egipcis, fenicis a cartaginesos), amb els habitants de la mítica Atlàntida o amb les migracions de poblacions asiàtiques, entre d'altres. Aviat, la tesi de l'origen comú dels ancestres d'espanyols i indis va conduir a impregnar aquests elements de filiació amb judicis que legitimaven políticament el monopoli hispànic sobre els espais americans. Amb el canvi de segle, el jesuïta José de Acosta i el dominic Diego García van fer aportacions recapituladoras decisives, incorporant la informació etnogràfica i cultural ameríndia en els seus arguments, i realitzant comparacions entre la història precolombina i la història de les diferents civilitzacions i poblacions peninsulars. Així mateix, al segle XVII la qüestió s'internacionalitza i autors francesos, holandesos, italians, alemanys i anglesos van participar en la controvèrsia. La nostra anàlisi de la figura i obra del crioll peruà Diego Andrés Rocha (1607-1688), que va publicar un Tractat únic i singular de l'origen dels indis del Perú, Mèxic, Santa Fe i Xile (Lima, 1681) ens permet analitzar-lo com a referent conclusiu del gran debat desenvolupat en els segles XVI i XVII. A la tesi s'estudia i transcriu, per primera vegada, íntegrament aquest text.

1492 marcó el comienzo de un debate sobre la posesión del Nuevo Mundo, pero también sobre el origen de sus pobladores quienes, de acuerdo con los postulados de la mentalidad cristiana imperante, debían ser situados en la historia de la creación bíblica. A lo largo del siglo XVI, autores del ámbito ibérico comenzaron a aportar explicaciones basándose en la tradición cultural judeocristiana y en los referentes del mundo clásico. Así surgieron relatos genealógicos que relacionaban a los nativos con antiguos navegantes del Viejo Mundo (desde egipcios, fenicios a cartagineses), con los habitantes de la mítica Atlántida o con las migraciones de poblaciones asiáticas, entre otros. Pronto, la tesis del origen común de los ancestros de españoles e indios condujo a impregnar estos elementos de filiación con juicios que legitimaban políticamente el monopolio hispánico sobre los espacios americanos. Con el cambio de siglo, el jesuita José de Acosta y el dominico Diego García hicieron aportaciones recapituladoras decisivas, incorporando la información etnográfica y cultural amerindia en sus argumentos, y realizando comparaciones entre la historia precolombina y la historia de las diferentes civilizaciones y poblaciones peninsulares. Asimismo, en el siglo XVII la cuestión se internacionaliza y autores franceses, holandeses, italianos, alemanes e ingleses participaron en la controversia. Nuestro análisis de la figura y obra del criollo peruano Diego Andrés Rocha (1607-1688), que publicó un Tratado único y singular del origen de los indios del Perú, México, Santa Fe y Chile (Lima, 1681) nos permite analizarlo como referente conclusivo del gran debate desarrollado en los siglos XVI y XVII. En la tesis se estudia y transcribe, por primera vez, íntegramente ese texto.

The year 1492 marked the beginning of a debate on the possession of the New World, but it also marked the beginning of a debate about the origin of its inhabitants. Those origins had to be in relation with the postulates of the prevailing Christian mentality and, therefore, should be placed in the history of a Biblical creation. Throughout the sixteenth century, authors from Spain began to provide explanations based on the Judeo-Christian tradition adding references from a classic world. Genealogical accounts linked the natives with ancient navigators from the Old World. Starting from sailors as Egyptians, Phoenicians or Carthaginians, the native Indians became descendants from the inhabitants of the mythical Atlantis or the migrations of Asian populations, among others. Soon, the thesis of a common origin between the ancestors of Spaniards and Indians led to the impregnation of these elements of affiliation with judgments that politically legitimized the Hispanic monopoly on American territories. At the end of the century, the Jesuit Joseph de Acosta and the Dominican Gregorio Garcia, summarize decisive contributions incorporating Amerindian ethnographic and cultural information into their arguments, they also made comparison between pre-Columbian history and the history of different civilisations and peninsular populations. Also, in the seventeenth century, the issue of American origins was internationalised: French, Dutch, Italian, German and English authors participated in the controversy. Our analysis of the figure and work of the Peruvian creole Diego Andres Rocha (1607-1688), who published a Tratado único y singular del origen de los indios del Perú, México, Santa Fe y Chile (Lima, 1681) allows us to analyse the topic about origins as a concluding reference of the great debate developed in the sixteenth and seventeenth centuries. The thesis studies and transcribes entirely this book for the first time.