Evolución del concepto de traducción en las versiones de poesía clásica china en castellano, inglés, francés y catalán

Abstract

La present tesi intentarà classificar les traduccions de poemes clàssics xinesos a diverses llengües occidentals i, si pot ser, oferir una interpretació de les nostres classificacions en funció de l'context històric general i de l'context més específic de la història de la traducció. Per aconseguir aquest objectiu, analitzarem, seguint el mètode comparatiu, un nombre considerable de versions poètiques en quatre llengües occidentals (anglès, francès, castellà, català) des del segle XIX fins avui.

Establirem un mètode pragmàtic, un model d'anàlisi que permeti arribar a conclusions clares i determinants basant-nos en aspectes que abracen els tres grans àmbits de la poesia: el lingüístic, el literari en el seu aspecte essencialment intertextual, i finalment el seu origen i projecció sociocultural . Tals àmbits són els que defineix Holmes en l'article ""Rebuilding the Bridge at Bommel: Notes on the Limits of Translatability"" (1988).

Per tant, el nostre treball parteix de les següents hipòtesis: d'una banda, a nivell metodològic, creiem que l'anàlisi estadística permet mostrar i objectivar les constants en l'estil dels traductors de poesia xinesa al llarg de la història; d'altra banda, a nivell de contingut, partim de la hipòtesi que existeix també una evolució cronològica, en termes molt generals, segons la qual en les traduccions més antigues predomina la funció de domesticació mentre que les més recents s'adscriuen més a un estil extranjerizante. És evident que aquestes dues tendències, la primera fase de domesticació i la segona de estrangerització, sorgeixen a l'empara de les condicions històriques de l'context occidental: d'una banda, de el progrés en les relacions entre les cultures occidentals i la cultura xinesa; i per una altra, de les tendències estètiques predominants en les mateixes cultures occidentals.

La presente tesis intentará clasificar las traducciones de poemas clásicos chinos a diversas lenguas occidentales y, a poder ser, ofrecer una interpretación de nuestras clasificaciones en función del contexto histórico general y del contexto más específico de la historia de la traducción. Para conseguir dicho objetivo, analizaremos, siguiendo el método comparativo, un número considerable de versiones poéticas en cuatro lenguas occidentales (inglés, francés, castellano, catalán) desde el siglo XIX hasta hoy.

Estableceremos un método pragmático, un modelo de análisis que permita llegar a conclusiones claras y determinantes basándonos en aspectos que abrazan los tres grandes ámbitos de la poesía: el lingüístico, el literario en su aspecto esencialmente intertextual, y finalmente su origen y proyección socio-cultural. Tales ámbitos son los que define Holmes en el artículo “Rebuilding the Bridge at Bommel: Notes on the Limits of Translatability” (1988).

Por consiguiente, nuestro trabajo parte de las siguientes hipótesis: por un lado, a nivel metodológico, creemos que el análisis estadístico permite mostrar y objetivar las constantes en el estilo de los traductores de poesía china a lo largo de la historia; por otro lado, a nivel de contenido, partimos de la hipótesis de que existe también una evolución cronológica, en términos muy generales, según la cual en las traducciones más antiguas predomina la función de domesticación mientras que las más recientes se adscriben más a un estilo extranjerizante. Es evidente que estas dos tendencias, la primera fase de domesticación y la segunda de extranjerización, surgen al amparo de las condiciones históricas del contexto occidental: por una parte, del progreso en las relaciones entre las culturas occidentales y la cultura china; y por otra, de las tendencias estéticas predominantes en las mismas culturas occidentales.

This thesis will attempt to classify translations of classical Chinese poems into various western languages and, if possible, offer an interpretation of our classifications based on the general historical context and the more specific context of the history of translation. To achieve this objective, we will analyze, following the comparative method, a considerable number of poetic versions in four Western languages (English, French, Spanish, Catalan) from the 19th century to today.

We will establish a pragmatic method, an analysis model that allows us to reach clear and decisive conclusions, and base it on aspects that embrace the three great areas of poetry: the linguistic, the literary in its essentially intertextual aspect, and finally its origin and socio-cultural projection. Such areas are defined by Holmes in the article "" Rebuilding the Bridge at Bommel: Notes on the Limits of Translatability"" (1988).

Consequently, our work starts from the following hypotheses: on the one hand, at a methodological level, we believe that statistical analysis allows us to show and objectify the constants in the style of Chinese poetry translators throughout history; On the other hand, at the content level, we start from the hypothesis that there is also a chronological evolution, in very general terms, according to which in the oldest translations the domestication function predominates while the more recent ones are ascribed more to a style foreignizing. It is evident that these two tendencies, the first phase of domestication and the second of foreignization, arise under the protection of the historical conditions of the Western context: on the one hand, the progress in the relations between Western cultures and Chinese culture; and on the other, of the predominant aesthetic tendencies in Western cultures themselves.