Variabilidad de diferentes tecnicas quirúrgicas al establecer la rotación de los componentes en la artroplastia total de rodilla y su correlación clínica

Abstract

L'adequada alineació rotacional dels components és una de les claus per a un bon resultat clínic i una adequada supervivència a llarg termini de la ATG (Berger, 1998; Bedard, 2011). S'han descrit diferents tècniques per analitzar l'alineació rotacional, gairebé totes elles utilitzant els talls axials en la tomografia axial computeritzada (TAC), tot i que no hi ha consens a prop de quina és la millor o més reproduïble (Van Houten, 2018). Hi ha diferents tècniques quirúrgiques per establir la rotació dels components, les més utilitzades són: la resecció anatòmica (MR), l'ús de sensors de força per equilibrat d'espais (FS_STB) i la tècnica assistida per ordinador o navegada (CAS_GB). És controvertit el fet de si alguna tècnica quirúrgica és superior a una altra a l'hora d'establir l'alineació rotacional o que alineació rotacional és la més adequada.

Aquest estudi es divideix en dues parts. La primera part, analitza 9 tècniques mesurament en 2D-TAC per determinar la rotació de el component femoral, tibial i de la ATG en el seu conjunt. Es van estudiar 27 pacients i es van estudiar 9 angles de rotació, es van a fer dos mesuraments de cada angle, per tres observadors independents per calcular la variabilitat intra i inter observador, a més de analitzar la relació amb els resultats clínics. La segona part, és un estudi prospectiu, aleatoritzat en què es van incloure 60 pacients distribuïts en tres grups segons la tècnica quirúrgica analitzada: MR, CAS_GB i FS_STB. Es van realitzar 3 mesuraments en 2D-TAC: rotació femoral (BFA) i rotació del genoll (TE_PTCA i BC_PTCA). Es va analitzar que tècnica quirúrgica reprodueix millor la rotació del genoll nativa i el resultat clínic (KSS i WOMAAC) i que tècnica quirúrgica proporciona millors resultats clínics.

En el primer estudi, els resultats mostren que per al component femoral la tècnica més reproduïble és la descrita per Berger el 1993, per al component tibial és la tècnica de l'angle anatòmic de la tíbia (ATA). Pel que fa a la rotació de la ATG, la tècnica més reproduïble és el BC_PTCA i la TE_PTCA que relaciona l'eix bicondili posterior i l'eix transepicondileo amb el marge posterior de plat tibial. L'angle BC_PTCA es relaciona significativament amb el resultat clínic segons KSS. En el segon estudi, es va apreciar que les tres tècniques quirúrgiques no tenien diferències de rotació preoperatòria i van reproduir el BFA natiu. La tècnica FS_STB i la CAS_GB reprodueixen el TE_PTCA i la FS_STB reprodueix el BC_PTCA. Així mateix, el KSS_FUNCTIONAL va ser significativament millor en la tècnica FS_STB respecte a les altres dues.

En conclusió, els nostres resultats confirmen que en el mesurament per 2D-TAC el Angle de rotació femoral (BFA) va ser el més reproduïble i que els angles tibials són poc reproduïbles a excepció de l'ATA. Els angles de rotació del genoll presenten una bona reproductibilitat i es correlacionen bé amb la clínica. La utilització d'un sensor de forces permet reproduir la rotació nativa del genoll (TE_PTCA i BC_PTCA) i assolir uns resultats clínics significativament millors (KSS) que les altres tècniques quirúrgiques estudiades (MR i CAS_GB).

La adecuada alineación rotacional de los componentes es una de las claves para un buen resultado clínico y una adecuada supervivencia a largo plazo de la ATR (Berger, 1998; Bedard, 2011). Se han descrito distintas técnicas para analizar la alineación rotacional, casi todas ellas utilizando los cortes axiales en la tomografía axial computarizada (TAC), aunque no hay consenso a cerca de cual es la mejor o mas reproducible (Van Houten, 2018). Existen diferentes técnicas quirúrgicas para establecer la rotación de los componentes, las más utilizadas son: la resección anatómica (MR), el uso de sensores de fuerza para equilibrado de espacios (FS_STB) y la técnica asistida por ordenador o navegada (CAS_GB). Es controvertido el hecho de si alguna técnica quirúrgica es superior a otra al momento de establecer la alineación rotacional o que alineación rotacional es la mas adecuada.

Este estudio se divide en dos partes. La primera parte, analiza 9 técnicas medición en 2D-TAC para determinar la rotación del componente femoral, tibial y de la ATR en su conjunto. Se estudiaron 27 pacientes y se estudiaron 9 ángulos de rotación, se hicieron dos mediciones de cada ángulo, por tres observadores independientes para calcular la variabilidad intra e inter observador, además de analizó la relación con los resultados clínicos. La segunda parte, es un estudio prospectivo, aleatorizado en la que se incluyeron 60 pacientes distribuidos en tres grupos según la técnica quirúrgica analizada: MR, CAS_GB y FS_STB. Se realizaron 3 mediciones en 2D-TAC: rotación femoral (BFA) y rotación de la rodilla (TE_PTCA y BC_PTCA). Se analizó que técnica quirúrgica reproduce mejor la rotación de la rodilla nativa y el resultado clínico (KSS y WOMAAC) y que técnica quirúrgica proporciona mejores resultados clinicos.

En el primer estudio, los resultados muestran que para el componente femoral la técnica mas reproducible es la descrita por Berger en 1993, para el componente tibial es la técnica de el ángulo anatómico de la tibia (ATA). En cuanto a la rotación de la ATR, la técnica mas reproducible es el BC_PTCA y la TE_PTCA que relaciona el eje bicondileo posterior y el eje transepicondileo con el margen posterior de plato tibial. El ángulo BC_PTCA se relaciona significativamente con el resultado clínico según KSS. En el segundo estudio, se apreció que las tres técnicas quirúrgicas no tenían diferencias de rotación preoperatoria y reprodujeron el BFA nativo. La técnica FS_STB y la CAS_GB reproducen el TE_PTCA y la FS_STB reproduce el BC_PTCA. Así mismo, el KSS_FUNCTIONAL fue significativamente mejor en la técnica FS_STB respecto a las otras dos.

En conclusión, nuestros resultados confirman que en la medición por 2D-TAC el Angulo de rotación femoral (BFA) fue el mas reproducible y que los ángulos tibiales son poco reproducibles a excepción del ATA. Los ángulos de rotación de la rodilla presentan una buena reproducibilidad y se correlacionan bien con la clínica. La utilización de un sensor de fuerzas permite reproducir la rotación nativa de la rodilla (TE_PTCA y BC_PTCA) y alcanzar unos resultados clínicos significativamente mejores (KSS) que las otras técnicas quirúrgicas estudiadas (MR y CAS_GB).

Adequate rotational alignment of the components is one of the keys to a good clinical outcome and adequate long-term survival of TKA (Berger, 1998; Bedard, 2011). Different techniques have been described to analyze rotational alignment, almost all of them using axial slices in computerized axial tomography (CT), although there is no consensus about which is the best or most reproducible (Van Houten, 2018). Different surgical techniques to establish the rotation of the components can be used, the most common are: anatomical resection (MR), the use of force sensors for balancing spaces (FS_STB) and computer-assisted or navigated technique (CAS_GB). It is controversial whether any surgical technique is superior to another when establishing rotational alignment or which rotational alignment is the most appropriate.

This study is divided into two parts. The first part analyzes 9 measurement techniques in 2D-CT to determine the rotation of the femoral and tibial components and of the ATR as a whole. 27 patients were studied, and 9 rotation angles were studied, two measurements of each angle, by three independent observers were done to calculate the intra and inter observer variability, in addition to analyzing the relationship with the clinical results. The second part is a prospective, randomized study that included 60 patients distributed in three groups according to the surgical technique analyzed: MR, CAS_GB and FS_STB. 3 measurements were made in 2D-CT: femoral rotation (BFA) and knee rotation (TE_PTCA and BC_PTCA). It was analyzed which surgical technique best reproduces the native knee rotation and the clinical result (KSS and WOMAAC) and which surgical technique provides better clinical results.

In the first study, the results show that for the femoral component the most reproducible technique is that described by Berger in 1993, for the tibial component it is the technique of the anatomical tibial angle (ATA). Regarding the rotation of the ATR, the most reproducible technique is the BC_PTCA and the TE_PTCA which relates the posterior bicondylar axis and the transepicondyle axis with the posterior margin of the tibial plate. The BC_PTCA angle is significantly related to the clinical outcome according to KSS. In the second study, it was observed that the three surgical techniques did not have differences in preoperative rotation and reproduced the native BFA. The FS_STB technique and the CAS_GB reproduce the TE_PTCA and the FS_STB reproduce the BC_PTCA. Likewise, the KSS_FUNCTIONAL was significantly better in the FS_STB technique compared to the other two.

In conclusion, our results confirm that in the measurement by 2D-CT the femoral rotation angle (BFA) was the most reproducible and that the tibial angles are not very reproducible with the exception of the ATA. The angles of rotation of the knee have good reproducibility and correlate well with the clinic. The use of a force sensor makes it possible to reproduce the native rotation of the knee (TE_PTCA and BC_PTCA) and achieve significantly better clinical results (KSS) than the other surgical techniques studied (MR and CAS_GB).