Universitat Autònoma de Barcelona
Coll Conesa, Jaume
Pera, Joaquim
2021-05-15
890 p.
Per a aquest treball de recerca hem utilitzat fonts escrites: més de 16 mil protocols notarials, registres parroquials i altres tipus de documentació, els resultats d'alguns jaciments arqueològics clau, així com anàlisi de pastes publicats. Hem documentat 1.237 escudilleros, entre mestres, oficials, aprenents, revenedors, treballadors ocasionals i peons, des del final del segle XIII fins al tercer quart de l'XIX, incloses algunes escudilleres dedicades a l'administració del taller en absència dels seus marits. El prototip d'escudeller seria un home l'esperança de vida se situaria entorn als 55-60 anys, que entraria a treballar d'aprenent als 14, d'oficial als 18, i com a mestre, als 25, edat en què se solien casar, majoritàriament. En cas de disposar de taller, es tractaria d'una petita instal·lació d'uns 60 m2, situada preferentment al carrer d'Ollers Blancs i / o carrerons adjacents. En el moment del seu matrimoni rebria un dot d'unes 200 lliures barcelonines. Hem documentat uns 32 tallers a la ciutat, pertanyents, majorment, a propietats eclesiàstiques: monestir de Sant Pau de el Camp, prepositures de la catedral de Barcelona o beneficis d'altar. Hem analitzat els orígens geogràfics dels menestrals: 42 localitats catalanes, destacant els escudellers de Reus; també, d'Aragó, València, Castella, sud de França, Itàlia i Suècia, les importacions de pisa valenciana efectuades per Francesc i Nicolau Reyner, els llibres de comptes hem analitzat, i els inventaris de béns de escudellers difunts. Hem documentat les sagues més importants de mestres escudilleros i analitzat els estils artístics atribuïts, proposant noves datacions per a algunes de les sèries de pisa més divulgades. S'ha estudiat el procés de producció de la pisa i la seva comercialització, determinant les principals rutes de distribució marítima. Finalment hem estudiat la història de la confraria fins a la seva desaparició el 1836, així com la producció de pisa barcelonina posterior, fins a l'inici de la producció vinculada al modernisme, per desmentir qualsevol tipus de continuïtat entre una i altra.
Para este trabajo de investigación hemos utilizado fuentes escritas: más de 16 mil protocolos notariales, registros parroquiales y otro tipo de documentación, los resultados de algunos yacimientos arqueológicos clave, así como análisis de pastas publicados. Hemos documentado 1.237 escudilleros, entre maestros, oficiales, aprendices, revendedores, trabajadores ocasionales y peones, desde el final del siglo XIII hasta el tercer cuarto del XIX, incluidas algunas escudilleras dedicadas a la administración del taller en ausencia de sus maridos. El prototipo de escudillero sería un varón cuya esperanza de vida se situaría entorno a los 55-60 años, que entraría a trabajar de aprendiz a los 14, de oficial a los 18, y como maestro, a los 25, edad en que se solían casar, mayoritariamente. En caso de disponer de taller, se trataría de una pequeña instalación de unos 60 m2, situada preferentemente en la calle de Ollers Blancs y/o callejuelas adyacentes. En el momento de su matrimonio recibiría una dote de unas 200 libras barcelonesas. Hemos documentado unos 32 talleres en la ciudad, pertenecientes, mayormente, a propiedades eclesiásticas: monasterio de San Pablo del Campo, preposituras de la catedral de Barcelona o beneficios de altar. Hemos analizado los orígenes geográficos de los menestrales: 42 localidades catalanas, destacando los escudilleros de Reus; también, de Aragón, Valencia, Castilla, sur de Francia, Italia y Suecia, las importaciones de loza valenciana efectuadas por Francesc y Nicolau Reyner, cuyos libros de cuentas hemos analizado, y los inventarios de bienes de escudilleros difuntos. Hemos documentado las sagas más importantes de maestros escudilleros y analizado los estilos artísticos atribuidos, proponiendo nuevas dataciones para algunas de las series de loza más divulgadas. Se ha estudiado el proceso de producción de la loza y su comercialización, determinando las principales rutas de distribución marítima. Finalmente hemos estudiado la historia de la cofradía hasta su desaparición en 1836, así como la producción de loza barcelonesa posterior, hasta el inicio de la producción vinculada al Modernismo, para desmentir cualquier tipo de continuidad entre una y otra.
Confraria; Cofradía; Guild; Pisa; Loza; Forns de ceràmica; Hornos de cerámica; Tin-glazed earthenware
93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
