Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
Molts estudis de música i musicoteràpia en l’àmbit de la salut, clínic, hospitalari, assistencial, en demència i en oncologia, mostren resultats rellevants en la seva aplicació, amb gran diversitat en la metodològica, i en la terminologia utilitzada fent referència a l’ús de la música com a teràpia: musicoteràpia, música i salut, música i medicina. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és aportar coneixement sobre els efectes emocionals i cognitius del model d’intervenció en musicoteràpia aplicat en pacients de l’àmbit clínic i de la salut. En la tesi es presenten tres estudis. Dos dels estudis són investigacions pràctiques sobre els efectes de la musicoteràpia en pacients adults afectats, un amb pacients amb demència, i l’altre amb pacients oncològics. La metodologia d’intervenció, amb o sense interacció terapèutica verbal, analitza els punts en comú i les diferències metodològiques per tal de donar llum a les possibles divergències en el tipus d’intervenció dels dos estudis. La investigación amb pacients oncològics és un estudi pilot amb tres pacients on s’aplica el model d’escolta musical en la modalitat telehealth, responent a les necessitats sanitàries plantejades per la crisi del Covid-19. La tesi incorpora un tercer estudi, que es presenta en segon lloc, com introducció a la recerca amb pacients oncològics. És una recerca bibliomètrica en musicoteràpia en l’àmbit clínic i de la salut i la modalitat tele health. S’han identificat 8 estudis amb els criteris d’inclusió proposats i es discuteixen les seves aportacions. S’aporten conclusions sobre les diferents terminologies utilitzades en l’aplicació de música com a eina terapèutica, clarificant el marc de referència en l’ús de la música com a teràpia en àmbits clínic i mèdic, Musicoteràpia, Música i Salut, Música i Medicina, on la metodologia pot variar segons cada tipus d’intervenció i estudi. Els dos estudis pràctics aporten coneixement respecte la metodologia d’intervenció, les activitats i el paper dels professionals implicats. També s’estableixen línies de treball comunes i no comunes en les diferents metodologies d’intervenció. Els condicionants ètics i deontològics d’ambdós estudis s’emmarquen dins l’Informe Belmont (1978). El primer estudi pràctic ha estat aprovat per la Comissió de Recerca del Parc Sanitari St. Joan de Déu i el segon estudi pràctic per la Comissió d’Ètica i Recerca de la FPCEE Blanquerna, URL.
Muchos estudios de música y musicoterapia en el ámbito de la salut, clínico, hospitalario, asistencial, en personas con demencia y tratamiento en oncología, muestran resultados relevantes en su aplicación, con gran diversidad metodológica; también en la terminología utilizada al hacer referencia al uso de la música como terapia: musicoterapia, música y salud, música y medicina. El objetivo de esta tesis doctoral es aportar conocimiento sobre los efectos emocionales y cognitivos del modelo de intervención en musicoterapia aplicado en pacientes del ámbito clínico y de la salud. Se realizan dos investigaciones prácticas, sobre los efectos de la musicoterapia, el primero en pacientes adultos afectados de demencia y el segundo en pacientes oncológicos. En éste se aplica el modelo de escucha musical en la modalidad tele health, dando respuesta a las necesidades sanitarias planteadas por la crisis del Civid-19. La metodología de intervención con o sin interacción terapéutica verbal, analiza los puntos en común y las diferencias metodológicas para hallar las posibles divergencias en los tipos de intervención. La tesis incluye un tercer estudio, que se presenta como introducción a la investigación con pacientes oncológicos. Se trata de una investigación bibliométrica en musicoterapia en el ámbito clínico y de la salud, en la modalidad tele health. Se identifican 8 estudios que cumplen los criterios de inclusión y se discuten sus aportaciones. Se aportan conclusiones sobre las diferentes terminologías utilizadas en la aplicación de música como recurso terapéutico, clarificando el marco de referencia en el uso de la música como terapia en ámbito clínico y médico, Musicoterapia, Música y Salud, Música y Medicina, donde la metodología puede variar según cada tipo de intervención y estudio. Los dos estudios prácticos aportan conocimiento respecto a la metodología de intervención, las actividades y el papel de los profesionales implicados. También se establecen líneas de trabajo comunes y no comunes en las diferentes metodologías de intervención. Los principios éticos y deontológicos de ambos se enmarcan en el Informe Belmont (1978). El primer estudio práctico fue aprobado por la Comissió de Recerca del Parc Sanitari St. Joan de Déu y el segundo estudio práctico por la Comissió d’Ètica i Recerca de la FPCEE Blanquerna, URL.
There are many studies in music and music therapy in the field of health, clinical, hospital, care, dementia and oncology, which show relevant results in their application, with great diversity in the methodology used and activities, as well as in the terminology used to refer to the use of music as therapy: music therapy, music and health, music and medicine. The aim of this doctoral thesis is to provide knowledge of the emotional and cognitive effects of music therapy in patients in the clinical and health fields. To study in adult patients affected by dementia (first study) and in cancer patients (second study) and, in relation to the methodology and activities used, with or without verbal therapeutic intervention, to analyze the common points and methodological differences in order to shed light. to possible divergences in this type of intervention. In the second study, the musical listening model is applied in the tele health modality, responding to the health needs raised by the Civid-19 crisis. The thesis includes a third study, which is presented as an introduction to the study with cancer patients. This research consists in a bibliometric investigation on the state of the art in music therapy in the clinical and health fields, specifically as a musical listening intervention in the tele health modality. Following the inclusion criteria, 8 studies are identified and the results are discussed. The intervention methodology with or without verbal therapeutic interaction, analyses the points in common and the methodological differences to find the possible divergences in the types of intervention of the two studies. A third study, which is presented as an introduction to the study with cancer patients, is a bibliometric investigation on the state of the art in music therapy in the clinical and health fields, specifically as a musical listening intervention in the tele health modality. In the literature review we observe different terms when referring to this use of music as therapy in clinical and medical fields, Music Therapy, Music and Health, Music and Medicine, where the methodology may vary according to each intervention and study. This situation creates or can create confusion in the field of music therapy both in the field of health and the general public. The two practical studies provide knowledge regarding the intervention methodology, the activities and the role of the professionals involved. Common and non-common lines of work are also established in the different intervention methodologies. The ethical and deontological determinants of both studies are framed within the Belmont Report (1978). First study has been approved by the Research Committee of the St. Joan de Déu Health Park. Second study has been approved by the Ethics Committee of Research of FPCEE Blanquerna, Ramon Llull University.
Musicoterapia; Salut; Psicologia; Medicina; Conducta; Demencia; Oncologia; Estat d'ànim
159.9 - Psicologia; 61 - Medicina; 616 - Patologia. Medicina clínica. Oncologia; 78 - Música
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.