Jóvenes tuteladas: El capital social un recurso empoderante frente a las violencias machistas y otras formas de vulnerabilidad

Abstract

Les joves tutelades són un col·lectiu del que es desconeix les seves necessitats específiques socioeducatives i socioemocionals. Aquest desconeixement s’explica en gran part per la tímida producció d’estudis que se centren en la realitat d’aquestes noies, i encara més si es pretén comprendre la seva realitat des d’una perspectiva feminista.

La metodologia utilitzada pel desenvolupament de l’estudi té un enfocament predominantment qualitatiu, el disseny és qualitatiu però l’anàlisi de les dades és mixt. La mostra la configuren 59 dones joves (29 tutelades i 30 no tutelades). L’aproximació quantitativa de la dades s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de freqüències i el qualitatiu seguint un anàlisi temàtic. L’anàlisi es va portar a trem amb el software qualitatiu Nvivo12.

Els principals resultats mostren que la percepció sobre la violència masclista és bastant semblant entre les participants d’ambdós grups. En funció del grau de coneixement que tenen sobre els aspectes fonamentals de la violència masclista en la parella, aquestes consideren un tipus violències més greus que unes altres. En aquest sentit, s’identifiquen quatre estratègies molt clares d’afrontament de laviolència masclista en les relacions sexo-afectives. Altrament, el capital social va emergir com un element que es relacionaria amb el tipus d’estratègia. Des del punt de vista del capital social, les joves tutelades tindrien una percepció baixa o nul·la sobre el suport que poden arribar a rebre d’aquest. En aquest sentit, es pot afirmar que elles es troben força soles en situacions adverses com és quedar-se sense recursos econòmics en comparació amb les no tutelades, les quals semblen sentir-se més segures per la gent que configura la seva font de recursos emocionals, d’oci i econòmics. A més a més, existeixen diferències importants entre els dos grups en el projecte de vida. Aquest es veuria molt determinat per l’experiència d’haver estat tutelada, o no.

D’acord amb els resultats obtinguts aquest treball proposa, a mode de conceptualització teòrica, el femtoring (mentoría feminista) com a eina socioeducativa empoderant. Un tipus d’intervenció socioeducativa que promogui la (re-)construcció del capital social de suport de les joves tutelades.

Las jóvenes tuteladas son un colectivo del que se desconoce sus necesidades socioeducativas y socioemocionales concretas, al existir una tímida producción de estudios que se centren en la realidad de estas jóvenes, más aún si la pensamos desde la perspectiva feminista.

La metodología empleada para el desarrollo del estudio tiene un enfoque predominantemente cualitativo, el diseño es de corte cualitativo pero el análisis de los datos es mixto. La muestra la configuran 59 mujeres jóvenes (29 tuteladas y 30 no tuteladas). La aproximación cuantitativa de los datos se ha elaborado a partir del análisis de frecuencias y el cualitativo siguiendo un análisis temático. El análisis se llevó a cabo con el software de análisis cualitativo Nvivo12.

Los principales resultados muestran que la percepción sobre la violencia machista es bastante parecida entre las participantes de ambos grupos. En función del grado de conocimiento que tienen sobre los aspectos fundamentales de la violencia machista en la pareja, estas consideran unas u otras violencias como más o menos graves. En este sentido, se identifican cuatro estrategias de afrontamiento de la violencia machista en las relaciones afectivo-sexuales muy claras, las cuales se ejercerían según la percepción de peligrosidad y el grado de aceptación social que tiene la violencia. Por su parte, el capital social ha emergido como una intersección que se relacionaría con el tipo de estrategia de afrontamiento. Desde el punto de vista del capital social, las jóvenes tuteladas tendrían una percepción baja o nula sobre el apoyo que pueden llegar a recibir de su capital social, por lo que se sentirían bastante solas frente a situaciones adversas como quedarse sin recursos económicos en comparación con las no tuteladas, quienes parecen sentirse muy seguras por la gente que compone sus recursos emocionales, de ocio y económicos. Asimismo, existen diferencias notorias en el proyecto de vida entre los dos grupos, los cuales están muy determinados por la experiencia de haber sido, o no, tuteladas.

A la luz de estos resultados este trabajo propone, a modo de conceptualización teórica, el femtoring (mentoría feminista) como herramienta socioeducativa empoderante para (re-) construir el capital social de apoyo de las jóvenes tuteladas.

Young women in foster care are a group of people whose specific social and educational needs, as well as their social and emotional needs, are unknown, as there is limited research focused on their reality, even more so from a feminist perspective.

The methodology used for the study has a predominantly qualitative approach; the design is qualitative, but the data analysis is mixed. The population were 59 young women (29 foster care girls and 30 non foster care).The quantitative approach for data analysis is based on frequency analysis, and the qualitative approach follows a topic-based analysis. The analysis was carried out with the qualitative data analysis application Nvivo12.

The main results show that the perception of male violence is quite similar among the participants of both groups. Depending on the degree of knowledge they have about the fundamental aspects of male violence in the romantic couple, they consider one or the other type of violence as more or less serious. In this sense, four very clear strategies for coping with male violence in sexual and affective relationships are identified, which are used according to the perception of danger and the degree of social acceptance of violence. Moreover, social capital would have a relationship with the strategy for coping with violence. From the point of view of the social network, the girls in foster care would have a low or no perception of the support they can receive from their social network, so they would feel quite lonely in the face of adverse situations such as running out of economic resources in comparison with those who were not in foster care, who seem to feel very secure because of the people who make up their emotional, leisure, and economic resources. Likewise, there are notorious differences in the life purpose of the two groups, which are very much determined by the experience of having been, or not, in foster care.

In light of these results, this paper proposes the theoretical concept of femtoring (feminist mentoring) as an empowering social and educational tool to (re-)build the support social network of young women in foster care.