Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques I
La tesi que segueix ha estat dedicada a l’estudi del tipus de casa de residència que es desenvolupa a la Ciutat Romana i Medieval, al Raval i a la primera corona de l’Eixample de Barcelona durant el S.XIX, per l’impuls de la primera fase de la industrialització. El tipus estudiat respon a la idea genèrica de casa de residència plurifamiliar entre mitgeres en profunditat de nova planta, i abasta un ampli ventall d’opcions residencials que van des de l’habitatge obrer de baix estàndard fins a la residència burgesa d’alt estàndard. La tesi aprofundeix en el coneixement de les característiques genèriques de la casa en les vessants tipològica, arquitectònica i estructural-constructiva amb el suport d’estudis i recerques específiques, desenvolupades majoritàriament en el si de la pròpia tesi, en base i en referència directa al Patrimoni residencial de mes de 3.000 edificis que permaneixen en els àmbits d’estudi. La finalitat última de la tesi ha estat la d’arribar a una avaluació del Patrimoni existent en funció de les seves característiques i condicions d’origen. El plantejament i orientació generals de la tesi responen a la voluntat d’omplir un buit existent en el coneixement sobre “les condicions d’origen de l’edificació residencial antiga de Barcelona” i en especial de la del S.XIX, situant-se entre aquells estudis o recerques historiogràfiques recents sobre la arquitectura dels S.XVIII i XIX a Catalunya, i aquells altres treballs d’anàlisi patològica o detecció de dèficits de determinats grups d’edificacions, desenvolupats en el marc de l‘actual dinàmica d’impuls a la rehabilitació del Patrimoni existent. La tesi desenvolupa i exposa els resultats de l’anàlisi descriptiva de les condicions d’origen, dels perfils evolutius i del ventall d’opcions constructives, estructurals, tipològiques i arquitectòniques que ofereix la casa del S.XIX de la Barcelona antiga i efectua una valoració i classificació del Patrimoni existents en funció de les seves condicions d’origen i de les seves potencialitats de futur.
La investigación ha desarrollado el estudio de tipo básico de casa de residencia construida en la ciudad romana y medieval, en el Raval y en la primera corona del Ensanche de Barcelona, entre 1800 y 1920 por el impulso de la primera fase de la industrialización. La tesis profundiza en el conocimiento de las características genéricas de la casa en las vertientes tipológica, arquitectónica y estructural-constructiva con el soporte de estudios específicos, desarrollados mayoritariamente en el seno de la propia tesis, en base y en referencia directa al patrimonio residencial de más de 3.000 edificios del s. XIX, que permanecen en los ámbitos urbanos estudiados. La finalidad última de la tesis ha sido llegar a una evolución del patrimonio existente en función de sus características y condiciones de origen.
69 - Materiales de construcción. Prácticas y procedimientos de construcción; 72 - Arquitectura
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura
Tesi original: volum 1, apaisat amb làmines DINA2 plegades en quatre; volums 2 i 3 DINA4, amb plànols encartats, paginació múltiple