Predictibilitat i impredictibilitat en el sistema gràfic del català: el cas de la vocal neutra, implicacions didàctiques

Abstract

El pressupòsit bàsic del qual partim és que en el sistema ortogràfic del català, com en el de moltes altres llengües, hi té un pes important la impredictibilitat, i que quan no hi ha impredictibilitat, sinó predictibilitat, aquesta sol anar més associada als components morfològic i lèxic de la llengua que no pas al component fonètic. En conseqüència, l’apropiació del sistema ortogràfic per part dels usuaris de la llengua no pot centrar-se fonamentalment en mecanismes associats a la predictibilitat, és a dir, en l’aprenentatge de regles; i, encara menys, en l’aprenentatge de regles que recolzin exclusivament en coneixements fonètics.

Aquesta és la síntesi del treball que desenvoluparem a continuació. N’és alhora la hipòtesi de partida, entesa com un conjunt de pressupòsits, i la conclusió final. I si bé d’entrada pot resultar poc sorprenent, ho acaba essent en el moment que la confrontem amb la manera com s’acostumen a plantejar les qüestions en matèria d’ortografia. Dit amb altres paraules, allò que es diu sobre la ortografia no sempre es correspon amb la seva naturalesa i amb el seu autèntic funcionament, ja que per una banda se n’acostuma a ressaltar el vessant predictible i per una altra banda se sol associar sobretot al component fonètic.

El estudio analiza, en primer lugar, la visión que se da de la ortografía del catalán- y de manera especial de las grafías a y e átonas -desde los materiales para su enseñanza y aprendizaje, en segundo lugar, el grado de correspondencia entre esta visión y la realidad del sistema de la lengua, y en tercer lugar, propone algunas orientaciones didácticas a partir de los resultados obtenidos. Más concretamente, se analizan dos características de la ortografía-la predicibilidad, impredicibilidad y la multicomponencialidad- en un corpus de catorce manuales, y estas mismas características son analizadas a continuación en un extenso corpus de palabras y grafías.

Los resultados obtenidos confirman las hipótesis de partida, en el sentido que en la ortografía del catalán la impredicibilidad y los componentes morfológico y léxico son mucho más importantes de lo que acostumbran a decir los manuales, ya que estos resaltan sobre todo el carácter predecible de la ortografía y relación con el componente fonético. A la luz de estos resultados, parece necesario relativizar las estrategias de apropiación ortográfica más relacionadas con la predecibilidad, es decir, las reglas, y dar mayor importancia a las estrategias de apropiación relacionadas con la impredecibilidad, es decir, a la memoria visual y a la consulta.