Estructura i variació en el verb català de començaments de segle: La flexió verbal en els dialectes catalans, Alcover - Moll

Abstract

Un dels àmbits de la llengua on la variació dialectal es manifesta d’una manera més marcadament multiforme és el de la morfologia verbal. Antoni M. Alcover, considerat el fundador de la dialectologia a Catalunya, desenvolupà a començaments de segle el projecte que, sota el títol "Estudi especial de la conjugació", donava a conèixer el variat polimorfisme que presentaven les realitzacions verbals a tot el domini lingüístic català. Aquests resultats es plasmaren a finals deis anys vint i a principis deis trenta en la publicació de "La flexió verbal en els dialectes catalans".

Les dades recollides en aquest compendi constitueixen un reflex real de l’estat de la morfología verbal del català en un àmbit temporal, que s’estén del 1906 al 1928, i en un àmbit espacial, que es concreta en cent quaranta-nou localitats de sis àrees dialectals: el pirinenc oriental (que correspon grosso modo a l'actual rossellonès i a una part del català septentrional de transició), el català oriental, el català occidental, el valencià, el balear i l’alguerès.

Fins ara, algunes d’aquestes dades han estat utilitzades en treballs específics per il·lustrar la conjugació d’un verb en una zona geogràfica determinada o per constatar la variació que una forma verbal pot experimentar segons l'àrea dialectal on es realitzi. Tanmateix, els materials de "La flexió verbal en els dialectes catalans" mai no han estat estudiats globalment ni comparativament des d’un punt de vista sincrònic i, menys, des d’una perspectiva interdialectal. La descripció que es desenvolupará en aquest treball permetrà de contrastar les realitzacions subjacents deis segments morfològics que conformen cinc verbs que, per les seves característiques, esdevenen els representants regulars de les diverses varietats dialectals.

En definitiva, l’objectiu general d’aquesta tesi és dur a terme una anàlisi de l’estructura del verb català a començaments de segle i de la variació morfològica que pot presentar aquesta estructura en els diversos dominis dialectals. L’estudi se centra en la flexió de cinc verbs que s’han establert com a models regulars. Els paradigmes s’han obtingut a partir de les dades incloses en el recull d’Alcover, que incorpora la conjugació completa de setanta-quatre verbs que van ser enquestats durant els tres primers decennis d’aquest segle.