La música en la tragèdia grega Definició i context d’ús dels papirs musicals tràgics

Abstract

La tesi presenta l’anàlisi d’un total de vint fragments identificats com a passatges de tragèdia que van acompanyats de notació musical grega antiga. Es tracta d’un estudi detallat i alhora de conjunt dels exemples coneguts de peces musicals relacionades intrínsecament amb la tragèdia grega. Tots els passatges, excepte un, es troben escrits en suport papiraci. L’única excepció és una citació i comentari d’un fragment de l’"Orestes" d’Eurípides que Dionís d’Halicarnàs va incloure en la seva obra "De compositione verborum". Els aspectes examinats dels documents del catàleg són, fonamentalment: les característiques del suport, els trets paleogràfics i els colomètrics, la part argumental del text, la seva mètrica i les característiques musicals.

Tant la lletra com el sistema de notació musical dels exemplars estudiats són grecs, però la seva creació i ús abasten una franja temporal àmplia que s’inicia poc abans de mitjan segle III aC i arriba fins al canvi dels segles II-III dC. Per tant, ens demostren una pràctica musical vinculada a les arts escèniques que es va desenvolupar com a mínim des del període hel·lenístic i es va prolongar ‒no sense canvis i adaptacions‒ fins ben entrada l’època romana imperial.

El rerefons ‒el qual es reflecteix en les preguntes de recerca i en la hipòtesi de treball‒ és la discussió sobre les claus que giren entorn de la qüestió de la presència de la música en la tragèdia, el seu abast i la mesura en què estava escrita. Es proposen possibles respostes a aquestes qüestions sobre la base de les fonts analitzades i de l’argumentació construïda a partir d’altres evidències i raonaments existents sobre el tema.

La tesis presenta el análisis de veinte fragmentos identificados como pasajes de tragedia acompañados de notación musical griega antigua. Se trata de un estudio detallado, y a la vez de conjunto, de los ejemplos conocidos de piezas musicales relacionadas intrínsecamente con la tragedia griega. Todos los pasajes, salvo uno, se hallan escritos en soporte papiráceo. La única excepción la constituye una cita y comentario de un fragmento del "Orestes" de Eurípides que Dionisio de Halicarnaso incluyó en su obra "De compositione verborum". Los aspectos que se han examinado en los documentos del catálogo son, fundamentalmente: las características del soporte, los rasgos paleográficos y los colométricos, la parte argumental del texto, su métrica y las características musicales.

Tanto la letra como el sistema de notación musical de los ejemplares estudiados son griegos, pero su creación y uso abarcan una amplia franja temporal que tiene inicio poco antes de mediados del siglo III a. C. y alcanza los siglos II-III d. C. Así pues, ponen de manifiesto una práctica musical vinculada a las artes escénicas que se desarrolló como mínimo desde el periodo helenístico y se prolongó ‒no sin cambios y adaptaciones‒ hasta bien entrada la época romana imperial.

El trasfondo ‒que se refleja en las preguntas de la indagación, así como en la hipótesis de trabajo‒ es la discusión sobre las claves que giran en torno a la cuestión de la presencia de la música en la tragedia, su alcance y la medida en que estaba escrita. Se proponen posibles respuestas a estas cuestiones en base a las fuentes analizadas y a la argumentación construida a partir de otras evidencias y de razonamientos existentes sobre el tema.

The thesis presents the analysis of a set of twenty fragments identified as passages from tragedies that are accompanied by ancient Greek musical notation. It is a detailed and comprehensive study of the extant musical fragments intrinsically related to Greek tragedy. All but one of these passages are written on papyrus. The only exception is a quotation and commentary on a fragment from Euripides' "Orestes" that Dionysus of Halicarnassus included in his work "De compositione verborum". The aspects examined in the catalogue are, basically: the descriptive details of the papyri, the palaeographic and colometric features, the plot of the text, its metrical aspects and the musical characteristics.

Both the lyrics and the musical notation system contained in all items are Greek, but their creation and use cover a wide time span that begins shortly before the middle of the third century BC and reaches the turn of the second-third centuries AD. Therefore, they show us a musical practice linked to the performing arts that developed at least from the Hellenistic period and lasted –including changes and adaptations– until the end of the early Roman imperial period and beyond.

The background ‒which is reflected in the inquiry questions and the working hypothesis‒ is the discussion on the keys around the question of the presence of music in tragedy, its scope and the extent to which it was written. Possible answers to these questions are proposed on the basis of the sources analysed and the argumentation constructed from other existing evidence and reasoning on this subject.