Universitat Autònoma de Barcelona
Moix Queraltó, Jenny
Tárrega Larrea, Salomé
2021-07-28
127 p.
INTRODUCCIÓ. El maneig dels símptomes psicològics i conductuals de la demència suposa un repte per als treballadors sanitaris. L'exposició diària a les manifestacions d'agressivitat verbal, física o sexual posa als sanitaris que treballen amb persones afectades de demència en una situació d'alt risc de patir burnout i escassa satisfacció laboral, que en última instància es podria traduir en una menor qualitat assistencial. OBJECTIUS. Descriure i analitzar la relació dels nivells de burnout, flexibilitat fsicològica, actituds cap a la demència i satisfacció vital en una mostra de treballadors en contacte amb persones afectades de demència. Dissenyar i valorar l'eficàcia d'una intervenció grupal basada en la teràpia d'acceptació i compromís (ACT) per prevenir el burnout dels treballadors sanitaris en contacte amb persones afectades de demència MÈTODE. Es va reclutar una mostra de 105 treballadors sanitaris (auxiliars, infermeres, metges i terapeutes), i es va valorar la flexibilitat psicològica (AAQ-II), els nivells de burnout (MBI), la satisfacció vital (SWL), l'ansietat tret (STAI -R), i les actituds cap a la demència (EAD). Es va dissenyar una intervenció (de 6 setmanes de durada) que es va dur a terme a l'Hospital Sociosanitari Ricard Fortuny, ubicat a Vilafranca (Barcelona). Els 105 participants van ser assignats a l'atzar a un grup intervenció (ACT) i un grup control en llista d'espera. Totes les variables prèviament esmentades (exceptuant les Actituds cap a la demència) es van valorar després de la intervenció, i també als 3 i 12 mesos post-intervenció. RESULTATS. La inflexibilitat Psicològica va mostrar una relació positiva i significativa amb dues dimensions del burnout (esgotament emocional (r = 0.342, p <0.01); despersonalització (r = 0.328, p <0.01)) i amb l'ansietat tret (r = 0.723, p <0.01), i una relació negativa amb la satisfacció vital (r = 0.485; p <0,01) i amb l'actitud d'afecte (r = -0.209 p <0.05). També es va trobar una relació negativa entre la dimensió conductual de les actituds cap a la demència (rebuig) amb l'esgotament emocional (r = - 0,313; p <0,01) i la despersonalització (r = - 0,328; p <0,01). No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups en les mesures de resultat inicials. No es van trobar efectes de temps en cap variable en el grup control en llista d'espera. Després de la intervenció, el grup experimental va mostrar una disminució significativa els nivells de burnout (p = 0.001) i un augment en els nivells de satisfacció laboral i vital en el grup intervenció (p = <0,001 ), mantenint-se els resultats als 3 i 12 mesos. D'altra banda, tot i que no es van observar canvis significatius en la inflexibilitat psicològica, a nivell qualitatiu es va identificar una tendència a la disminució d'aquesta variable al llarg de el temps. CONCLUSIONS. En relació amb les actituds cap a la demència no es va trobar cap relació entre els nivells de burnout i la seva dimensió cognitiva (els coneixements que el treballador posseeix sobre la demència). D'altra banda, els resultats van mostrar que la intervenció basada en ACT va resultar efectiva per reduir el burnout i augmentar la satisfacció laboral dels treballadors. Els resultats obtinguts en la present tesi tenen implicacions significatives respecte a el tipus de formació que es dóna als treballadors sanitaris que treballen amb persones afectades de demència. Intervencions psicoeducatives que promoguin la flexibilitat psicològica dels treballadors, podrien ajudar a disminuir el risc de patir burnout en aquest col·lectiu, disminuint l'esgotament emocional associat a el lloc de treball i augmentant la seva satisfacció vital i laboral.
INTRODUCCIÓN. El manejo de los síntomas psicológicos y conductuales de la demencia supone un reto para los trabajadores sanitarios. La exposición diaria a las manifestaciones de agresividad verbal, física o sexual pone a los sanitarios que trabajan con personas afectadas de demencia en una situación de alto riesgo de sufrir burnout y escasa satisfacción laboral, que en última instancia podría traducirse en una menor calidad asistencial. OBJETIVOS. Describir y analizar la relación de los niveles de Burnout, Flexibilidad Psicológica, Actitudes hacia la demencia y Satisfacción vital en una muestra de trabajadores en contacto con personas afectadas de demencia. Diseñar y valorar la eficacia de una intervención grupal basada en la Terapia de Aceptación y Compromiso (ACT) para prevenir el Burnout de los trabajadores sanitarios en contacto con personas afectadas de demencia MÉTODO. Se reclutó una muestra de 105 trabajadores sanitarios (auxiliares, enfermeras, médicos y terapeutas), y se valoró la flexibilidad psicológica (AAQ-II), los niveles de burnout (MBI), la satisfacción vital (SWL), la ansiedad rasgo (STAI-R), y las actitudes hacia la demencia (EAD). Se diseñó una intervención (de 6 semanas de duración) que se llevó a cabo en el Hospital Sociosanitario Ricard Fortuny, ubicado en Vilafranca (Barcelona). Los 105 participantes fueron asignados al azar a un grupo intervención (ACT) y un grupo control en lista de espera. Todas las variables previamente mencionadas (exceptuando las Actitudes hacia la demencia) se valoraron después de la intervención, y también a los 3 y 12 meses post-intervención. RESULTADOS. La inflexibilidad Psicológica mostró una relación positiva y significativa con dos dimensiones del burnout (agotamiento emocional (r = 0.342, p<0.01); despersonalización (r = 0.328, p<0.01)) y con la ansiedad rasgo (r = 0.723, p<0.01), y una relación negativa con la satisfacción vital (r = 0.485; p<0,01) y con la actitud de afecto (r = -0.209 p<0.05). También se encontró una relación negativa entre la dimensión conductual de las actitudes hacia la demencia (rechazo) con el agotamiento emocional (r = - .313; p<0,01) y la despersonalización (r = - .328; p<0,01). No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre los grupos en las medidas de resultado iniciales. No se encontraron efectos de tiempo en ninguna variable en el grupo control de la lista de espera. Después de la intervención, el grupo de intervención mostró una disminución significativa los niveles de burnout (p=.001) y un aumento en los niveles de satisfacción laboral y vital en el grupo intervención (p = < .001), manteniéndose los resultados a los 3 y 12 meses. Por otro lado, aunque no se observaron cambios significativos en la inflexibilidad psicológica, se identificó una tendencia al cambio a lo largo del tiempo. CONCLUSIONES. En relación con las actitudes hacia la demencia no se encontró ninguna relación entre los niveles de Burnout y su dimensión cognitiva (los conocimientos que el trabajador posee acerca de la demencia). Por otro lado, los resultados mostraron que la intervención basada en ACT resultó efectiva para reducir el burnout y aumentar la satisfacción laboral de los trabajadores. Los resultados obtenidos en la presente tesis tienen implicaciones significativas respecto al tipo de formación que se da a los trabajadores sanitarios que trabajan con personas afectadas de demencia. Intervenciones psicoeducativas que promuevan la flexibilidad psicológica de los trabajadores, podrían ayudar a disminuir el riesgo de sufrir burnout en este colectivo, disminuyendo el agotamiento emocional asociado al puesto de trabajo y aumentando su satisfacción vital y laboral.
INTRODUCTION. Managing the psychological and behavioral symptoms of dementia is challenging for healthcare workers. Daily exposure to manifestations of verbal, physical or sexual aggressiveness puts professional caregivers in a situation of high risk of suffering burnout and low job satisfaction, which could ultimately translate into a lower quality of care. OBJECTIVES. Describe and analyze the relationship between burnout, psychological flexibility, attitudes towards dementia and life satisfaction in a sample of professional dementia caregivers. Design and assess the efficacy of an intervention group based on acceptance and commitment therapy (ACT) to prevent Burnout in healthcare workers in contact with people affected by dementia. METHOD. A sample of 105 health workers (aides, nurses, doctors and therapists) was recruited, and psychological flexibility (AAQ-II), burnout levels (MBI), life satisfaction (SWL), emotional well-being (STAI-T), and attitudes towards dementia (EAD). An intervention (lasting 6 weeks) was designed and carried out at the Ricard Fortuny Social Health Hospital, located in Vilafranca (Barcelona). The 105 participants were randomly assigned to an intervention group (ACT) and to a waiting list control group. All the previously mentioned variables (except attitudes towards dementia) were assessed after the intervention, and also at 3 and 12 months post-intervention. RESULTS. Psychological inflexibility showed a positive and significant relationship with two dimensions of burnout (emotional exhaustion (r = 0.342, p <0.01); depersonalization (r = 0.328, p <0.01)) and with trait anxiety (r = 0.723, p <0.01) , and also showed a negative relationship with life satisfaction (r = 0.485; p <0.01) and with the attitude of affect (r = -0.209 p <0.05). A negative relationship was also found between the behavioral dimension of the attitudes towards dementia (reject) with emotional exhaustion (r = - .313; p <0.01) and depersonalization (r = - .328; p <0.01). No statistically significant differences were found between the groups in the Initial outcome measures. No time effects were found on any variable in the waiting list control group. After the intervention, the intervention group showed a significant decrease in burnout levels (p = .001) and an increase in the levels of job and life satisfaction in the intervention group (p = <.001 ), maintaining the results at 3 and 12 months. On the other hand, although no significant changes were observed in psychological inflexibility, a trend towards change was identified over time. CONCLUSIONS. In relation to attitudes towards dementia, no relationship was found between burnout levels and its cognitive dimension (the knowledge that the worker possesses about dementia). On the other hand, the results showed that the ACT-based intervention was effective in reducing burnout and increasing workers' job satisfaction. The results obtained in this thesis have significant implications regarding the type of training given to healthcare workers in contact with people affected by dementia. Psychoeducational interventions promoting worker's psychological flexibility could help reduce the risk of burnout in this group, reducing the emotional exhaustion associated with the job and increasing their life and work satisfaction.
Burnout; Mindfulness; Acceptació; Aceptación; Acceptance
159.9 - Psychology
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
