Reflexividad y Representaciones sociales en estudiantes de educación superior

Abstract

La tesis que presentamos a continuación está ubicada en dos áreas de conocimiento que son concomitantes y vinculadas en el sentido en que corresponden a los conocimientos respecto al hombre. El porqué de esta unión de áreas es el fruto de la dedicación laboral e investigativa del doctorando y su visión de que las áreas de conocimiento tienen circuitos de enlace entre ellas. Estas áreas que se exploran y que se da cuenta de ellas son las que corresponden a la pedagogía, con la reflexividad, y la psicología social, con las representaciones sociales, por esto el título. La finalidad u objetivo fundamental que se persigue en el estudio es conocer los efectos o el impacto de un dispositivo de fomento de la reflexión-reflexividad mediante los cambios que se producen en las representaciones sociales de objetos y valoraciones por parte de estudiantes de educación superior. Un primer paso y apartados que muestra la tesis son los correspondientes, como es lógico, a los referentes teóricos de los dos aspectos que se exploran, la reflexión-reflexividad y las representaciones sociales. Cada uno de ellos presenta una revisión teórica y metodológica a partir de los estudios realizados por los autores más destacados de las dos temáticas.

Para poder llevar a cabo la mencionada pretensión, desde el punto de vista empírico, se creó un diseño de investigación dividido en dos procesos diferentes pero complementarios, por lado una exploración para conocer en una muestra general (951 estudiantes) los niveles de reflexión-reflexividad, actitudes y representaciones sociales de los objetos, “reflexividad”, “el compromiso”, “el profesor universitario”, “la identidad profesional”, “lo que estaría dispuesto a hacer para aprender” y “el proceso de enseñanza-aprendizaje”. Por otro lado, con una parte de la muestra general se ha diseñado y ejecutado un diseño cuasiexperimental con 3 grupos cuasiexperimentales y 3 grupos cuasicontrol (456 estudiantes en total). Los 3 grupos cuasiexperimentales tenían la finalidad de establecer jerarquías de impacto reflexivo en función del grado de actividad desarrollada en el aula de cada uno de los grupos, pero, además, teniendo en cuenta el paso del tiempo, es decir con medida repetida. También estos grupos tenían en común que la materia la impartía el mismo profesor, en este caso el doctorando.

De los resultados obtenidos sobre el hecho del fomento de la reflexión-reflexividad, destacamos que los grupos que tenían un procedimiento con más multitareas de tipo reflexivo han sido los que han presentado cambios mayores que los que tenían menos tareas. Además, en las representaciones de los objetos y debido al dispositivo creado se han modificado ciertos elementos de una manera mayor, como es el caso de contener en las representaciones aparte de elementos propios e individuales (se han dado más en la fase inicial) han aparecido otros nuevos que corresponden a aspectos vividos e incorporados en los grupos cuasiexperimentales. Se ha añadido al final del texto del trabajo una serie de puntos y preguntas que pueden, pensamos, ayudar a los docentes a fomentar la reflexión-reflexividad a partir de las herramientas que se proporcionan.

The thesis that we present below is located in two areas of knowledge, which are concomitant and are linked in the sense that they correspond to knowledge regarding the human being. The reason for this union of areas is the result of the work and research dedication of the doctoral student and his vision that these areas of knowledge have links between them. These areas that are explored are those that correspond to pedagogy, with reflexivity, and social psychology, with social representations, hence the title of the thesis. The main purpose or objective pursued in this study is to know the effects or impact of a device to promote reflection-reflexivity through the changes that occur in the social representations of objects and evaluations by higher education students. A first step with the first sections of the thesis has to do, as is logical, with the theoretical references of the two aspects that are explored: reflection-reflexivity and social representations. Each of them presents a theoretical and methodological review based on the studies carried out by the most prominent authors of the two topics. In order to carry out the aforementioned, from the empirical point of view, a research was designed divided into two different but complementary processes. On the one hand, an exploration was planned to know -in a general sample (951 students)- the levels of reflection- reflexivity, attitudes and social representations of objects, “reflexivity”, “commitment”, “the university professor”, “professional identity”, “what he/she would be willing to do to learn” and “the teaching-learning process”. On the other hand, with a part of the general sample, a quasi-experimental design was carried out with 3 quasi-experimental groups and 3 quasi- control groups (456 students in total). The 3 quasi-experimental groups had the purpose of establishing hierarchies of reflective impact based on the degree of activity carried out in the classroom of each of the groups. And, in addition, the passage of time was taken into account, that is, a design with repeated measures was adopted. These groups also had in common that the subject was taught by the same professor, in this case the doctoral student. From the results obtained regarding the promotion of reflection-reflexivity, we highlight that the groups that had a procedure with more reflective multitasking have been the ones that have presented greater changes than those that had fewer tasks. In addition, in the representations of the objects and due to the device created, certain elements have been modified in a greater way, as in the case of the representations where apart from their own and individual elements (more have occurred in the initial phase) other new elements have appeared that have to do with aspects lived and incorporated in quasi-experimental groups. A series of points and questions have been added to the end of this work that we believe can help teachers to promote reflection-reflexivity from the tools provided.

La tesi que presentem a continuació esta situada en dues àrees de coneixement que són concomitants i vinculades en el sentit en què corresponen als coneixements respecte a l'home. El perquè d'aquesta unió d'àrees és el fruit de la dedicació laboral i investigativa del doctorand i la seva visió que les àrees de coneixement tenen circuits d'enllaç entre elles. Aquestes àrees que s'exploren i que es dona compte d'elles són les que corresponen a la pedagogia, amb la reflexivitat, i la psicologia social, amb les representacions socials, per això el títol. La finalitat u objectiu fonamental que es persegueix en l'estudi conèixer els efectes o l'impacte d'un dispositiu de foment de la reflexió-reflexivitat mitjançant els canvis que es produeixen en les representacions socials d'objectes i valoracions per part d'estudiants d'educació superior. Un primer pas i apartats que mostra la tesi són els corresponents, com és lògic, als referents teòrics dels dos aspectes que s'exploren, la reflexió-reflexivitat i les representacions socials. Cadascun d'ells presenta una revisió teòrica i metodològica a partir dels estudis realitzats pels autors més destacats de les dues temàtiques.

Per a poder dur a terme l'esmentada pretensió, des de un punt de vista empíric, es va crear un disseny de recerca dividit en dos processos diferents però complementaris, per un costat una exploració per a conèixer en una mostra general (951 estudiants) els nivells de reflexió- reflexivitat, actituds i representacions socials dels objectes, “reflexivitat”, “el compromís”, “el professor universitari”, “la identitat professional”, “la qual cosa estaria disposat a fer per a aprendre” i “el procés d'ensenyament-aprenentatge”. D'altra banda, amb una part de la mostra general s'ha dissenyat i executat un disseny quasiexperimental amb 3 grups quasiexperimentals i 3 grups quasicontrol (456 estudiants en total). Els 3 grups quasiexperimentals tenien la finalitat d'establir jerarquies d'impacte reflexiu en funció del grau d'activitat desenvolupada a l'aula de cadascun dels grups, però, a més, tenint en compte el pas del temps, és a dir amb mesura repetida. També aquests grups tenien en comú que la matèria la impartia el mateix professor, en aquest cas el doctorand.

Dels resultats obtinguts sobre el fet del foment de la reflexió-reflexivitat, destaquem que els grups que tenien un procediment amb més multitasca de tipus reflexiu han estat els que han presentat canvis majors que els que tenien menys tasques. A més, en les representacions dels objectes i a causa del dispositiu creat s'han modificat certs elements d'una manera major, com és el cas de contenir en les representacions a part d'elements propis i individuals (s'han donat més en la fase inicial) han aparegut altres nous que corresponen a aspectes viscuts i incorporats en els grups quasiexperimentals. S'ha afegit al final del text del treball una sèrie de punts i preguntes que poden, pensem, ajudar els docents a fomentar la reflexió-reflexivitat a partir de les eines que es proporcionen.