Mitjans de comunicació i dret a l'habitatge: El discurs informatiu sobre habitatge des dels inicis de la crisi econòmica de 2008 fins a l'actualitat i la incidència mediàtica de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Abstract

Aquesta tesi estudia el discurs mediàtic sobre habitatge i la seva evolució entre els anys 2008 i 2019 en mitjans editats des de Catalunya, una de les comunitats autònomes més afectades pels desnonaments i on han nascut els principals moviments en defensa d’aquest dret durant aquest període, primer la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2009 i posteriorment el Sindicat de Llogateres, el 2017. L’anàlisi parteix de la perspectiva androcèntrica/no androcèntrica, examinant com influeixen en el discurs informatiu els diferents actors involucrats en la qüestió de l’habitatge (centres de poder polític i econòmic, persones afectades per desnonaments, moviments socials, etc.). Pel que fa als moviments socials, la tesi se centra en estudiar l’estratègia de comunicació i la incidència mediàtica de la PAH. La problemàtica de l’habitatge és d’especial rellevància en el context català i espanyol. Si bé les dificultats per accedir a aquest dret són d’escala global, per la conversió de l’habitatge en un bé financer als mercats internacionals, en el cas espanyol aquests reptes es veuen agreujats pels dèficits d’habitatge social i assequible heretats de la Dictadura franquista, en què es va gestar el model preferent d’accés a l’habitatge en propietat a partir del crèdit hipotecari. En el camp de la comunicació, la principal aportació de la investigació és que fa un examen ampli, global i diacrònic del tractament periodístic del tema al llarg de més d’una dècada, comparant, a més, l’enfocament informatiu de diaris tradicionals amb el de mitjans alternatius. Aquest model periodístic s’ha vist reforçat des de 2008 arran del debilitament de la premsa tradicional. La tesi parteix de la metodologia documental per estudiar el context socioeconòmic i polític en què se circumscriu el discurs mediàtic sobre habitatge i els antecedents històrics més rellevants, així com de l’anàlisi de contingut, que s’aplica tant a informacions periodístiques com a missatges de Twitter de la PAH de Barcelona (amb adequacions metodològiques segons el canal). S’han analitzat un total de 657 unitats comunicatives (285 de La Vanguardia, 267 de El Periódico i 105 de la Directa) i 307 tuits de la PAH de Barcelona. També s’han fet entrevistes qualitatives semiestructurades a set activistes del moviment social.

Els resultats globals de l’anàlisi mostren que el discurs dels dos mitjans tradicionals és més proper als centres de poder que a les persones afectades per l’emergència habitacional i als moviments socials que defensen els seus drets, en major mesura a La Vanguardia (més propera al sector immobiliari-financer) que a El Periódico (més proper al poder polític). Per contra, la Directa, mitjà independent, reflecteix essencialment la postura dels moviments socials organitzats durant tot el període d’anàlisi i dona escassa visibilitat als actors econòmics i institucionals.

Els resultats diacrònics mostren que els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge han guanyat incidència mediàtica des del naixement de la PAH l’any 2009, respecte al període previ, en què no existia un contrapoder ciutadà fort en aquesta matèria. A més, el debilitament de la legitimitat dels centres de poder arran de la crisi hipotecària de 2008 va contribuir a l’expansió del relat contrahegemònic de la PAH entre l’opinió pública, tant a través de les xarxes socials com a partir de la seva relació amb els mitjans de comunicació, que la plataforma també ha considerat estratègica des dels seus inicis. És durant el cicle de mobilitzacions del 15M (2011-2013) quan el moviment pel dret a l’habitatge va assolir major influència sobre els mitjans tradicionals, si bé, a partir de 2017, també s’ha convertit en font informativa de referència sobre lloguers.

Esta tesis estudia el discurso mediático sobre vivienda y su evolución entre los años 2008 y 2019 en medios editados desde Cataluña, una de las comunidades autónomas más afectadas por los desahucios y donde han nacido los principales movimientos en defensa de este derecho durante este periodo: la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) en 2009 y el "Sindicat de Llogateres" (Sindicato de Inquilinas) en 2017. El análisis parte de la perspectiva androcéntrica/no androcéntrica, examinando cómo influyen en el discurso informativo los diferentes actores involucrados en la cuestión de la vivienda (centros de poder político y económico, personas afectadas por desahucios, movimientos sociales, etc.). En cuanto a los movimientos sociales, la tesis se centra en estudiar la estrategia de comunicación y la incidencia mediática de la PAH.

La problemática de la vivienda es de especial relevancia en el contexto catalán y español. Si bien las dificultades para acceder a este derecho son de escala mundial, por la conversión de la vivienda en un bien financiero en los mercados internacionales, en el caso español, se añaden a estos retos globales los déficits de vivienda social y asequible heredados de la Dictadura franquista, en la que se gestó el modelo preferente de acceso a la vivienda en propiedad a partir del crédito hipotecario.

En el campo de la comunicación, la principal aportación de la investigación es que hace un examen amplio, global y diacrónico del tratamiento periodístico del tema a lo largo de más de una década, comparando, además, el enfoque informativo de diarios tradicionales con el de medios alternativos. Este modelo periodístico se ha visto reforzado desde 2008 a raíz del debilitamiento de la prensa tradicional.

La tesis parte de la metodología documental para estudiar el contexto socioeconómico y político en el que se circunscribe el discurso mediático sobre vivienda y los antecedentes históricos más relevantes, así como del análisis de contenido, que se aplica tanto a informaciones periodísticas como a mensajes de Twitter de la PAH de Barcelona (con adecuaciones metodológicas según el canal). Se han analizado 657 unidades comunicativas (285 de La Vanguardia, 267 de El Periódico y 105 de la Directa) y 307 tuits de la PAH de Barcelona. También se han hecho entrevistas cualitativas semiestructuradas a siete activistas del movimiento social.

Los resultados globales del análisis muestran que el discurso de los dos medios tradicionales es más próximo a los centros de poder que a las personas afectadas por la emergencia habitacional y los movimientos sociales, en mayor medida en La Vanguardia (más próxima al sector inmobiliario-financiero) que en El Periódico (más próximo al poder político). Por el contrario, la Directa, medio independiente, refleja esencialmente la postura de los movimientos sociales organizados durante todo el periodo de análisis y da escasa visibilidad a los actores económicos e institucionales.

Los resultados diacrónicos muestran que los movimientos sociales en defensa del derecho a la vivienda han ganado incidencia mediática desde el nacimiento de la PAH en 2009, respecto al periodo previo, cuando no existía un contrapoder ciudadano fuerte. Además, el debilitamiento de la legitimidad de los centros de poder a raíz de la crisis de 2008 contribuyó a la expansión del relato contrahegemónico de la PAH entre la opinión pública, tanto a través de las redes sociales como a partir de su relación con los medios, que la plataforma también ha considerado estratégica desde sus inicios. Es durante el ciclo de movilizaciones del 15M (2011-2013) cuando el movimiento por el derecho a la vivienda logró mayor influencia sobre los medios tradicionales, si bien, a partir de 2017, también se ha convertido en fuente informativa de referencia sobre alquileres.

This thesis studies the media discourse on housing and its evolution between 2008 and 2019 in publications edited in Catalonia, one of the autonomous regions within Spain most affected by evictions and where the main movements that defend this right were born: the PAH (Platform for People Affected by Mortgages) in 2009 and the "Sindicat de Llogateres" (Union of Tenants) in 2017. The analysis is based on the androcentric/non-androcentric perspective and examines the media influence of the different agents involved in the housing issue (political and economic power centers, people affected by evictions, social movements, etc.). Regarding social movements, this thesis is focused on the communication strategy and the media influence of the PAH.

The housing problem is particularly relevant in the Catalan and Spanish context. Although the challenges to ensuring the right to housing exist around the world, because of the conversion of housing into a financial asset in international markets, in Spain, there are additional problems due to the lack of social and affordable housing inherited from the Franco dictatorship. During this period, the regime established the preferential model of access to housing based on the purchase of owned housing through mortgage loans.

In the communication field, the main contribution of the research is the comprehensive, global and diachronic examination of the media discourse on housing for over a decade. In addition, the analysis compares the media discourse of traditional newspapers with the informative approach of this topic in independent media. This type of media has grown significantly since 2008 after the weakening of the traditional press.

The thesis uses the documentary method to study the socioeconomic and political context in which the media discourse on housing is circumscribed and the most relevant historical background. Moreover, the research uses the content analysis method to examine not only news and articles but also tweets from PAH's Twitter account (with methodological adaptations depending on the channel). For this research, 657 communication units (285 from La Vanguardia, 267 from El Periódico and 105 from Directa) and 307 tweets by PAH Barcelona were analyzed. In addition, seven PAH Barcelona activists were interviewed using the semi-structured qualitative interview methodology.

The overall results of the analysis indicate that the media discourse in traditional newspapers reflects more the interests of power centers than those of people affected by eviction and those of social movements. This trend is more accentuated in La Vanguardia (whose media discourse mainly reflects the interests of the real estate and financial sectors) than in El Periódico (whose media discourse mainly reflects the interests of political power). On the contrary, Directa, an independent publication, essentially reflects the point of view of organized social movements throughout the entire analysis period and gives limited informative relevance to the economic and institutional agents.

The diachronic results indicate that social movements that defend the right to housing have gained media influence since the birth of the PAH in 2009, compared to the previous period, when there was no strong citizen counterpower. In addition, the weakening of the power centers legitimacy due to the economic crisis contributed to the expansion of PAH’s counter-hegemonic narrative among the public opinion, both through social networks and also through their relationship with the media, which has been considered strategic by the platform since its foundation. The period in which the right to housing movement achieved the greatest media influence was the 15-M Movement (2011-2013). Nevertheless, since 2017, it has become a reference source of information about renting.