Prevenció de caigudes en gent gran: efectivitat en la reducció de caigudes d'un programa d'intervenció física basat en el programa d'exercicis OTAGO per gent gran de 75 a 90 anys residents a la comunitat. Projecte PRECIOSA

Abstract

Introducció. Les caigudes són uns dels factors de risc més determinants perquè es produeixin les fractures per fragilitat. Ambdues, caigudes i fractures, estan associades al procés d’envelliment i a mida que augmenten el seu número també ho fa el risc de mortalitat, discapacitat i dependència. Les intervencions per prevenir les caigudes s’han basat en orientacions multifactorials on s’han observat resultats controvertits en la reducció de les caigudes i algunes conseqüències, com por a caure i fractures, i la seva relació cost-benefici. En els últims anys s’han recomanat intervencions específiques per grups d’edat i que es fomenti l’activitat física incorporant-la a les activitats de la vida diària. El programa OTAGO es basa en exercicis adaptats a persones grans i han demostrat resultats eficaços per la prevenció de les caigudes i les seves conseqüències. Material i mètodes. Assaig clínic aleatoritzat realitzat en persones grans residents a la comunitat. L’estudi s’ha realitzat en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut (APS), mitjançant participació de Centres d’Atenció Primària (CAP) urbans. Tots els pacients amb criteris d’inclusió s’han seleccionat de forma aleatòria als CAP col·laboradors. Els participants han rebut una avaluació geriàtrica integral per la categorització de la mostra i unes proves físiques. Posteriorment han estat sotmesos a una segona aleatorització assignant-los al grup control (GC) o al grup intervenció (GI). La intervenció al GI s’ha realitzat en dues fases. La primera fase, o fase d’instrucció on s’aplica la intervenció basada en el programa OTAGO consistent en 12 sessions d’exercicis d’una hora de durada durant 6 setmanes, dirigits per fisioterapeutes. Seguida de la segona fase, o fase de fidelització, consistent en el seguiment motivacional trimestral per part de l’equip d’infermeria habitual. Al grup control es va realitzar el seguiment dels seus problemes de salut basats en els protocols d’actuació com a pràctica habitual en el seu CAP. En ambdós grups s’ha realitzat un seguiment trimestral de caigudes i les seves conseqüències per un equip de monitoratge extern amb coneixement emmascarat sobre l’assignació dels participants al grups. Objectiu principal. Analitzar l’eficàcia de disminució de la taxa de caigudes d’una intervenció mixta basada en la instrucció d’un programa d’activitat física per grup d’edat de 75 a 90 anys amb posterior seguiment trimestral d’infermeria durant 12 mesos. Objectius secundaris. Analitzar la taxa de reducció de caigudes diferenciada per sexe i per edat (75-79 anys, 80-84 anys, 85-90 anys). Analitzar la reducció de la taxa en dues de les seves conseqüències: la por a caure i la reducció de fractures. Resultats principals. Participants amb seguiment de 12 mesos 478. Dones: GC 42%, GI 47%. Taxa de caigudes: GC 39,8%, GI 23,3% (p=0,0001). Caigudes segons sexe: homes GC 32,1%, GI 15,9% (p=0,0056); dones GC 45,5%, GI 30% (p=0,0098). Taxa caigudes grup 75-79 anys: GC 35,8%, GI 24,1%; 80-84 anys: GC 41%, GI 19,6% (p=0,002); 85-90 anys: GC 46,7%, GI 31,6% (p=0,1617). Por a caure: GC 22,3%, GI 11,5% (p=0,0017). Fractures durant el seguiment: GC 6,8%, GI 2,2% (p=0,0173). No diferencies significatives en ingressos a residencies o mortalitat entre GC-GI. Conclusions. La implementació d’una intervenció mixta amb la instrucció d’un programa d’exercici físic adaptat a l’edat basat en el programa OTAGO i seguit per una fase de fidelització trimestral per infermeria habitual és eficaç per la reducció estadísticament significativa de la taxa de caigudes als 12 mesos en homes i dones. També és eficaç en la reducció de les conseqüències de les caigudes: reducció de la por a caure i reducció de la taxa de fractures als 12 mesos de seguiment.

Introducción. Las caídas son unos de los factores de riesgo más determinantes para que se produzcan las fracturas por fragilidad. Caídas y fracturas, están asociadas al proceso de envejecimiento, a medida que aumentan en numero lo hace también el riego de mortalidad, discapacidad y dependencia. Las intervenciones para prevenir las caídas se han basado en orientaciones multifactoriales en las cuales se ha observado resultados controvertidos en la reducción de caídas y otras consecuencias como el miedo a caer y fracturas y su relación coste-beneficio. En los últimos años se han recomendado intervenciones especificas para grupos de edad y se ha fomentado la actividad física incorporándola en las actividades de la vida diaria. El programa OTAGO está basado en ejercicios adaptados a personas mayores y ha demostrado resultados eficaces para la prevención de las caídas y de sus consecuencias. Material y métodos. Ensayo clínico aleatorizado realizado en personas mayores residentes en la comunidad. El estudio se ha realizado en el ámbito de la Atención Primaria de Salud mediante participación de Centros de Atención Primaria (CAP) urbanos. Todos los pacientes con criterios de inclusión se han seleccionado de forma aleatoria en los CAP colaboradores. Los participantes han recibido una evaluación geriátrica integral para la categorización de la muestra así como unas pruebas físicas. Posteriormente se ha realizado una segunda aleatorización con la asignación al grupo control (GC) o al grupo intervención (GI). La intervención en el GI se ha realizado en dos fases. La primera fase, o fase de instrucción, donde se aplica la intervención basada en el programa OTAGO consistente en 12 sesiones de ejercicios de una hora de duración durante 6 semanas, dirigido por fisioterapeutas. Seguida de la segunda fase, o fase de fidelización, consistente en el seguimiento motivacional trimestral por porte del equipo de enfermería habitual. En el grupo control se realizó el seguimiento de sus problemas de salud basado en los protocolos de actuación de practica clínica habitual en su CAP. En los dos grupos se realizó un seguimiento trimestral de caídas y de sus consecuencias por porte de un equipo de monitorage externo con conocimiento enmascarado sobre la asignación de los participantes a GC-GI. Objetivo principal. Analizar la eficacia de disminución de la tasa de caídas de una intervención mixta basada en la instrucción de un programa de actividad física par el grupo de edad de 75 a 90 años con posterior seguimiento trimestral por enfermería durante 12 meses. Objetivos secundario. Analizar la tasa de reducción de caídas diferenciada por sexo y edad (75-79 años, 80-84 años, 85-90 años). Analizar la reducción de la tasa en dos de sus consecuencias: miedo a caer y reducción de fracturas. Resultados principales. Participantes con seguimiento de 12 meses 478. Mujeres: GC 42%, GI 47%. Tasa de caídas: GC 39,8%, GI 23,3% (p=0,0001). Caídas según sexo: hombres GC 32,1%, GI 15,9% (p=0,0056); mujeres GC 45,5%, GI 30% (p=0,0098). Tasa de caídas grupo 75-79 años: GC 35,8%, GI 24,1%; 80-84 años: GC 41%, GI 19,6% (p=0,002); 85-90 años: GC 46,7%, GI 31,6% (p=0,1617). Miedo a caer GC 22,3%, GI 11,5% (p=0,0017). Fracturas durante el seguimiento: GC 6,8%, GI 2,2% (p=0,0173). Sin diferencias significativas en ingresos a residencias o mortalidad entre el GC-GI. Conclusiones. La implementación de una intervención mixta con la instrucción de un programa de ejercicio físico adaptado a la edad basado en el programa OTAGO y seguido por una fase de fidelización trimestral por parte de enfermería habitual es eficaz para la reducción estadísticamente significativa de la tasa de caídas a los 12 meses en hombres y mujeres.

Introduction. Falls are one of the most important risk factors for fragility fractures. Both falls and fractures are associated with the aging process, and as their numbers increases so does the risk of mortality, disability and dependency. Fall prevention interventions have been based on multifactorial guidelines where controversial results have been observed in reducing falls and some consequences such as fear of falling and fractures, and their cost-benefit ratio. In recent years, specific interventions have been recommended for age groups and incorporating it into the activities of daily living should encourage physical activity. The OTAGO program is based on exercises adapted to older adults and have shown effective results in preventing falls and their consequences. Material and methods. Randomized clinical trial performed in community-dwelling adults. The study was carried out in the field of Primary Health Care (PHC), through the participation of urban Primary Care Centers (PCC). All patients with inclusion criteria were randomly selected from the collaborating PCC. Participants received a comprehensive geriatric evaluation for sample categorization and physical tests. Later participants included in the study were subjected to second randomizations by assigning them to the control group (CG) or the intervention group (IG). The IG intervention was performed in two phases. The first phase or instructional phase, where the intervention based on OTAGO program is applied, consisting of 12 one-hour exercise sessions lasting 6 weeks, led by physiotherapist. Followed by the second phase or loyalty phase, consisting of quarterly motivational follow-up by regular nurse. The CG monitored their health problems based on the protocols of action as a common practice in their PCC. In both groups, a quarterly follow-up of falls and their consequences was carried out by a blinded external monitoring team on the assignment to the groups. Main objective. To analyze the effectiveness in reducing the rate of falls of a mixed intervention based on the instruction of a physical activity program in the age group of 75 to 90 years with subsequent quarterly monitoring of nursing for 12 months. Secondary objectives. To analyze the rate of fall reduction differentiated by sex and by age (75-79 years, 80-84 years, 85-90 years). Analyze the reduction of the rates in two of its consequences: the fear of falling and the reduction of fractures. Main results. 478 participants with 12-month follow-up. Women: CG 42%, IG 47%. Fall rate: CG 39.8%, IG 23.3% (p=0.0001). Falls by sex: men CG 32.1%, IG 15.9% (p=0.0056); women CG 45.5%, IG 30% (p=0.0098). Fall rate group 75-79 years: CG 35.8%, IG 24.1%; 80-84 years: CG 41%, IG 19.6% (p=0.002); 85-90 years: CG 46.7%, IG 31.6% (p=0.1617). Fear of falling: CG 22.3%, IG 11.5% (p=0.0017). Fractures during follow-up: CG 6.8%, IG 2.2% (p=0.0173). No significant differences in residential income or mortality between CG-IG. Conclusions. The implementation of a mixed intervention with the instruction of an age appropriate exercise program based on the OTAGO program and followed by a quarterly loyalty phase by regular nurse is effective for statistically significant rate reduction of falls at 12 months in men and women. It is also effective in reducing the consequences of falls: reducing the fear of falling and reducing the fracture rate at 12 months of follow-up.