Violence(s) and social resistance in a toxic world: a multiscale analysis of environmental health justice struggles

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és ampliar el coneixement dels conflictes ambientals en el context de la contaminació tòxica. Una forma de contaminació ambiental que causa danys a la salut humana i no humana, que està a tot arreu, però sovint és invisible. Organitzada en un compendi de tres articles, cada article d'aquesta dissertació presenta una pregunta d'investigació i una contribució específica. En primer lloc, el Capítol II amplia el que entenem com a violència en els conflictes ambientals, i proposa un enfocament multidimensional per portar a el debat i visibilitzar formes de violència com a processos (més que fites en el temps i espai) que, com la contaminació tòxica , supera escales temporals, geogràfiques i Inter generacionals. En segon lloc, el capítol III aborda la dimensió de gènere per revelar que l'origen i els mètodes utilitzats per recopilar l'evidència científica mitjançant la demografia reconeguda com a víctima de la contaminació tòxica. El reconeixement de la victimització també està mediat per les arrelades relacions de poder de gènere dins de les organitzacions de justícia ambiental. En tercer lloc, el Capítol IV fa un salt cap a una anàlisi global i identifica les tendències en conflictes ambientals on s'han reportat efectes per a la salut humana com a resultat de l'exposició a contaminació tòxica. Veiem tendències diferents i clares; per tant, sostinc que aquests ""conflictes de salut ambiental"", requereixen un marc específic per abordar la seva complexitat i diferències. Una d'aquestes tendències, per exemple, és el paper clau de les comunitats de la classe treballadora com a grups mobilitzats; són actors, però, gairebé oblidats pels estudiosos dels conflictes ambientals. Mentre que el Capítol III es basi en mètodes etnogràfics mitjançant l'estudi de cas dels treballadors agrícoles bananers que reclamen reparacions per danys a la salut, causats pel pesticida Dibromocloropropano (DBCP) a Nicaragua, el Capítol II es basa en 95 conflictes ambientals en Amèrica Central i el capítol IV utilitza un total de 3033 casos a tot el món per la seva anàlisi. Per als dos últims capítols, em baso en dades de l'Atles Global de Justícia Ambiental (EJAtlas), la mostra mundial més àmplia i disponible sobre conflictes ambientals en l'actualitat.

En resum, aquesta investigació ofereix aportacions teòriques i destaca implicacions metodològiques per a l'estudi dels conflictes ambientals, la justícia ambiental i l'ecologia política. Avança el que entenem com a violència. Proporciona lents crítics per abordar les relacions de poder dins de les organitzacions de justícia ambiental i té com a objectiu generar coneixement sobre un problema important i global que, tot i que urgent, rep menys atenció a l'agenda ambiental global: la qüestió d'un món agrari i industrial , cada vegada més intensiu en productes químics.

El objetivo de esta tesis es ampliar el conocimiento de los conflictos ambientales en el contexto de la contaminación tóxica. Una forma de contaminación ambiental que causa daños a la salud humana y no humana, que está en todas partes, pero a menudo es invisible. Organizada en un compendio de tres artículos, cada artículo de esta disertación presenta una pregunta de investigación y una contribución específica. En primer lugar, el Capítulo II amplía lo que entendemos como violencia en los conflictos ambientales, y propone un enfoque multidimensional para traer al debate y visibilizar formas de violencia como procesos (más que hitos en el tiempo y espacio) que, como la contaminación tóxica, supera escalas temporales, geográficas e intergeneracionales. En segundo lugar, el Capítulo III aborda la dimensión de género para revelar que el origen y los métodos utilizados para recopilar la evidencia científica median la demografía reconocida como víctima de la contaminación tóxica. El reconocimiento de la victimización también está mediado por las arraigadas relaciones de poder de género dentro de las organizaciones de justicia ambiental. En tercer lugar, el Capítulo IV da un salto hacia un análisis global e identifica las tendencias en conflictos ambientales donde se han reportado efectos para la salud humana como resultado de la exposición a contaminación tóxica. Vemos tendencias diferentes y claras; por lo tanto, sostengo que estos ""conflictos de salud ambiental"", requieren un marco específico para abordar su complejidad y diferencias. Una de estas tendencias, por ejemplo, es el papel clave de las comunidades de la clase trabajadora como grupos movilizadores; son actores, sin embargo, casi olvidados por los estudiosos de los conflictos ambientales.

Mientras que el Capítulo III se base en métodos etnográficos mediante el estudio de caso de los trabajadores agrícolas bananeros que reclaman reparaciones por daños a la salud, causados por el pesticida Dibromocloropropano (DBCP) en Nicaragua, el Capítulo II se basa en 95 conflictos ambientales en Centroamérica y el Capítulo IV utiliza un total de 3033 casos en todo el mundo para su análisis. Para los dos últimos capítulos, me baso en datos del Atlas Global de Justicia Ambiental (EJAtlas), la muestra mundial más amplia y disponible sobre conflictos ambientales en la actualidad.

En resumen, esta investigación ofrece aportes teóricos y destaca implicaciones metodológicas para el estudio de los conflictos ambientales, la justicia ambiental y la ecología política. Avanza lo que entendemos como violencia. Proporciona lentes críticos para abordar las relaciones de poder dentro de las organizaciones de justicia ambiental y tiene como objetivo generar conocimiento sobre un problema importante y global que, aunque urgente, recibe menos atención en la agenda ambiental global: la cuestión de un mundo agrario e industrial, cada vez más intensivo en productos químicos.

The aim of this dissertation is to expand knowledge regarding environmental conflicts in the context of toxic pollution—a form of environmental pollution causing health harm to human and non-human beings, which is everywhere but often invisible. Organized into a compendium of three articles, each article presents a research question and a specific contribution. First, Chapter II expands what we understand as violence in environmental conflicts and proposes a multidimensional approach to bring to the debate and to make visible forms of violence as processes (rather than actions in time and space) that, as well as toxic contamination, exceed temporal, geographical and intergenerational scales. Second, Chapter III tackles the dimension of gender to reveal that the origin of—and methods used to gather—scientific evidence mediate the demographics recognized as victims of toxic pollution. Recognition of victimhood is also mediated by the ingrained gendered power relations within the environmental justice organizations. Third, Chapter IV leaps to a global analysis and identifies global trends in conflicts where effects to human health have been reported as a result of exposure to toxic pollution. We see different and clear trends; therefore, I argue that these conflicts, what I call ‘environmental health conflicts’, require a more nuanced framework to tackle their complexity and differences. One of these trends, for instance, is the key role of working-class communities as mobilizing groups; they are actors, however, who are almost forgotten by scholars in environmental conflicts.

Whereas Chapter III delves into ethnographic methods grounded in the case of banana farmworkers claiming reparations for health damages caused by the pesticide Dibromocloropropane (DBCP) in Nicaragua, Chapter II builds on 95 environmental conflicts in Central America, and Chapter IV uses a total of 3033 cases worldwide for analysis. For the last two chapters, I draw on data from the Environmental Justice Atlas (EJAtlas), the largest global sample available on environmental conflicts today.

In summary, this thesis offers theoretical contributions and highlights methodological implications to the study of environmental conflicts, environmental justice and political ecology. It advances what we understand as violence. It provides critical lenses to address de-gendered power relations within environmental justice organisations and aims at building knowledge on a major and global issue that, although urgent, receives less attention in the global environmental agenda: the issue of an increasingly chemical-intensive agrarian and industrial world.