Emergencia de comportamiento en deportes de implemento desde una perspectiva compleja. Una propuesta para la revisión de la mirada de las y los Educadores Físicos Deportivos

dc.contributor
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Lleida)
dc.contributor.author
Lacasa Claver, Enrique
dc.date.accessioned
2022-03-25T07:37:44Z
dc.date.available
2022-08-22T01:00:17Z
dc.date.issued
2022-02-23
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/673897
dc.description.abstract
Malgrat els models pedagògics desenvolupats des de mitjans del segle XX, en alguns esports que han estat menys abordats per la recerca, com el pàdel, el bàdminton o l’hoquei patins, en les intervencions de les i els Educadors Físics Esportius (EFD) es constata un fort arrelament d’una perspectiva tradicional, reduccionista i excessivament mecanicista. Motius pels quals aquesta tesi doctoral es proposa estudiar les conseqüències de concebre jugadores, jugadors i equips com a sistemes dinàmics complexos en les intervencions d’EFD. El primer objectiu fou el d’analitzar l’efecte en el comportament motor i la resposta biològica de jugadores i jugadors, d’edats i experiència diferents, en modificar constrenyiments de la tasca en la iniciació i entrenament a l’hoquei patins i el pàdel. El segon objectiu fou el de capturar sinèrgies funcionals entre parelles de bàdminton dobles quan s’enfrontaven a una altra diada en una situació de partit en un entrenament. A partir dels resultats i la revisió teòrica de la conceptualització de l’entrenament esportiu com un fenomen complex, se’n deriven les conseqüències pràctiques per el disseny de les tasques d’EFD en esports d’implements. Es presenta la tesi en un compendi de cinc publicacions. Les tres primeres orientades al primer objectiu. Es varen recollir dades del comportament de les i els jugadors a través de l’anàlisi observacional i emprant dispositius inercials en jugadores i jugadors de pàdel i hoquei patins. Les altres dues publicacions s’orienten al segon objectiu. Es recopilaren dades posicionals durant el joc per capturar sinèrgies interpersonals en bàdminton dobles. Els resultats de la recerca suggereixen que la manipulació de constrenyiments de la tasca escalant elements del joc en la iniciació esdevenen eines interessants per el disseny d’escenaris en l’adquisició d’habilitats esportives. El joc modificat va produir un augment d’oportunitats d’accions (en nombre i varietat) en jugadores i jugadors de categoria benjamí. En analitzar variables cinemàtiques, fisiològiques i neuromusculars en un altre joc reduït en pàdel, vàrem constatar valors sensiblement superiors als del joc real, tant en infants, adults com en veterans. Aquesta tendència es va confirmar en proposar dues situacions de joc modificat i comparar-les amb l’espai de joc habitual de jugadors i jugadores d’hoquei patins menors de vuit anys. El comportament observat, tant des d’un punt de vista tècnic-tàctic com cinemàtic, fisiològic i neuromuscular, suggereix emprar aquestes propostes en el desenvolupament dels i les joves jugadores d’hoquei patins. Pel que fa a la coordinació interpersonal, els estudis suggereixen l’existència de sinèrgies interpersonals en, aproximadament, la meitat dels intercanvis de cops analitzats. Els jugadors modifiquen llur velocitat per estabilitzar la distància amb el seu company, aconseguint així un millor rendiment col·lectiu. Quan estan més a prop les condicions perquè es produeixin aquests ajusts no lineals, que requereixen la formació de sinèrgies interpersonals en bàdminton dobles, són millors. Els resultats també revelen que en augmentar l’espectre de combinacions, d’elements que contribueixen a estabilitzar aquesta distància interpersonal, descobrim sinèrgies en la totalitat dels intercanvis en cada punt. Aquestes sinèrgies mostraren, a més, alta sensibilitat al temps que transcorre en el decurs del punt. S’evidencia una disminució de la força d’aquestes i per tant comportaments menys adaptatius a mida que s’allarga l’intercanvi de cops. La constatació de l’existència de sinèrgies interpersonals funcionals durant el joc ens anima a concebre les parelles com a sistemes dinàmics complexos. Esperem que aquest treball contribueixi a la reflexió i la revisió de la mirada d’EFD envers el fenomen de la iniciació i el rendiment esportiu en els esports d’implement.
dc.description.abstract
A pesar de los modelos pedagógicos desarrollados desde mediados del siglo XX, en algunos deportes que han sido poco estudiados por la investigación deportiva como el pádel, el bádminton o el hockey patines, la labor de las y los Educadores Físico Deportivos (EFD) suele estar fuertemente marcada por una perspectiva tradicional, reduccionista y excesivamente mecanicista. Por esta razón, esta tesis doctoral se propone estudiar las consecuencias de la comprensión de jugadores, jugadoras y equipos como sistemas dinámicos complejos en la intervención de EFD. El primer objetivo fue el de analizar el efecto en el comportamiento motriz y en la respuesta biológica de jugadoras y jugadores de diferentes edades y experiencia al modificar constreñimientos de la tarea en la iniciación y el entrenamiento al hockey patines y el pádel. El segundo objetivo fue el de identificar la existencia de sinergias funcionales entre parejas de bádminton dobles al enfrentarse a otras en situación de partido en entrenamiento. A partir de los resultados y de la revisión teórica de la conceptualización del entrenamiento deportivo como un fenómeno complejo, se extraen las consecuencias prácticas para la labor de EFD en estos deportes. Se presenta la tesis en un compendio de cinco publicaciones. Las tres primeras orientadas al primer objetivo. Se recogieron datos del comportamiento de las y los jugadores a través de análisis observacional y del uso de dispositivos inerciales en jugadoras y jugadores de pádel y hockey patines. Las dos publicaciones restantes se orientan al segundo objetivo. Se recopilaron datos posicionales durante el juego para capturar las sinergias interpersonales en bádminton dobles. Los resultados de esta investigación sugieren que la manipulación de constreñimientos de la tarea y el escalado del deporte en la iniciación son buenas herramientas para el diseño de escenarios de adquisición de habilidades en el entrenamiento. El juego modificado producía un aumento de oportunidades en cuanto al número y variedad de acciones en el caso de jugadoras y jugadores de pádel en categoría benjamín. Al analizar variables cinemáticas, fisiológicas y neuromusculares en un juego reducido en pádel constatamos valores sensiblemente superiores a los del juego real, tanto en participantes infantiles como en adultos y veteranos. Esta tendencia se confirmó al proponer dos situaciones de juego reducido y compararlas con el espacio de juego habitual de jugadoras/es de hockey patines menores de ocho años. El comportamiento observado, tanto desde un punto de vista técnico-táctico como cinemático, fisiológico y neuromuscular, sugiere el uso de estas propuestas para el desarrollo de las y los jóvenes jugadores de hockey patines. En cuanto a la coordinación interpersonal, los estudios sugieren la existencia de sinergias interpersonales en, aproximadamente, la mitad de los intercambios del volante analizados. Los jugadores modifican su velocidad para estabilizar la distancia con su compañero, consiguiendo un mejor rendimiento colectivo. Las distancias próximas suponen mejores condiciones para que se produzcan los ajustes no lineales que requiere la formación de sinergias interpersonales en bádminton dobles. Los resultados también revelaron que, al ampliar el espectro de combinaciones de elementos que contribuyen a estabilizar la distancia interpersonal, podemos hallar sinergias en la totalidad de los intercambios de cada punto. Estas sinergias mostraron sensibilidad al tiempo de juego transcurrido, evidenciando una disminución de la fuerza y por tanto comportamientos menos adaptativos a medida que se alarga el intercambio de golpeos. La constatación de la existencia de sinergias durante el juego muestra la necesidad de concebir a las parejas como sistemas complejos. Esperamos que este trabajo pueda contribuir a la reflexión y la revisión de la mirada de EFD del fenómeno de la iniciación y el rendimiento deportivo en los deportes de implemento.
dc.description.abstract
Despite the pedagogical models developed since the mid-twentieth century, in some sports that have been barely studied by sports research such as padel, badminton or rink hockey, the intervention of Physical Sport Educators (EFD) is often strongly marked by a traditional, reductionist and excessively mechanistic perspective. For this reason, this doctoral thesis aims to study the consequences of understanding players and teams as complex dynamic systems in EFD interventions. The first objective was to analyse the effects on the motor behaviour and biological responses of players of different ages and experience when modifying task constraints in the initiation and training of rink hockey and padel. The second objective was to identify the occurrence of functional synergies between badminton doubles couples when confronting each other in a match situation in training. From the results and the theoretical review of the conceptualisation of sport training as a complex phenomenon, practical consequences for EFD work in these sports are drawn. The thesis is presented in a compendium of five publications. The first three are oriented towards the first objective. Data on player behaviour was collected through observational analysis and the use of inertial devices in padel and rink hockey players. The remaining two publications are oriented towards the second objective. In-game positional data were collected to capture interpersonal synergies in badminton doubles. The findings of this research suggest that the manipulation of task constraints and sport scaling in initiation are good tools for the design of skill acquisition scenarios in training. The small-sided games produced more affordances in number and variety of actions in the case of padel young players. When analysing kinematic, physiological and neuromuscular variables in a small-sided game, we found significantly higher values than those of the real game, both in children and in adults and veterans. This trend was confirmed by proposing two small-sided games and comparing them with the usual playing space of U8 rink hockey players. The behaviour observed, from a technical-tactical, kinematic, physiological and neuromuscular point of view, suggests the use of these proposals for the development of young rink hockey players. In terms of interpersonal coordination, the studies suggest the existence of interpersonal synergies in approximately half of the exchanges of the shuttlecock analyzed. Players modify their speed to stabilize the distance to their teammate, leading to better collective performance. Close distances provide better conditions for the non-linear adjustments required for the formation of interpersonal synergies in badminton doubles. Results also revealed that by increasing the spectrum of combinations of elements that contribute to stabilizing interpersonal distance, we can find synergies in the totality of exchanges at each point. These synergies showed sensitivity to the elapsed playing time, evidencing a decrease in strength and therefore less adaptive behaviours as the stroke exchange lengthens. The finding of the existence of synergies during play shows the need to conceive couples as complex systems. We hope that this work can contribute to the reflection and revision of EFD's view of the sports early learning phenomena and sport performance in padel, badminton and rink hockey.
dc.format.extent
206 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Complexitat
dc.subject
Dinàmica Ecològica
dc.subject
Jocs Modificats
dc.subject
Complejidad
dc.subject
Dinámica Ecológica
dc.subject
Juegos Modificados
dc.subject
Complexity
dc.subject
Ecological Dynamics
dc.subject
Small-Sided Games
dc.subject.other
Educació Física i Esportiva
dc.title
Emergencia de comportamiento en deportes de implemento desde una perspectiva compleja. Una propuesta para la revisión de la mirada de las y los Educadores Físicos Deportivos
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
37
dc.contributor.director
Torrents Martín, Carlota
dc.contributor.director
Salas Santandreu, Cristòfol
dc.embargo.terms
6 mesos
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Telc1de1.pdf

17.59Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)