Barcelona Ciutat Digital i Amsterdam Smart City. Estratègies i canals de comunicació i participació ciutadana: webs i Twitter

Abstract

Diversos estudis confirmen que en els darrers anys les ciutats han viscut un augment constant de la població. Segons estimacions de l’estudi presentat per les Nacions Unides l’any 2014 “World Urbanitzation Prospect” (United Nations, 2014), les zones urbanes absorbiran el creixement demogràfic de les pròximes dècades. Es preveu que l’any 2050 el 66% de la població residirà en àrees urbanes. El rol de les ciutats serà decisiu per donar resposta a alguns dels grans reptes del segle XXI: el canvi climàtic, l’equitat social, la sostenibilitat i la demanda de major participació ciutadana. En aquest escenari, amb una necessitat urgent de repensar com construïm les nostres ciutats, el concepte de “ciutat intel·ligent” s’estableix com l’estratègia clau per gestionar aquests reptes i engloba la capacitat de les ciutats per innovar (Conesa, 2017; Cocchia, 2014; Albino, Berardi, i Dangelico, 2015). ‘Smart cities’ (AMETIC, 2012) és un concepte de ciutat que treballa per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. En els últims anys hem vist com moltes ciutats han integrat aquesta noció en la seva planificació i aspiracions de futur. Barcelona i Amsterdam són dues de les ciutats intel·ligents més exitoses d’Europa, reconegudes per diversos premis i prestigiosos rànquings. Aquesta tesi té un caràcter exploratori-descriptiu. L’estudi analitza l’estratègia del pla de les dues metròpolis i ressegueix com “Barcelona Ciutat Digital” i “Amsterdam Smart City" comuniquen el nou model de ciutat intel·ligent als ciutadans, per esbrinar si i la participació dels ciutadans és té en compte en el moment de redissenyar la ciutat. Per desenvolupar aquesta investigació s’aplica la teoria de la Grounded Theory, un mètode per a la recollida i anàlisi de dades qualitatives elaborat pels sociòlegs Glaser i Strauss (1967). Aquest enfocament inductiu de la investigació qualitativa permet identificar patrons que emergeixin de les dades i tractar de generar un marc teòric perquè expliqui el fenomen estudiat o permeti millorar el coneixement d’un que hagi estat estudiat prèviament (Cuñat Giménez, 2007). A través de l’anàlisi de contingut s’han analitzat les estratègies que les dues ciutats han portat a terme per divulgar el model de ciutat intel·ligent, a més, per poder entendre millor la ciutat també hem analitzat els instruments de participació i divulgació que cada una de les ciutats utilitza per divulgar el nou model i per últim, s’han analitzat els elements de comunicació, la pàgina web i la seva evolució des dels inicis del pla, i la comunicació es porta a terme des del canal de Twitter. Per últim, les entrevistes semiestructurades també han tingut un paper important com a mètode de recollida de dades verbals amb l’objectiu de descobrir noves idees i fer emergir altres dimensions del fenomen. Explorar els dos models, Barcelona i Amsterdam, ens ha permès fer una comparació creuada i poder identificar millores per poder comunicar i fer participar la ciutadania d’aquest nou model de ciutat.

Varios estudios confirman que en los últimos años las ciudades han vivido un aumento constante de la población. Según estimaciones del estudio presentado por las Naciones Unidas en el año 2014 "World Urbanitzation Prospect" (United Nations, 2014), las zonas urbanas absorberán el crecimiento demográfico de las próximas décadas. Se prevé que en 2050 el 66% de la población residirá en áreas urbanas. El rol de las ciudades será decisivo para dar respuesta a algunos de los grandes retos del siglo XXI: el cambio climático, la equidad social, la sostenibilidad y la demanda de mayor participación ciudadana. En este escenario, con una necesidad urgente de repensar cómo construimos nuestras ciudades, el concepto de "ciudad inteligente" se establece como la estrategia clave para gestionar estos retos y engloba la capacidad de las ciudades para innovar (Conesa, 2017; Cocchia, 2014; Albino, Berardi, y Dangelico, 2015). ‘Smart cities’ (AMETIC, 2012) es un concepto de ciudad que trabaja para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos y garantizar un desarrollo social, económico y urbano sostenible. En los últimos años hemos visto como muchas ciudades han integrado esta noción en su planificación y aspiraciones de futuro. Barcelona y Ámsterdam son dos de las ciudades inteligentes más exitosas de Europa, reconocidas por varios premios y prestigiosos rankings. Esta tesis tiene un carácter exploratorio-descriptivo. El estudio analiza la estrategia del plan de las dos metrópolis y resigue como "Barcelona Ciutat Digital" y "Ámsterdam Smart City" comunican el nuevo modelo de ciudad inteligente a los ciudadanos, para averiguar si y la participación de los ciudadanos se tiene en cuenta en el momento de rediseñar la ciudad. Para desarrollar esta investigación se aplica la teoría de la Grounded Theory, un método para la recogida y análisis de datos cualitativos elaborado por los sociólogos Glaser y Strauss (1967). Este enfoque inductivo de la investigación cualitativa permite identificar patrones que nazcan de los datos y tratar de generar un marco teórico que explique el fenómeno estudiado o permita mejorar el conocimiento de uno que haya sido estudiado previamente (Cuñat Giménez, 2007). A través del análisis de contenido se han analizado las estrategias que las dos ciudades han llevado a cabo para divulgar el modelo de ciudad inteligente, además, para poder entender mejor la ciudad también se han analizado los instrumentos de participación y divulgación que cada una de las ciudades utiliza para divulgar el nuevo modelo y por último, se han analizado los elementos de comunicación, la página web y su evolución desde los inicios del plan, y la comunicación se lleva a cabo desde el canal de Twitter. Por último, las entrevistas semi-estructuradas también han tenido un papel importante como método de recogida de datos verbales con el objetivo de descubrir nuevas ideas y hacer emerger otras dimensiones del fenómeno. Explorar los dos modelos, Barcelona y Ámsterdam, nos ha permitido hacer una comparación cruzada y poder identificar mejoras para poder comunicar y hacer participar a la ciudadanía de este nuevo modelo de ciudad.

Recent research in the broad field of urban studies confirms that cities are experiencing a constant increase in population. According to the United Nations estimations in the study World Urbanization Prospect (United Nations, 2014), it will be urban areas that will absorb the demographic growth in the coming decades. It is expected that by 2050, 66% of the population will live in urban areas. The role of cities will be crucial in responding to some of the great challenges of the 21st century: climate change, social equity, sustainability and the demand for greater citizen participation. In this scenario, with an urgent need to rethink how we build our cities, the concept of “smart city” is established as the key strategy to manage these challenges and includes the capacity of cities to innovate (Conesa, 2017; Cocchia, 2014; Albino, Berardi, and Dangelico, 2015). ‘Smart cities’ (AMETIC, 2012) are a city concept that aims to improve the quality of life of citizens and works towards ensuring sustainable social, economic and urban development. We have witnessed how in recent years many cities have integrated this notion into their planning and future aspirations. Barcelona and Amsterdam are two of the most successful smart cities in Europe, recognized by several awards and prestigious rankings. This thesis has an exploratory-descriptive character. It analyzes the strategy of the two metropolises to traces how “Barcelona Ciutat Digital” and “Amsterdam Smart City” communicate the new model of smart city to their citizens. This allows us to unveil whether citizen participation is taken into account while redesigning the city. This research is framed within Grounded Theory, a method for generating, collecting and analyzing qualitative data developed by sociologists Glaser and Strauss (1967). This inductive approach to qualitative research makes it possible to identify patterns that emerge from the data and allows the creation of a theoretical framework to explain the phenomenon studied or to improve the knowledge of one that has been previously studied (Cuñat Giménez, 2007). We have studied the strategies that the two cities have carried out to disseminate the smart city model through content analysis. In addition, and in order to better understand the city, we have also analyzed the participation and dissemination tools that each of the cities use to spread the new model, and lastly, we have conducted a thorough analysis of the communications, websites and their evolution since the beginning of the plan, and the communication that is carried out from Twitter accounts. Semi-structured interviews have also played a very important role as a method of collecting verbal data in order to discover new ideas and bring out other dimensions of the phenomenon. Exploring the two models, Barcelona and Amsterdam, has allowed us to make a cross-comparison and be able to identify improvements in terms of communicating and getting citizens involved in the making of this new city model.