Características clínicas y de laboratorio de la patología obstétrica relacionada con los anticuerpos antifosfolipídicos

Abstract

La síndrome antifosfolipídica (SAF) és una malaltia autoimmune en la qual la presència d’anticossos antifosfolipídics (AAF) condicionen l’aparició de trombosi arterials i / o venoses i / o morbiditat obstètrica. La variant obstètrica es coneix com a síndrome antifosfolipídica obstètrica (SAFO), i és la principal causa adquirida de morbiditat obstètrica tractable durant l’embaràs. Aquells casos que presenten complicacions obstètriques relacionades amb els AAF però no complien els criteris de classificació recomanats actualment, es van definir com SAFO incomplet (SAFO-I). L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és descriure amb detall el SAFO atenent les seves característiques cliniques i de laboratori, comparar-lo amb la seva variant incompleta (SAFO-I), i analitzar si hi ha complicacions hemorràgiques secundàries a el tractament combinat amb aspirina i heparina. Conté 2500 casos dels quals 1640, han estat estudiats amb detall, 1000 pacients afectes de SAFO i 640 amb SAFO-I i que són motiu d’aquesta tesi doctoral.). En una primera anàlisi es realitza un estudi retrospectiu i prospectiu de 1000 pacients que presenten SAFO, comparant posteriorment les característiques clíniques i de laboratori amb una cohort de 640 casos de la seva variant incompleta, per finalment realitzar una anàlisi de risc de complicacions hemorràgiques d’aquestes pacients sotmeses a tractament. Els resultats globals del nostre estudi, comunicats en tres publicacions internacionals, posen de manifest la rellevància de l’SAFO i de l’SAFO-I com a entitats clíniques deletèries per a dones amb desig gestacional, així com per al correcte curs de l’embaràs. Els avortaments de primer trimestre i la prematuritat, van ser els principals esdeveniments obstètrics observats en les pacients amb SAFO, mentre que en el grup de SAFO-I va predominar la patologia placentària tardana i els naixements pre-terme. Totes les categories de laboratori es van veure representades en els dos grups. Les pacients van tenir bons resultats obstètrics sota el “standard of care” del tractament. Finalment, el tractament combinat amb dosis baixes d’aspirina i profilàctiques amb heparina i fins i tot quan es va associar un segon antiagregant - hidroxicloroquina - no va provocar un increment d’esdeveniments hemorràgics (tant majors com menors) comparant-los amb la freqüència de sagnat extrapolable a la població sana, tant en embaràs, part i puerperi.

El síndrome antifosfolipídico (SAF) es una enfermedad autoinmune en la que la presencia de anticuerpos antifosfolipídicos (AAF) condicionan la aparición de trombosis arteriales y/o venosas y/o morbilidad obstétrica. La variante obstétrica se conoce como síndrome antifosfolipídico obstétrico (SAFO), y es la principal causa adquirida de morbilidad obstétrica tratable durante el embarazo. Aquellos casos que presentaban complicaciones obstétricas relacionadas con los AAF pero no cumplían los criterios de clasificación recomendados actualmente, se definieron como SAFO incompleto (SAFO-I). El objetivo de esta tesis doctoral es describir con detalle el SAFO atendiendo a sus características cliniacs y de laboratorio, compararlo con su variante incompleta (SAFO-I), y analizar si existen complicaciones hemorrágicas secundarias al tratamiento combinado con aspirina y heparina. Contiene 2500 casos de los cuales 1640, han sido estudiados con detalle, 1000 pacientes afectas de SAFO y 640 con SAFO-I y que son motivo de esta tesis doctoral.). En un primer análisis se realiza un estudio retrospectivo y prospectivo de 1000 pacientes que presentan SAFO, comparando posteriormente las características clínicas y de laboratorio con una cohorte de 640 casos de su variante incompleta, para finalmente realizar un análisis del riesgo de complicaciones hemorrágicas de estas pacientes sometidas a tratamiento. Los resultados globales de nuestro estudio, comunicados en tres publicaciones internacionales, ponen de manifiesto la relevancia del SAFO y del SAFO-I como entidades clínicas deletéreas para mujeres con deseo gestacional, así como para el correcto curso del embarazo. Los abortos de primer trimestre y la prematuridad, fueron los principales eventos obstétricos observados en las pacientes con SAFO, mientras que en el grupo de SAFO-I predominó la patología placentaria tardía y los nacimientos pre-término. Todas las categorías de laboratorio se vieron representadas en ambos grupos. Las pacientes tuvieron buenos resultados obstétricos bajo el "standard of care" del tratamiento. Finalmente, el tratamiento combinado con dosis bajas de aspirina y profilácticas con heparina e incluso cuando se asoció un segundo antiagregante – hidroxicloroquina – no provocó un incremento de eventos hemorrágicos (tanto mayores como menores) comparándolos con la frecuencia de sangrado extrapolable a la población sana, tanto en embarazo, parto y puerperio.

The antiphospholipid syndrome (APS) is an autoimmune disease in which the presence of antiphospholipid antibodies (aPL) leads to arterial and/or venous thrombosis as well as obstetric morbility. The obstetric variant is known as obstetric antiphospholipid syndrome (OAPS) and stands for the main acquired treatable cause of obstetrical morbility during pregnancy. Those cases that presented with obstetrical complications related with APS but didn’t meet all the recommended classifying criteria for APA were defined as incomplete OAPS (I-OAPS). The main objective of this thesis is to describe the clinical and laboratory features of OAPS and to compare it with its obstetrical incomplete variant (I-OAPS), as well as to report the alleged haemorragic complications secondary to the combined treatment with aspirin and low molecular weight heparin. It contents more than 2500 patients of which 1640 have been studied in detail (1000 patients afected with OAPS and 640 with I-OAPS, being the latter the aim of this doctoral thesis). In a first analysis a retrospective and prospective analysis is performed studying this first 1000 OAPS cases, comparing followingly the same features with the 640 patients in the I-OAPS group. We ended up analyzing the risk of haemorragic complications secondary to the treatment they received. the global results of our study, communicated in three international publications, bring out the OAPS and I-OAPS significance as deleterious factors in women with gestational desire as well as for pregnancy outcomes. First trimester miscarriages and prematurity were the main obstetric events observed in OAPS patients, whilst the late placentary pathology and pre-term birth was observed in the I- OAPS group. All laboratory categories were represented in both groups. Patients had good obstetric results when the “standard of care” was observed. Finally, the combined low dose aspirine and low mollecular weight heparin treatment didn’t lead to an increase of both minor amb major haemorragic events even when associated with a second antiplatelet _hidroxicloroquine _ treatment compared to its prevalence among a healthy population, both in pregnancy, delivery and puerperium.