Multicomponent positive psychology interventions for promoting adolescents' mental health: An investigation from different methodological approaches

Abstract

L’adolescència és una etapa de transició amb molts canvis en el desenvolupa- ment, els quals inclouen desafiaments biològics, físics i psicològics que poden afectar la salut mental. A partir del model de dos factors, la salut mental s’entén com la presència d’indicadors de benestar i l’absència d’indicadors d’angoixa psicològica. Segons aquest model, els programes de promoció destinats a augmentar el benes- tar i reduir l’angoixa psicològica, és a dir, les intervencions de múltiples components basades en la psicologia positiva són una estratègia eficaç per donar suport a la salut mental dels adolescents. De fet, el suport a la salut mental dels adolescents ha esdevingut una preocupació primordial entre les institucions educatives i una prioritat fonamental de les polítiques públiques durant la darrera dècada. Tot i això, la introducció d’aquestes intervencions com a eina per promoure la salut mental en el context escolar és escassa. Tenint en compte aquestes consideracions, els objectius de la present tesi són: revisar els estudis que avaluen l’efectivitat de les intervencions amb múltiples components a l’àmbit escolar i ampliar l’estudi de la salut mental dels adolescents introduint el fenomen de les actituds davant del temps (Secció 1); i, d’altra banda, investigar l’impacte que té un programa d’intervenció amb múltiples components en la salut mental i les actituds temporals dels adolescents utilitzant diferents enfocaments metodològics (Secció 2). Per assolir aquests objectius, realitzem una revisió sistemàtica i una metanàlisi, un estudi transversal i dos estudis experimentals i longitudinals. Els resultats generals suggereixen que les intervencions amb múltiples components tenen un efecte positiu en el benestar subjectiu a curt termini i també en el benestar psicològic i els símptomes de depressió a curt i llarg termini. Les actituds temporals obren un nou camí en l’estudi de la salut mental dels adolescents. De fet, els adolescents amb un perfil d’actitud positiva davant del temps van obtenir puntuacions més altes als indicadors de benestar i puntuacions més baixes als indicadors d’angoixa psicològica (Secció 1). La implementació del programa d’intervenció també va ajudar els adolescents a tenir actituds més positives cap al passat, present i futur, que posteriorment van millorar el benestar. Més específicament, el programa d’intervenció va tenir un impacte en les probabilitats de transició de perfils més perjudicials a perfils òptims d’actituds temporals. De la mateixa manera, es van observar canvis estructurals a l’avaluació subjectiva de la salut mental després del programa d’intervenció, destacant el paper de l’estrès durant aquest període (Secció 2). A la tesi es desenvolupa una discussió més detallada dels resultats i de les futures línies de recerca.

La adolescencia es una etapa de transición con muchos cambios en el desarrollo, los cuales incluyen desafíos biológicos, físicos y psicológicos que pueden afectar la salud mental. A partir del modelo de dos factores, la salud mental se concibe como la presencia de indicadores de bienestar y la ausencia de indicadores de angustia psicológica. Según este modelo, los programas de promoción destinados a aumentar el bienestar y reducir la angustia psicológica, es decir, las intervenciones de múltiples componentes basadas en la psicología positiva, son una estrategia eficaz para respaldar la salud mental de los adolescentes. De hecho, el respaldo a la salud mental de los adolescentes se ha convertido en una preocupación primordial entre las instituciones educativas y una prioridad fundamental de las políticas públicas durante la última década. Sin embargo, la introducción de estas intervenciones como herramienta para promover la salud mental en el contexto escolar es escasa. Teniendo en cuenta estas consideraciones, los objetivos de la presente tesis son: revisar los estudios que evalúan la efectividad de las intervenciones con múltiples componentes en el ámbito escolar y ampliar el estudio de la salud mental de los adolescentes introduciendo el fenómeno de las actitudes frente al tiempo (Sección 1); y, por otro lado, investigar el impacto que un programa de intervención con múltiples componentes tiene en la salud mental y las actitudes temporales de los adolescentes utilizando diferentes enfoques metodológicos (Sección 2). Para lograr estos objetivos, realizamos una revisión sistemática y un meta-análisis, un estudio transversal y dos estudios experimentales y longitudinales. Los resultados generales sugieren que las intervenciones con múltiples componentes tienen un efecto positivo en el bienestar subjetivo a corto plazo y también en el bienestar psicológico y los síntomas de depresión a corto y largo plazo. Las actitudes temporales ofrecen nuevas posibilidades en el estudio de la salud mental de los adolescentes. De hecho, los adolescentes con un perfil de actitud positiva frente al tiempo obtuvieron puntuaciones más altas en los indicadores de bienestar y puntuaciones más bajas en los indicadores de angustia psicológica (Sección 1). La implementación del programa de intervención también ayudó a los adolescentes a tener actitudes más positivas hacia el pasado, presente y futuro, que posteriormente mejoraron su bienestar. Más específicamente, el programa de intervención tuvo un impacto en las probabilidades de transición de perfiles más perjudiciales a perfiles más óptimos de actitudes temporales. Del mismo modo, se observaron cambios estructurales en la evaluación subjetiva de la salud mental después del programa de intervención, destacando el papel del estrés durante este período (Sección 2). En la tesis se desarrolla una discusión más detallada de los resultados y de las futuras líneas de investigación.

Adolescence is a transitional stage involving many developmental changes, in- cluding biological, physical, and psychological challenges that can affect mental health. From the perspective of the dual-factor model, mental health involves the presence of well-being indicators and the absence of psychological distress indica- tors. According to this model, promotion programs aimed at increasing well-being and reducing psychological distress, namely multicomponent positive psychology interventions (MPPIs), are an effective strategy to endorse adolescents’ mental health. Indeed, the endorsement of adolescents’ mental health has become a pri- mary concern among educational institutions and a fundamental priority for public policies during the last decade. However, the introduction of MPPIs as a tool to promote mental health in the school context has been scarce. Bearing these con- siderations in mind, the objectives of the present thesis are: to review studies that assess the effectiveness of MPPIs in the school setting and to broaden the study of adolescents’ mental health by introducing the phenomenon of time attitudes (Sec- tion 1); and to investigate the impact of an MPPI program on adolescents’ mental health and time attitudes using different methodological approaches (Section 2). To accomplish these objectives, we conducted a systematic review and meta-analysis, a cross-sectional study, and two experimental and longitudinal studies. The general results suggest that MPPIs have a positive effect on subjective well-being in the short term and on psychological well-being and depression symptoms in the short and in the long term. Time attitudes offered new possibilities in the study of ado- lescents’ mental health. Adolescents with a positive time attitude profile reported higher scores for well-being indicators and lower scores for psychological distress indicators (Section 1). The implementation of the MPPI program also helped adoles- cents engage in positive attitudes towards the past, present, and future, which sub- sequently enhanced well-being. More specifically, the intervention program had an impact on transition probabilities from more detrimental profiles to optimal profiles of time attitudes. Similarly, structural changes in the subjective assessment of mental health were observed after the intervention program, highlighting the role of stress during this period (Section 2). A more detailed discussion of the results and future research lines are developed in the thesis.