Atención temprana centrada en la familia: impacto de variables del profesional y del programa de intervención

Abstract

En els últims anys, l'atenció precoç (AP) a Espanya viu un procés de transformació cap a un enfocament centrat en la família i en entorns naturals (ECF i EN). Malgrat que l'evidència ho sustenta en el camp de l'atenció precoç, estudis recents en l’àmbit nacional (Escorcia-Mora et al., 2018; García-Grau et al., 2020) i internacional (Bruder, 2000; Dunst et al., 2017) suggereixen que les pràctiques pròpies d'aquest enfocament (pràctiques centrades en la família, PCF) encara no estan esteses i que suposen un repte per als professionals de l'AP, i per això assenyalen la necessitat d'explorar la influència de variables relacionades amb el professional i el programa d'intervenció. En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat identificar i analitzar fins a quin punt diverses variables relacionades amb el professional de l’AP i el programa d’intervenció tenen un impacte en l’ús de PCF. Algunes de les variables estudiades relacionades amb el professional han estat els anys d’experiència, el nivell de formació i les creences del professional (p. ex. competència i confiança). Amb relació al programa d’intervenció, algunes de les variables analitzades han estat el context d’atenció, fins a quin punt es considera la família com a unitat d’atenció o la involucració parental. Amb aquesta finalitat, es van dissenyar tres estudis. El primer va tenir com a objectiu explorar fins a quin punt les pràctiques dels professionals s’adeqüen a les pròpies de l’ECF i EN, i variables relacionades, així com en quina mesura aquests desitjarien que les seves pràctiques estiguessin alineades amb l’enfocament. En el segon estudi es va adaptar i validar, al context espanyol, l’escala de competència i confiança professional en atenció precoç (Bruder et al., 2011). Finalment, en el tercer estudi, es va estudiar la relació entre variables del professional i del programa d’intervenció en l’ús de PCF a través de l’anàlisi de regressió múltiple jeràrquica. Els resultats obtinguts indiquen que 1) la pràctica dels professionals d’AP no està encara alineada amb l’ECF i EN, tot i que desitjarien treballar des d’aquest enfocament, 2) la versió espanyola de l’escala de competència i confiança professional en atenció precoç és un instrument vàlid i fiable i 3) diverses variables relacionades amb el professional (creences de competència i confiança i judici d’importància) i el programa d’intervenció (context d’atenció i família com a unitat d’atenció) han resultat predir l’ús de diverses PCF. Es discuteixen les implicacions pràctiques d’aquesta tesi pel procés de transformació de l’AP, així com per a la recerca. Resulta rellevant acompanyar, de manera efectiva i continuada, els serveis i professionals en el procés de transformació cap a l’ECF i EN i la necessitat d’un context legislatiu que afavoreixi el canvi.

En los últimos años, la atención temprana en España está viviendo un proceso de transformación hacia un enfoque centrado en la familia y en entornos naturales (ECF y EN). Pese a que la evidencia lo sustenta en el campo de la atención temprana, estudios recientes a nivel nacional (Escorcia-Mora et al., 2018; García-Grau et al., 2020) e internacional (Bruder, 2000; Dunst et al., 2017) sugieren que las prácticas propias de este enfoque (Prácticas Centradas en la Familia; PCF) aún no están extendidas, y que suponen un reto para los profesionales de atención temprana, señalando la necesidad de explorar la influencia de variables relacionadas con el profesional y el programa de intervención En este sentido, el objetivo principal de esta tesis fue identificar y analizar hasta qué punto diversas variables relacionadas con el profesional de AT y el programa de intervención tienen un impacto en el uso de PCF. Algunas de las variables estudiadas relacionadas con el profesional fueron los años de experiencia, el nivel de formación y las creencias del profesional (e.g. competencia y confianza). En lo que se refiere al programa de intervención, algunas de las variables analizadas fueron el contexto de atención, hasta qué punto se toma a la familia como unidad de atención o la involucración parental. Para este fin, se diseñaron tres estudios. El primero tuvo como finalidad explorar hasta qué punto las prácticas de los profesionales se ajustan a las propias del ECF y EN, y variables relacionadas, así como cómo en qué medida desearían que sus prácticas estuvieran alineadas con el enfoque. En el segundo estudio se adaptó y validó, al contexto español, la escala de competencia y confianza profesional en atención temprana (Bruder et al., 2011). Finalmente, en el tercer estudio, se estudió la relación entre variables del profesional y del programa de intervención en el uso de PCF a través del análisis de regresión múltiple jerárquica. Los resultados obtenidos indican que 1) la práctica de los profesionales de AT no está aún alineada con el ECF y EN, a pesar de que desearían trabajar desde este enfoque, 2) la versión española de la escala de competencia y confianza profesional en atención temprana es un instrumento válido y fiable y 3) diversas variables relacionadas con el profesional (creencias de competencia y confianza, y juicio de importancia) y el programa de intervención (contexto de atención y familia como unidad de atención) han resultado predecir el uso de diversas PCF. Se discuten las implicaciones prácticas de esta tesis para el proceso de transformación de la atención temprana, así como para la investigación. Resulta relevante acompañar, de forma efectiva y continuada, a los servicios y profesionales en el proceso de transformación hacia el ECF y EN, y la necesidad de un contexto legislativo que favorezca el cambio.

In recent years, early childhood intervention (ECI) in Spain has been undergoing a process of change towards adopting a family-centered approach and in natural environments (FCA and NE). Despite the evidence supporting the FCA in the field of ECI, recent national (Escorcia-Mora et al., 2018; García-Grau et al., 2020) and international studies (Bruder, 2000; Dunst et al., 2017) suggest that the practices that are characteristic of this approach (Family-Centered Practices; FCP) are not yet widespread. Furthermore, the adoption and use of FCP pose a challenge for ECI practitioners, pointing out the need to explore the influence of practitioner- and intervention-related variables. In this sense, this doctoral thesis aim to identify and analyze to what extent several variables related to the practitioner and the intervention program characteristics have an impact on the use of PCF. Some of the practitioner-related variables includes were the years of experience, the level of university training and practitioners’ beliefs (competence and confidence beliefs). Regarding the intervention characteristics, some of the variables included were the setting of attention, the extent to which the family is the unit of care or parental involvement. For this purpose, three studies were designed. The first study aimed to explore the extent to which practitioners’ practice are aligned with the FCA and NE, as well as related variable. Furthermore, the study aimed to explore to what extent practitioners would like their practices to be aligned with the FCA. The second study sought to adapt and validate the early childhood intervention practitioners competence and confidence scale (Bruder et al., 2011) for use in Spain. In the third study, hierarchical multiple regression analysis was used to establish a relationship between professional and intervention program variables, and in the use of PCF. The results obtained indicate that 1) practitioner’s actual practices are no yet aligned with the FCA and NE, despite the fact that they would like to work with families according to this approach, 2) the Spanish version of the early childhood intervention practitioners competence and confidence scale is a valid and reliable instrument, and 3) several practitioner-related variables (competence and confidence beliefs, and importance judgements) and intervention-related variables (setting of attention and family as the care unit) have been found to predict the use of different FCP. Practical and research implications for the ECI transformation process are discussed. It is relevant to support, in an effective and continuous manner, ECI services and practitioners in the process of transformation towards the FCA and NE, and there is a need for an enabling legislative context.