Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües

Abstract

Estimacions recents afirmen que dues terceres parts dels infants del món es desenvolupen en comunitats on conviuen almenys dues llengües. Contràriament, la major part dels sistemes educatius nacionals són primordialment monolingües, imbuïts per una cultura i llengua dominants, que limiten l’equitat educativa de les minories. Així mateix, existeix un sòlid consens en la literatura al voltant de l’educació bilingüe afirmant que els programes d’enriquiment són beneficiosos per a tots els alumnes, independentment del context en què es produeixin. L’objectiu general d’aquesta tesi per compendi d’articles és analitzar els contextos educatius plurilingües de Califòrnia i Catalunya des de diferents perspectives. L’anàlisi comença amb un manuscrit que compara les polítiques educatives en relació amb el bilingüisme en els darrers cinquanta anys en aquests dos contextos altament diversos. Veritables laboratoris vius, són la plataforma adequada per extreure’n similituds, diferències i recomanacions per al present i el futur de l’educació bilingüe. Els següents tres articles compendiats aprofundeixen el principal focus d’estudi d’aquesta tesi: les pràctiques educatives dels programes d’immersió dual a Califòrnia i les repercussions en la formació de mestres. Concretament, l’anàlisi de les pràctiques educatives comença amb una exploració de la creació de continguts i materials dins d’aquesta la metodologia d’enriquiment, coneguda també com a aprenentatge integrat de contingut i llengües estrangeres (AICLE). Els resultats de l’anàlisi mostren la necessitat d’una coordinació i retroalimentació constant entre els mestres implicats en la instrucció, per la qual cosa es presenta un model teòric de col·laboració docent basat en la planificació conjunta, pràctiques pedagògiques compartides, avaluació exhaustiva i una retroalimentació interdisciplinària. Una altra pràctica educativa analitzada és la inclusivitat lingüística pel que fa a les diferents varietats i registres dels estudiants de programes d’immersió dual. D’aquest estudi se’n desprèn que una instrucció lingüísticament no inclusiva afecta negativament l’aprenentatge i la formació de la identitat dels parlants de les llengües minoritàries i limita la riquesa de les expressions culturals i lingüístiques necessàries a l’aula plurilingüe. Un tercer conjunt de pràctiques educatives estudiades són les d’instrucció digital en la immersió dual. Aquesta anàlisi mostra les potencialitats de la tecnologia per rebaixar el filtre afectiu de l’alumne, per diversificar i personalitzar l’accés al contingut a distància i als continguts multimèdia en diferents llengües. Tanmateix, es plantegen les limitacions que representa la instrucció virtual plurilingüe pel que fa al paper de les llengües dominants en les plataformes digitals, al diferent accés a la tecnologia a causa de la bretxa digital, a la reducció de l’aprenentatge vicari entre iguals, a l’escassa immediatesa i espontaneïtat dels intercanvis lingüístics mediats per la tecnologia, i a les restriccions en les interaccions socials entre família i escola. Per tal de compensar aquestes limitacions, s’ofereix un model teòric d’instrucció digital basat en l’equitat que abasta cinc dimensions: lingüística, tecnològica, de contingut, social i pedagògica. En tots els casos es pren com a referència una perspectiva equitativa de l’educació, a més de fer-ne extensives les implicacions i recomanacions per a la formació de mestres bilingües.

stimaciones recientes afirman que dos terceras partes de los niños del mundo se desarrollan en comunidades donde conviven al menos dos lenguas. Contrariamente, la mayor parte de los sistemas educativos nacionales son primordialmente monolingües, imbuidos por la cultura y la lengua dominante que limitan la equidad educativa de las minorías. Asimismo, existe un sólido consenso en la literatura en torno a la educación bilingüe afirmando que los programas de enriquecimiento son beneficiosos para todos los alumnos, independientemente del contexto en que se produzcan. El objetivo general de esta tesis por compendio de artículos trata de analizar los contextos educativos plurilingües de California y Cataluña desde diferentes perspectivas. El análisis comienza con un manuscrito que compara las políticas educativas en relación al bilingüismo en los últimos cincuenta años en estos dos contextos altamente diversos. Verdaderos laboratorios vivos, se presentan como la plataforma adecuada para extraer similitudes, diferencias y recomendaciones para el presente y el futuro de la educación bilingüe. Los siguientes tres artículos compendiados profundizan en el principal foco de estudio de este estudio: las prácticas educativas de los programas de inmersión dual en California y las repercusiones en la formación de maestros. Concretamente, el análisis de las prácticas educativas comienza con una exploración de la creación de contenidos y materiales dentro de esta la metodología de enriquecimiento, conocida también como Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras (AICLE). Los resultados del análisis muestran la necesidad de una coordinación y retroalimentación constante entre los maestros implicados en la instrucción, por lo que se presenta un modelo teórico de colaboración docente basado en la planificación conjunta, prácticas pedagógicas compartidas, evaluación exhaustiva, y una retroalimentación interdisciplinaria. Otra práctica educativa analizada es la inclusividad lingüística respecto las diferentes variedades y registros de los estudiantes de programas de inmersión dual. De este estudio se desprende que los riesgos de una instrucción lingüísticamente no inclusiva afectan negativamente el aprendizaje y la formación de la identidad de los hablantes de las lenguas minoritarias, además de limitar la riqueza de las expresiones culturales y lingüísticas necesarias en el aula plurilingüe. Un tercer conjunto de prácticas educativas estudiadas son las de instrucción digital en la inmersión dual. Este análisis muestra las potencialidades de la tecnología para rebajar el filtro afectivo del alumno, diversificar y personalizar el acceso al contenido a distancia y a los contenidos multimedia en diferentes lenguas. Sin embargo, se plantean las limitaciones que representa la instrucción virtual plurilingüe en cuanto al papel de las lenguas dominantes en las plataformas digitales, al diferente acceso a la tecnología debido a la brecha digital, a la reducción del aprendizaje vicario entre iguales, la escasa inmediatez y espontaneidad de los intercambios lingüísticos mediados por la tecnología, y a las restricciones en las interacciones sociales entre familia y escuela. Para compensar estas limitaciones, se ofrece un modelo teórico de instrucción digital basado en la equidad que abarca cinco dimensiones: lingüística, tecnológica, de contenido, social y pedagógica. En todos los casos se toma como referencia una perspectiva equitativa de la educación, además de hacer extensivas las implicaciones y recomendaciones para la formación de maestros bilingües.

Recent estimates state that two-thirds of the world’s children develop in communities where at least two languages ​​coexist. In contrast, most national educational systems are primarily monolingual, imbued with the dominant culture and language that limits the educational equity of minorities. In addition, there is a strong consensus in the literature on bilingual education that enrichment programs are beneficial to all students, regardless of the context in which they occur. The main objective of this article-based dissertation is to analyze the multilingual educational contexts of California and Catalonia from various perspectives. The analysis begins with a manuscript that compares educational policies related to bilingualism over the last fifty years in these two highly diverse contexts. Genuine living laboratories, these contexts are presented as suitable platforms to discover similarities, differences, and recommendations for the present and future of bilingual education. The following three articles delve into the main focus of this study: the educational practices of dual immersion programs in California and their implications for teacher education. Specifically, the analysis of educational practices begins with an exploration of content creation and use of teaching materials, and within this the enrichment methodology also known as Content and Language Integrated Learning (CLIL). The results of the analysis show the need for constant coordination and feedback among the teachers involved in the instruction. Consequently, a theoretical model of teaching collaboration is introduced, based on cooperative planning, shared pedagogies, comprehensive evaluation, interdisciplinary feedback, and cogency. Another educational practice analyzed is inclusivity in regard to the linguistic varieties and registers of students in dual immersion programs. This study shows that a non-inclusive language instruction negatively affects the learning outcome and the identity building of minority language ​​speakers and limits the richness of the cultural and linguistic expressions needed in the plurilingual classroom. A third set of educational practices studied are those of digital instruction in dual immersion. This analysis shows the potential of technology to lower the student’s emotional filter and to diversify and customize access to remote and multimedia content in different languages. However, the manuscript expresses the limitations of multilingual virtual instruction arising from the role of dominant languages ​​in digital platforms, differences in access to technology caused by the digital divide, the reduction of peer-to-peer learning and lack of immediacy and spontaneity in technology-mediated language exchanges, and the restrictions on social interactions between family and school. In order to compensate for these limitations, a theoretical model of digital instruction based on equity is offered that covers the linguistic, technological, content, social and pedagogical dimensions. In all cases, an equitable perspective on education is taken as a reference, and its implications and recommendations are extended to the training of bilingual teachers.