Modelo GIAM: transformar conflictos en relaciones de bienestar socioemocional en Educación Física

Abstract

El professor d'Educació Física necessita nous procediments, recursos i criteris per fer front a dos dels grans reptes educatius del segle XXI: millorar la convivència escolar i optimitzar el benestar socioemocional de l'alumnat. En aquest context, el joc tradicional presenta un escenari relacional idoni per educar les relacions interpersonals i aprendre a viure amb els altres de manera pacífica. Objectius. Els articles d'aquesta tesi han estudiat l'efecte d'una experiència pedagògica (basada en el model GIAM) orientada a la transformació de conflictes motors (CfM) de noies i nois d'educació secundària obligatòria (ESO), mitjançant la pràctica de jocs tradicionals de cooperació-oposició competitius (JTCOPC), sobre l'orientació del clima motivacional (cap a la tasca o l'ego), sobre el tipus d'experiència emocional (emocions positives i/o negatives) i sobre els CfM (presència o absència) i les seves característiques (intensitat, actitud i intervenció). Metodologia. En aquest estudi de mètodes mixtes van participar 330 alumnes de 3r i 4t curs d'ESO (M = 14.88; DT = 0.65; rang d’edat = 14 a 16 anys; 172 noies, 52.1 %; y 158 nois, 47.9 %). Tots van intervenir en una experiència de set sessions mitjançant la pràctica de JTCOPC i atenent les característiques del model GIAM. Es va utilitzar el qüestionari ‘Clima Motivacional de los Iguales en el Deporte’ (PeerMCYSQ) per estudiar l'orientació del clima motivacional percebut cap a la tasca o l'ego; l'escala Games and Emotions Scale II (GES-II) per determinar la vivència emocional; es va validar y utilitzar el Motor Conflict Questionnaire (MCQ) per examinar el procés del CfM; també es va emprar el diari de camp i la gravadora de veu per a la recollida de dades ‘in situ’. Es va utilitzar el programa SPSS V.23 i V.24 per a l'anàlisi de dades quantitatives: estadística descriptiva de tots els articles, models lineals generals de mesures repetides (ANOVA MR) (articles 1, 2 i 3) i arbres de classificació (CHAID ) (article 4). Es va realitzar una anàlisi de contingut per tractar les dades qualitatives mitjançant el programa ATLAS.ti V.7. Conclusions. Es confirma la necessitat d’entendre la dimensió relacional i emocional com dues realitats inherents d’un mateix fenomen: el conflicte motor. El model GIAM ofereix pautes d’intervenció al professorat per educar les relacions interpersonals conflictives a través de la transformació de CfM.

El profesor de Educación Física necesita nuevos procedimientos, recursos y criterios para afrontar dos de los grandes retos educativos del siglo XXI: mejorar la convivencia escolar y optimizar el bienestar socioemocional del alumnado. En este contexto, el juego tradicional presenta un escenario relacional idóneo para educar las relaciones interpersonales y aprender a vivir con los demás de forma pacífica. Objetivos. Los artículos de esta tesis estudiaron el efecto de una experiencia pedagógica (basada en el modelo GIAM) orientada a la transformación de conflictos motores (CfM) de chicas y chicos de educación secundaria obligatoria (ESO), mediante la práctica de juegos tradicionales de cooperación-oposición competitivos (JTCOPC), sobre la orientación del clima motivacional (hacia la tarea o el ego), sobre el tipo de experiencia emocional (emociones positivas y/o negativas) y sobre los CfM (presencia o ausencia) y sus características (intensidad, actitud e intervención). Metodología. En este estudio de métodos mixtos participaron 330 alumnos/as de 3º y 4º curso de ESO (M = 14.88; DT = 0.65; rango de edad = 14 a 16 años; 172 niñas, 52.1 %; y 158 niños, 47.9 %). Todos intervinieron en una experiencia de siete sesiones mediante la práctica de JTCOPC y atendiendo a las características del modelo GIAM. Se utilizó el cuestionario del Clima Motivacional de los Iguales en el Deporte (PeerMCYSQ) para estudiar la orientación del clima motivacional percibido hacia la tarea o ego; la escala Games and Emotions Scale II (GES-II) para determinar la vivencia emocional; se validó y se utilizó el Motor Conflict Questionnaire (MCQ) para examinar el proceso del CfM; también se empleó el diario de campo y la grabadora de voz para la recogida de datos ‘in situ’. Se utilizó el programa SPSS V.23 y V.24 para el análisis de datos cuantitativos: estadística descriptiva de todos los artículos, modelos lineales generales de medidas repetidas (ANOVA MR) (artículos 1, 2 y 3) y árboles de clasificación (CHAID) (artículo 4). Se realizó un análisis de contenido para tratar los datos cualitativos mediante el Software ATLAS.ti V.7. Conclusiones. Se confirma la necesidad de entender la dimensión relacional y emocional como dos realidades inherentes de un mismo fenómeno: el conflicto motor. El modelo GIAM ofrece pautas de intervención al profesorado para educar las relaciones interpersonales conflictivas a través de la transformación de CfM.

Physical Education teachers need new procedures, resources and criteria to face two of the great educational challenges of the 21st century: improve school coexistence and optimise the socio-emotional well-being of students. In this context, traditional sporting games present an ideal relational setting for educating interpersonal relationships and learning to live peacefully with others. Objectives: The articles of this thesis studied the effect of a pedagogical experience (based on the GIAM model) oriented to the transformation of motor conflicts (MC) of girls and boys of compulsory secondary education (ESO), through the practice cooperation-opposition traditional sporting games with competition (TSGCOPC), on the orientation of the motivational climate (towards the task or ego), on the type of emotional experience (positive and/or negative emotions) and on the MC (presence or absence) and their characteristics (intensity, attitude and intervention). Methodology: This mixed-methods study involved 330 students in the 3rd and 4th years of ESO (M = 14.88; DT = 0.65; age range = 14 to 16 years; 172 girls, 52.1 %; and 158 boys, 47.9 %). All were involved in a seven-session experience using TSGCOPC and following the characteristics of the GIAM model. The Peer Motivational Climate in Sport Questionnaire (PeerMCYSQ) was used to study the orientation of the perceived motivational climate towards task or ego; the Games and Emotions Scale II (GES-II) to determine emotional experience; the Motor Conflict Questionnaire (MCQ) was validated and used to examine the MC process; the field diary and voice recorder were also used for on-site data collection. The programs SPSS V.23 and V.24 were used for quantitative data analysis: descriptive statistics for all the articles, general linear repeated measures models (ANOVA MR) (articles 1, 2 and 3) and classification trees (CHAID) (article 4). A content analysis was carried out to process the qualitative data using ATLAS.ti V.7 software. Conclusions. It confirms the need to understand the relational and emotional dimension as two inherent realities of the same phenomenon: motor conflict. The GIAM model offers intervention guidelines for teachers to educate conflictive interpersonal relationships through the transformation of MC.