Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a Catalunya

Abstract

Predictive policing is a global strategic orientation of the police that emphasizes the anticipation of crimes to prevent them. Its development comes from various fields of knowledge, in which criminology has created a theoretical body on criminal patterns in space and time, mathematics and statistics have modelled these patterns and ICTs have made possible their implementation in police forces. The research remains open, accompanied by uncertainties about its modelling and application. This thesis reviews the scientific, theoretical and practical knowledge related to predictive policing and the possibilities of applying it in Catalonia to predict residential burglaries with forced entry, which had a significant increase between 2009 and 2015 and, since then, they have remained at high crime rates. The spatiotemporal pattern of repeated and near-repeated victimization has been analysed. It has been verified that the residential burglaries in Catalonia are temporarily distributed in non-random waves when analysing the series in large cells, of 5km on each side. On a small scale, in cells less than 1km2, this pattern is less detected. This has suggested that the pattern of near repeated victimization in Catalonia is manifested differently than is usual in other countries, where it has basically been detected on a micro scale and in urban environments. This difference is related to the heterogeneity of Catalan geography, especially with respect to urban and residential, so it has been proposed to expand the concept of repetition in geographical proximity, to repetition in different areas, also far away, but which have similarities from the point of view of criminal opportunity. Criminal groups would choose these areas in advance and victimize them for periods of several weeks, generating waves of burglaries through a proposed new spatiotemporal pattern: the "all-in-one." The viability of this new pattern to explain, predict and prevent burglaries at home in Catalonia has been verified. It generates networks of relatively similar scattered areas that tend to activate at the same time and have been called "burglaries constellations." It is suggested that in geographical environments similar to Catalonia, such as much of southern Europe, the spatiotemporal distribution of residential burglaries could also follow these same proposed patterns

El predictive policing és una orientació estratègica global de la policia que posa èmfasi en l’anticipació dels delictes per prevenir-los. El seu desenvolupament prové de varis camps del coneixement, en què la criminologia ha creat un cos teòric sobre els patrons delictius en l’espai i el temps, la matemàtica i l’estadística han modelat aquests patrons i les TIC n’han fet possible la implementació als cossos policials. La recerca segueix oberta, acompanyada d’incerteses sobre la seva modelització i aplicació. Aquesta tesi fa una revisió del coneixement científic, teòric i pràctic, relacionat amb el predictive policing i les possibilitats d’aplicar-lo a Catalunya per predir els robatoris amb força a domicili, que van tenir un increment important entre els anys 2009 a 2015 i, des de llavors, s’han mantingut amb uns índexs delictius elevats. S’ha analitzat el patró espai temps de la victimització repetida i quasi repetida. S’ha comprovat que els robatoris a Catalunya es distribueixen temporalment en onades no aleatòries quan s’analitzen les sèries en cel·les grans, de 5km de costat. A petita escala, en cel·les de menys d’1km2, aquest patró és menys detectat. Això ha suggerit que el patró de victimització quasi repetida a Catalunya es manifesta de forma diferent del que és habitual en altres països, on bàsicament s’ha detectat en una escala micro i en entorns urbans. Aquest diferència es relaciona amb l’heterogeneïtat de la geografia catalana, especialment la urbana i residencial, de manera que s’ha proposat ampliar el concepte de repetició en la proximitat geogràfica, al de repetició en zones diferents, també allunyades, però que tenen semblances des del punt de vista de l’oportunitat delictiva. Els grups criminals escollirien aquestes zones d’antuvi i les victimitzarien durant períodes de vàries setmanes, generant les onades de robatoris mitjançant un nou patró espai-temps que es proposa: l’ “all-in-one”. S’ha comprovat la viabilitat d’aquest nou patró per explicar, predir i prevenir els robatoris amb força a domicili a Catalunya. Aquest patró genera xarxes de zones disperses, relativament semblants, que tenen tendència a activar-se a la vegada i que s’han anomenat “constel·lacions de robatoris”. Es suggereix que en entorns geogràfics semblants al de Catalunya, com pot ser gran part del sud d’Europa, la distribució espaciotemporal dels robatoris també podria seguir aquests mateixos patrons proposats