Sang estesa. Un estudi antropològic de les religions afrocubanes a Barcelona

Abstract

Aquesta tesi explora les religions afrocubanes de Barcelona a partir de l’ús i sentit de la sang ritual. Amb un treball de camp de sis anys i mig entre practicants de Barcelona i la seva perifèria, he pogut constatar el sorgiment de dues tendències quant a la manera de practicar, viure i articular discursos en relació a aquestes religions, que he anomenat, d’una banda, “Santería tradicional” i, d’altra banda, “Neosantería”. Cadascuna d’aquestes tendències presenta concepcions diferents quant al sentit de la sang ritual i, particularment, quant a la sang sacrificial. Aquest fet marca i desencadena un conflicte entre els practicants, els quals desenvolupen unes pràctiques religioses concretes i elaboren uns discursos determinats per tal de legitimar, en el context secular de Barcelona, una religió vàlida i autèntica. Els santeros tradicionals veuen en el sacrifici una manera d’emular les pràctiques religioses cubanes i aquest sentit de continuïtat amb el país original d’aquestes religions els atorga eines per tal de reivindicar-se en un context transnacional. En canvi, els neosanteros rebutgen l’efectivitat dels sacrificis, argumentant, amb un discurs cientificista i racionalitzador, una necessitat de progrés religiós que els permet comprendre imbricats amb les cosmologies de les espiritualitats reflexives contemporànies, en auge en el context europeu actual. La proposta en aquesta investigació és analitzar com i per què la sang ritual esdevé l’element que genera el camp religiós afrocubà en la diàspora i, tanmateix, esdevé l’element de disputa entre els practicants d’ambdues tendències, que, amb la seva creativitat cosmològica i ritual, no només elaboren discursos en relació a la bona i mala religió, sinó que es constitueixen mútuament, resignificant, així, el paisatge religiós i espiritual europeu.

This thesis explores Afro-Cuban religions in Barcelona through the use and meaning of ritual blood. After six and a half years of fieldwork among practitioners in Barcelona and its outskirts, I have been able to confirm the emergence of two tendencies in the way of practising, living and articulating discourses in relation to these religions, which I have called, on the one hand, "Traditional Santería" and, on the other hand, "Neosantería". Each of these tendencies presents different conceptions of the meaning of ritual blood and, in particular, of sacrificial blood. This fact marks and triggers a conflict between practitioners, who develop specific religious practices and elaborate certain discourses in order to legitimise a valid and authentic religion in the secular context of Barcelona. The traditional Santeros see sacrifice as a way of emulating Cuban religious practices, and this sense of continuity with the original country of these religions provides them with the means to claim their place in a transnational context. On the other hand, the neosanteros refute the effectiveness of the sacrifices, arguing, with a scientific and rationalising discourse, a need for religious progress that allows them to understand themselves as intertwined with the cosmologies of contemporary and reflective spiritualities, which are on the rise in the current European context. The proposal in this research is to analyse how and why ritual blood is the element that generates the Afro-Cuban religious field in the diaspora and, likewise, is the element of dispute between the practitioners of both tendencies, which, with their cosmological and ritual creativity, not only elaborate discourses in relation to good and bad religion, but also constitute each other, thus resignifying the European religious and spiritual landscape.