La concordança del participi en el català de Mallorca: marcatge de l’estructura informativa i de l’aspecte

Abstract

Aquesta tesi té com a objectiu principal descriure el comportament de la concordança del participi (de perfet) (CP) en els temps composts del català de Mallorca, especialment en les construccions transitives, en dos contexts principals: a) amb els clítics d’objecte (els clítics acusatius de 3a persona, els de 1a i 2a persona, i el clític partitiu), així com en les construccions amb moviment qu- (relatives, interrogatives parcials, i exclamatives parcials i de grau) o amb algun altre tipus d’avançament (focal, resumptiu o estilístic) de l’argument intern; i b) quan l’objecte roman in situ, en la seva posició canònica postverbal —una possibilitat que sembla que avui ja només admeten els parlants d’alguns pobles de Mallorca. Per a la descripció, partim sobretot del buidatge i anàlisi de quatre corpus del català de Mallorca que hem confeccionat i etiquetat gramaticalment nosaltres mateixos: les Rondaies mallorquines d’ANTONI M. ALCOVER, el Cançoner popular de Mallorca de RAFEL GINARD, les entrevistes fetes per JOAN MIRALLES a gent gran del poble de Montuïri (recollides en els llibres Un poble, un temps i Veus del passat), i les entrevistes fetes o coordinades per JAUME CORBERA a gent gran de diferents pobles de Mallorca i transcrites en el DVD Antologia de l’Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears. Així mateix, partint de la revisió crítica de propostes d’altres autors, i sempre des d’una perspectiva comparada, proposam una anàlisi teòrica formal per a la CP, dins el programa minimista de la gramàtica generativa. Arribarem a la conclusió que la CP és, en realitat, un epifenomen, que pot esser el resultat de diferents mecanismes sintàctics. En el capítol I, introduïm el tema i presentam els objectius i l’interès de la recerca, així com els postulats teòrics que assumim, i exposam la metodologia que hem seguit per a dur a terme la confecció, el processament i el buidatge dels corpus, amb dades sobre selecció de l’auxiliar i concordança participial en el català de Mallorca. A més, hi duim a terme una anàlisi estatística preliminar de les dades. El capítol II està dedicat a la CP amb clítics, amb moviment qu- o amb algun altre tipus d’avançament de l’argument intern. A més, s’hi estudia també la CP quan hi ha perífrasis verbals i la qüestió polèmica de la CP amb els verbs de percepció veure i sentir. També hi analitzam críticament la visió de LOPORCARO (1998), que considera que els objectes avantposats són una classe espúria. Finalment, comparam els condicionants de la CP amb moviment qu- respecte del francès. En el capítol III, estudiam la CP amb l’objecte in situ (CPOIS). S’hi destaca que, en mallorquí, per als parlants que admeten aquesta mena de concordança, s’hi troben presents dos condicionants: l’estructura informativa i, en concret, la necessitat que l’objecte pugui esser interpretat discursivament com un tòpic familiar o temàtic (un condicionant que també presenta el retoromànic friülà) i, a més, un condicionant relacionat amb l’estructura eventiva i amb l’aspecte, atès que cal que l’argument intern es trobi completament afectat per un esdeveniment dinàmic i amb aspecte delimitat o resultatiu. El capítol IV se centra en fenòmens que, si bé no es refereixen pròpiament a la CP, s’hi relacionen indirectament, com són els temps supercomposts, el grau d’integració entre l’auxiliar i el participi, i la selecció «excepcional» de ESSER en construccions transitives o inergatives.

Esta tesis tiene como principal objetivo describir el comportamiento de la concordancia del participio (de perfecto) (CP) en los tiempos compuestos del catalán de Mallorca, especialmente en las construcciones transitivas, en dos contextos principales: a) con los clíticos de objeto (los clíticos acusativos de 3.ª persona, los de 1.ª y 2.ª persona, y el clítico partitivo), así como en las construcciones con movimiento qu- (relativas, interrogativas parciales, y exclamativas parciales y de grado) o con algún otro tipo de avance (focal, resuntivo o estilístico) del argumento interno; y b) cuando el objeto permanece in situ, en su posición canónica posverbal —una posibilidad que parece que hoy ya solo admiten los hablantes de algunos pueblos de Mallorca—. Para la descripción, partimos sobre todo del vaciado y análisis de cuatro corpus del catalán de Mallorca que hemos confeccionado y etiquetado gramaticalmente nosotros mismos: las Rondaies mallorquines de ANTONI M. ALCOVER, el Cançoner popular de Mallorca de RAFEL GINARD, las entrevistas hechas por JOAN MIRALLES a gente mayor del pueblo de Montuïri (recogidas en los libros Un poble, un temps y Veus del passat), y las entrevistas hechas o coordinadas por JAUME CORBERA a gente mayor de varios pueblos de Mallorca y transcritas en el DVD Antologia del Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears. Asimismo, partiendo de la revisión crítica de propuestas de otros autores, y siempre desde una perspectiva comparada, proponemos un análisis teórico formal para la CP, dentro del programa minimista de la gramática generativa. Llegamos a la conclusión de que la CP es, en realidad, un epifenómeno, que puede ser el resultado de varios mecanismos sintácticos. En el capítulo I, introducimos el tema y presentamos los objetivos y el interés de la investigación, así como los postulados teóricos que asumimos, y exponemos la metodología que hemos seguido para llevar a cabo la confección, el procesamiento y el vaciado de los corpus, con datos sobre selección del auxiliar y concordancia participial en el catalán de Mallorca. Además, realizamos un análisis estadístico preliminar de los datos. El capítol II está dedicado a la CP con clíticos, con movimiento qu- o con algún otro tipo de avance del argumento interno. Además, se estudia también la CP cuando hay perífrasis verbales y la cuestión polémica de la CP con los verbos de percepción veure (‘ver’) y sentir. También analizamos críticamente la visión de LOPORCARO (1998), que considera que los objetos antepuestos son una clase espuria. Finalmente, comparamos los condicionantes de la CP con el movimiento qu- respecto del francés. En el capítulo III, estudiamos la CP con el objeto in situ (CPOIS). Se destaca que, en mallorquín, para los hablantes que admiten este tipo de concordancia, se hallan presentes dos condicionantes: la estructura informativa y, en concreto, la necesidad de que el objeto pueda ser interpretado discursivamente como un tópico familiar o temático (un condicionante que también presenta el retorrománico friulano) y, además, un condicionante relacionado con la estructura eventiva y con el aspecto, puesto que es necesario que el argumento interno se encuentre completamente afectado por un evento dinámico y con aspecto delimitado o resultativo. El capítulo IV se centra en fenómenos que, si bien no se refieren propiamente a la CP, se relacionan indirectamente con ella, como son los tiempos supercompuestos, el grado de integración entre el auxiliar y el participio, y la selección «excepcional» de ESSER (‘SER’) en construcciones transitivas o inergativas.

The central aim of this dissertation is to describe the behaviour of past participle agreement (PPA) within compound tenses in Majorcan Catalan, especially in transitive constructions, in two main contexts: a) with object clitics (3rd person accusative clitics, 1st and 2nd person accusative clitics, and the partitive clitic), as well as in constructions with wh-movement (relative clauses, wh- interrogative sentences, and wh- and degree exclamative sentences) or with some other type of object fronting/preposing (focal, resumptive or stylistic); and b) when the object remains in situ, in its postverbal canonical position — a possibility which nowadays is possible just for speakers from some villages. The starting point for the description has been, mainly, the development and the computer analysis of four corpora with Majorcan data: the Rondaies mallorquines by ANTONI M. ALCOVER, the Cançoner popular de Mallorca by RAFEL GINARD, the interviews by JOAN MIRALLES with elder people from Montuïri (gathered in the books Un poble, un temps and Veus del passat), and the interviews by JAUME CORBERA with elder people from several Majorcan villages, which have been transcribed in the DVD Antologia from the Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears. Furthermore, starting from a critical review of previous theoretical accounts, and always within a comparative approach, I provide a formal analysis for PPA, within the Minimalist Program of Generative Grammar. One important contribution of this thesis is the ascertainment that PPA is not a unified phenomenon, but an epiphenomenon, which can be regarded as the by-product of several syntactic mechanisms. Chapter I is dedicated to the introduction of the topic, and to present the goals and the interest of the research. I also expose the methodology used for data collection and data classification, through the compilation, tagging, and computer processing of four corpora with Majorcan data regarding auxiliary selection and PPA. Moreover, I present a preliminary statistical analysis of the data. Chapter II is devoted to PPA with clitics, wh-movement, or some other kind of object fronting/preposing. Moreover, I also study PPA with periphrases and the polemic topic of PPA with the perception verbs veure (‘see’) and sentir (‘hear’). I also critically analyse LOPORCARO’s (1998) idea according to which preposed objects would be a spurious class. Finally, I compare the requirements for PPA with wh-movement with respect to French. In chapter III, I study PPA with the object in situ (PPAOIS). I highlight that, in Majorcan Catalan, at least for those speakers who admit this kind of PPA, two requirements are needed in order to license it: regarding information structure, the object must be a given topic or an aboutness topic (this requirement applies to Friulian Rhaeto-Romance too), and, besides this, regarding event structure and aspect, the internal argument must be completely affected by a dynamic event with bounded or resultative aspect. Chapter IV concentrates on some phenomena that, although they do not properly refer to PPA, they are indirectly related to it, such as supercompound tenses, the degree of integration between the auxiliary and the participle, and the «exceptional» selection of ESSER (‘BE’) within transitive or unergative constructions.