The production of the Child Friendly City and its implications for health, wellbeing, and governance

Abstract

Des de principis de la dècada de 2000, les famílies amb fills segueixen cada vegada més tendències més àmplies cap al “retorn” a la ciutat juntament amb capital d’inversió i residents amb ingressos més alts. Gairebé la meitat dels nens del món viuen ara a zones urbanes, tot i que la investigació continua identificant les ciutats com a entorns nocius per als nens en molts aspectes. Les ciutats no tenen accés a condicions socioambientals beneficioses i presenten una major exposició als danys ambientals, factors que han demostrat que afecten negativament la salut humana, especialment durant els primers anys de vida humana durant la infància.

En aquest context, les ciutats del nord global han adoptat cada vegada més un conjunt de polítiques urbanes i intervencions espacials destinades a millorar el benestar i fer que els nuclis urbans siguin amigables amb la infància i la família sota el paraigua solt de Ciutats amigues de la infància (CFC) sostenibles. No obstant això, aquests programes i intervencions urbanes operen dins d’un context més ampli d’urbanització neoliberal que exacerba els processos de gentrificació, mercantilització, desplaçament, privilegis ambientals o exposició inequitativa a problemes o equipaments ambientals sobre la base del privilegi social.

Aquesta tesi intenta explorar aquestes tensions –entre entorns urbans desiguals i neoliberalitzats com a amenaces socioambientals i espais beneficiosos de benestar per als infants– abordant dues grans qüestions: fins a quin punt i com es reorganitzen les iniciatives CFC i amb quins impactes salut i benestar dels nens? Quines són les desigualtats potencials que han sorgit o s’han consolidat en la distribució d’aquests beneficis / impactes en el context de la urbanització neoliberal?

Els meus resultats mostren que la implementació de noves comoditats materials, sostenibles i lúdiques per als nens és una condició necessària, encara que no suficient, per fer front a les desigualtats socials, ambientals i sanitàries dels nens de les ciutats. Més aviat, aquesta dissertació assenyala la necessitat de prestar atenció a un conjunt més ampli d’infraestructures que sustentin el benestar i la cura dels nens a les ciutats, més enllà –tot i que també inclouen– els espais de joc ad hoc adequats per als nens. He proposat una comprensió dels CFC que expressen la formació de socinatures a les ciutats, on les parts que s’uneixen a l’agenda del CFC –el nen, les estructures de jocs infantils i els espais naturals de la ciutat– no són diferents, però sí més aviat format per un conjunt de significats co-dependents que poden provocar o no resultats per a la salut i el benestar, per a alguns grups. Sobre la base d’aquestes troballes, s’estableixen diverses implicacions per a la planificació, la gestió i la presa de decisions urbanístiques / paisatgístiques, incloent la priorització per a qüestions d’equitat de tenir en compte la justícia dels processos socials i polítics de producció de natures socials amigues de la infància i la prevenció. - mitjançant l’elaboració de polítiques de resultats inesperats que puguin limitar el benefici d’aquestes agendes per a alguns grups.

Desde principios de la década de 2000, las familias con niñxs están volviendo a la ciudad junto con el capital de inversión y residentes de mayores ingresos. Casi la mitad de lx niñxs del mundo viven en áreas urbanas, sin embargo, la investigación continúa identificando las ciudades como entornos nocivos para lx niñxs en muchos aspectos. Las ciudades tienden a carecer de acceso a condiciones socioambientales beneficiosas y presentan una mayor exposición a daños ambientales, factores que se ha demostrado que afectan negativamente la salud humana, especialmente durante los primeros años de vida humana - durante la infancia. En este contexto, las ciudades del Norte Global han adoptado cada vez más un conjunto de políticas urbanas e intervenciones espaciales destinadas a mejorar el bienestar y hacer núcleos urbanos favorables para lx niñxs y las familias bajo el lema de Ciudades Amigas de la Infancia (CAI) y sostenibles. Sin embargo, estos programas e intervenciones urbanas operan dentro de un contexto más amplio de urbanización neoliberal que exacerba los procesos de gentrificación, mercantilización, desplazamiento, privilegio ambiental o exposición inequitativa a problemas o comodidades ambientales sobre la base del privilegio social. Esta tesis intenta explorar estas tensiones --entre entornos urbanos desiguales y neoliberalizados como amenazas socioambientales y espacios beneficiosos de bienestar para lx niñxs-- abordando dos preguntas amplias: ¿En qué medida y cómo las iniciativas de CAI están reorganizando los entornos urbanos y con qué impactos sobre salud y bienestar de lx niñxs? ¿Cuáles son las posibles inequidades que han surgido o se han consolidado en la distribución de estos beneficios / impactos en el contexto de la urbanización neoliberal?

Mis resultados muestran que la implementación de nuevos espacios de juego, sostenibles y amigables con la infancia son una condición necesaria, aunque no suficiente, para abordar las inequidades sociales, ambientales y de salud entre lxs niñxs urbanos. Más bien, esta disertación apunta a la necesidad de prestar atención a un conjunto más amplio de infraestructuras que sustentan el bienestar y el cuidado de lx niñxs en las ciudades, más allá, aunque también incluyen, espacios de juego ad hoc adaptados a lxs niñxs. He presentado una comprensión de los CAI que expresa la formación de socio-naturalalezas en las ciudades, donde las partes que se unen dentro de la agenda de CAI – el/la niñx, las estructuras de juego de lxs niñxs y los espacios naturales en la ciudad - no son distintas, sino más bien un conjunto co-dependiente de significados que pueden conducir o no a resultados de salud y bienestar, para algunos grupos. Sobre la base de estos hallazgos, se extraen varias implicaciones para la planificación, gestión y toma de decisiones urbanas / paisajísticas, incluida la priorización de las preocupaciones de equidad y de tener en cuenta la justicia de los procesos sociales y políticos de producción de socio-naturalezas favorables a la infancia y la prevención -a través de la formulación de políticas - de resultados inesperados que podrían limitar el beneficio de estas agendas para algunos grupos.

Since the early 2000s, families with children are increasingly following broader trends toward “return” to the city together with investment capital and higher income residents. Almost half of the world’s children now live in urban areas, yet research continues to identify cities as noxious environments for children in many aspects. Cities tend to lack access to beneficial socio-environmental conditions and present greater exposure to environmental harms, factors that have been shown to negatively affect human health, especially during the first years of human life during childhood. In this context, cities in the Global North have increasingly embraced a set of urban policies and spatial interventions aimed at improving wellbeing and making child and family friendly urban cores under the loose umbrella of sustainable Child Friendly Cities (CFC). Nevertheless, these programs and urban interventions operate within a broader context of neoliberal urbanization that exacerbate processes of gentrification, commodification, displacement, environmental privilege, or inequitable exposure to environmental issues or amenities on the basis of social privilege. This thesis attempts to explore these tensions – between unequal and neoliberalized urban environments as socio-environmental threats and beneficial spaces of wellbeing for children – by addressing two broad questions: To what extent and how are CFC initiatives reorganizing urban environments, and with which impacts on children’s health and wellbeing? What are the potential inequities that have emerged or become consolidated in the distribution of these benefits/impacts in the context of neoliberal urbanization? My results show that the implementation of new material child friendly, sustainable and play amenities is a necessary although not sufficient condition to address social, environmental and health inequities among urban children. Rather this dissertation points at the need to pay attention to a broader set of infrastructures that sustain children’s wellbeing and care in cities, beyond -although also including - child friendly ad hoc spaces of play. I have put forward an understanding of the CFCs expressive of the formation of socio-natures in cities, where the parts that come together within the CFC agenda – the child, children’s play structures, and natural spaces in the city – are not distinct, but rather comprised of a co-dependent set of meanings that can lead to health and wellbeing outcomes or not, for some groups. On the basis of these findings, several implications for urban/landscape planning, management and decision-making are drawn, including the prioritization for equity concerns of accounting for the justice of the social and political processes of production of child friendly socio natures and the prevention-through policy making of unexpected outcomes that might limit the benefit of these agendas for some groups.