El Patrimonio Geológico al servicio del territorio: Geoturismo en la cuenca carbonífera Concepción-Arauco (Chile)

Abstract

El moviment de defensa de la protecció del patrimoni geològic i la promoció del geoturisme en els territoris ha agafat molta rellevància a través de la Xarxa Global de Geoparcs (RGG; en anglès Global Geoparks Network – GGN), així com pel Programa Internacional dels Geoparcs Mundials de la UNESCO (GMU; en anglès UNESCO Global Geoparks, UGGp), impulsat per aquest mateix organisme a partir del 2015. 20 anys després, 169 territoris en 44 països (majoritàriament a Europa i la Xina) s’han certificat sota aquesta nova designació, apostant per una estratègia de desenvolupament i sostenibilitat sobre la base de la geologia que es troba a l’interior dels seus territoris. Pel cas de Llatinoamèrica el desenvolupament és encara incipient, en part a causa del desconeixement generalitzat dels valors que es volen promoure. Dins de la proposta de Geoparc Miner “Litoral de Biobío” (Chile) que aquí s’estudia, la conca carbonífera de Concepción-Arauco es va explotar des de mitjans del segle XIX fins a 1997. El tancament d’aquesta activitat va comportar un empobriment de la seva població fins avui, però la comunitat posseeix una cultura i patrimoni miner que ha marcat la seva identitat. Aquesta, juntament amb els valors geològics del territori, són objecte de tres línies de recerca: (1) Valorització del patrimoni sobre la base de criteris estàndard per a realitzar un inventari de llocs d’interès geològic i miner. L’inventari ha seleccionat 22 llocs, que suposen del 40% de la geodiversitat nacional. Aquests llocs d´interès geològic son seleccionats d´una llista de 69 inventariats. (2) Prospecció demoscòpica de gran abast (de les poques a escala global fins avui) per a quantificar la seva percepció social. Aquesta demoscòpia inclou el col·lectiu de població indígena, així com la resta de sectors poblacionals. Aquest estudi es base en 402 qüestionaris de 14 preguntes/valoracions. L’estudi indica que el 90% de la comunitat és desconeixedora dels conceptes geològics del territori, però el 95% coneix dos o més llocs d’interès turístic, dels quals el 21% són patrimoni geològic. Aquest desconeixement fa que el geoturisme no sigui una prioritat, encara que si ho és el turisme d’espais naturals. S’observa una actitud positiva enfront del geoturisme, i es considerat com a necessari i molt necessari, igual que el turisme vinculat al mitjà biòtic (al voltant del 70%). (3) Assaig d’estratègia ascendent (bottom-up) d’ús del patrimoni geològic per les comunitats locals. La quantificació d’activitats de formació mostra que el turisme, el patrimoni, l’educació i la cooperació han sorgit com les principals àrees de desenvolupament territorial a potenciar. El 75% dels assistents ha après sobre els conceptes geològics i té una actitud extraordinàriament receptiva davant el descobriment i autogestió del mitjà geològic. La conclusió general és que, encara que la comunitat desconegui la Geologia del seu territori, aquesta genera interès i arriba a valorar-se. La cultura minera i la participació comunitària (comprensió i valoració de la geologia) empoderen als sectors locals reconeixent el geoturisme com a eina de desenvolupament turístic i gestió del territori. Les quantificacions patrimonials, demoscòpiques i formatives sobre geologia i mineria són una potent eina per a l’articulació del geoturisme.

El movimiento en defensa de la protección del patrimonio geológico y la promoción del geoturismo en los territorios ha cobrado mucha relevancia a través de la Red Global de Geoparque (RGG; en inglés Global Geoparks Network – GGN), así como por el Programa Internacional de los Geoparques Mundiales de la UNESCO (GMU; en inglés UNESCO Global Geoparks, UGGp), impulsado por este mismo organismo a partir del 2015. 20 años después, 169 territorios en 44 países (mayoritariamente en Europa y China) se han certificado bajo esta nueva designación, apostando por una estrategia de desarrollo y sostenibilidad en base a la geología que se alberga en el interior de sus territorios. Para el caso de Latinoamérica el desarrollo es aún incipiente, en parte debido al desconocimiento generalizado de los valores que se quieren promover. Dentro de la propuesta de Geoparque Minero Litoral de Biobío (Chile) que aquí se estudia, la cuenca carbonífera de Concepción-Arauco se explotó desde mediados del siglo XIX hasta 1997. El cierre de esta actividad conllevó un empobrecimiento de su población hasta la fecha, pero la comunidad posee una cultura y patrimonio minero que ha marcado su identidad. Esta, junto con los valores geológicos del territorio, son objeto de tres líneas de investigación: (1) Valorización del patrimonio en base a criterios estándares para realizar un inventario de geositios de interés geológico y minero. El inventario ha seleccionado 22 geositios, que suponen el 40% de la geodiversidad nacional. Estos geositios parten de una preselección de 69. (2) Prospección demoscópica de gran alcance (de las pocas a escala global hasta la fecha) para cuantificar su percepción social. Esta demoscopia incluye el colectivo de población indígena, así como lo demás sectores poblacionales. En base a 402 cuestionarios con 14 preguntas/valoraciones. El estudio indica que el 90% de la comunidad es desconocedora de los conceptos geológicos territorio, pero el 95% conoce dos o más sitios de interés turístico, de los cuales el 21% son patrimonio geológico. Este desconocimiento hace que el geoturismo no sea una prioridad, aunque si lo es el turismo de espacios naturales. Se observa una actitud positiva frente al geoturismo, y se considera necesario/muy necesario, igual que el turismo vinculado al medio biótico (alrededor del 70%). (3) Ensayo de estrategia ascendente (bottom-up) de uso del patrimonio geológico por las comunidades locales. La cuantificación de actividades de formación muestra que el turismo, el patrimonio, la educación y la cooperación han surgido como las principales áreas de desarrollo territorial a potenciar. El 75% de los asistentes ha aprendido acerca de los conceptos geológicos y tiene una actitud extraordinariamente receptiva ante el descubrimiento y autogestión del medio geológico. La conclusión general es que, aunque la comunidad desconozca la Geología de su territorio, esta genera interés y llega a valorarse. La cultura minera y la participación comunitaria (comprensión y valoración de la geología) empoderan a los sectores locales reconociendo el geoturismo como herramienta de desarrollo turístico y gestión del territorio. Las cuantificaciones patrimoniales, demoscópicas y formativas sobre geología y minería son una potente herramienta para la articulación del geoturismo.

The movement in defence of the protection of geological heritage and the promotion of geotourism in the territories has gained much relevance through the Global Geoparks Network (GGN), as well as the UNESCO Global Geoparks International Programme (GMU; UNESCO Global Geoparks, UGGp), promoted by the same organisation since 2015. Currently, six years later, 169 territories in 44 countries (mostly in Europe and China) have been certified under this new designation, committing to a strategy of development and sustainability based on the geology found within their territories. In the case of Latin America, development is still incipient, partly due to the general lack of knowledge of the values that are to be promoted. Within the proposed Biobío Coastal Mining Geopark (Chile) studied here, the Concepción-Arauco coal basin was exploited from the middle of the 19th century until 1997. The closure of this activity led to the impoverishment of its population, which continues to date, but the community has a mining culture and heritage that has marked its identity. This, together with the geological values of the territory, are the subject of three lines of research: Valorisation of the heritage based on standard criteria to develop an inventory of geosites of geological and mining interest. The inventory has selected 22 geosites, representing 40% of the national geodiversity. These geosites are based on a pre-selection of 69 sites. Wide-ranging demoscopic survey (one of the few on a global scale to date) to quantify their social perception. This survey includes the indigenous population, as well as other sectors of the population. Based on 402 surveys with 14 questions/assessments, the study indicates that 90% of the community is unaware of the geological concepts of the territory, but 95% know two or more sites of tourist interest, of which 21% are geological heritage sites. This lack of knowledge means that geotourism is not a priority, although tourism of natural areas is. There is a positive attitude towards geotourism, and it is considered necessary/very necessary, as is tourism linked to the biotic environment (around 70%). Testing of a bottom-up strategy for the use of geological heritage by local communities. The quantification of training activities shows that tourism, heritage, education and cooperation have emerged as the main areas of territorial development to be enhanced. Seventy five percent of the attendees have learned about geological concepts and have a remarkably receptive attitude towards the discovery and self-management of the geological environment. The general conclusion is that, although the community is unaware of the geology of its territory, it generates interest and comes to be valued. The mining culture and community participation (understanding and appreciation of geology) empower local sectors to recognise geotourism as a tool for tourism development and territorial management. Heritage, demoscopic and educational quantifications on geology and mining are a powerful tool for the articulation of geotourism.