La invisibilidad social del pueblo mapuche en la enseñanza y el aprendizaje de la Historia y de las Ciencias Sociales en Chile y en Argentina. Un análisis desde la Teoría Fundamentada

Abstract

d’investigacions en països amb una marcat passat colonial que mostren el lloc infravalorat que tenen els pobles originaris en els currículums i, de la mateixa manera, el valor d’una formació docent lligada a la justícia social, 2) els vincles històrics i educatius entre Xile i l’Argentina pel que fa a el poble maputxe, 3) les investigació en didàctica de la història en els dos països i, finalment, 4 ) la relació entre la teoria i la pràctica d’ensenyar història maputxe. En aquest sentit, aquesta investigació se situa en la línia de les invisibilitats socials que sosté que l’ensenyament de la història exclou grups oprimits i no avança al ritme de les ciències referents. Per tant, la pregunta general que expressen el problema d’investigació es: • P. General: Quins elements i / o factors configuren la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història i de les ciències socials en l’educació primària a Xile i a Argentina? En aquest context, la nostra indagació té per objectiu general el següent: • O. General: Construir teories a nivell substantiu i formal que expliquin la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història i de les ciències socials en educació primària a Xile i a Argentina. Amb la finalitat de respondre les preguntes i assolir els objectius, la nostra investigació uneix el paradigma socio-crític i la investigació qualitativa amb la finalitat d’esbrinar el què però també el per què de la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història. Per tant, per a aquesta investigació el paradigma crític i la investigació qualitativa representen la base per una reconceptualització radical de l’ensenyament de la història i de les ciències socials. En aquesta estructura metodològica, els diversos components de la investigació -preguntes, objectius, mètodes i instruments- es van dissenyar prenent com a referència la metodologia general de la Teoria Fonamentada en el seu format sistemàtic i constructivista. En el pla operatiu de l’estructura metodològica de la investigació, es va desenvolupar un extens treball de camp entre gener a setembre de l’any 2019 a Xile i Argentina. D’aquesta manera, en l’etapa d’exploració s’apliquen qüestionaris (40) i en l’etapa d’aprofundiment es van realitzar entrevistes (12), focus group (6) i observació participant. En la fase d’estructuració, s’analitzen sistemàticament les dades que es van recollir amb l’objectiu de construir coneixement prenent com a referència la perspectiva dels i les docents, membres de les comunitats maputxes i els i les estudiants. Els components fonamentals de la Teoria Fonamentada que van incidir en la forma d’organitzar i analitzar les dades van ser guiats pel Paradigma de la Codificació i són: 1) el mostreig teòric, 2) el mètode comparatiu constant, 3) la codificació teòrica, 4) l’ús de memos, 5) la construcció de models teòrics, 6) la sensibilitat teòrica i 7) la reflexivitat dels i les investigadores. Tots aquests components en el procés d’anàlisi van ser assistits pel programari ATLAS.ti -versió 8.4.5-. Els resultats ens van permetre construir teories substantives per explicar i descriure: 1) el pensament dels i les professores sobre la invisibilitat social del poble maputxe en tots dos països, 2) les representacions socials dels i les estudiants sobre el poble maputxe, i 3) les representacions socials d’autoritats del poble originari que permeten visibilitzar l’ensenyament de la història del poble maputxe en tots dos països. En definitiva, aquestes construccions teòriques revelen la forma en com aquestes directrius oficials es plasmen en els programes en tots dos països i influeixen en les finalitats, la interpretació i la pràctica d’ensenyar història i cultura maputxe

El problema de investigación de esta tesis doctoral se construye a partir de los siguientes elementos: 1) el concierto de investigaciones en países con una marcado pasado colonial que muestran el lugar minusvalorado que tienen los pueblos originarios en los currículos y, del mismo modo, el valor de una formación de profesores y de profesoras ligada a la justicia social, 2) los vínculos históricos y educativos entre Chile y Argentina con respecto al pueblo mapuche, 3) las investigación en didáctica de la historia en ambos países y, por último, 4) la relación entre la teoría y la práctica de enseñar historia mapuche. En este sentido, esta investigación se ubica en la línea de las invisibilidades sociales que sostiene que la enseñanza de la historia excluye a grupos oprimidos y no avanza al ritmo de las ciencias referentes. Por lo tanto, la pregunta general que expresa el problema de investigación es: • P. General: ¿Qué elementos y/o factores configuran la invisibilidad social del pueblo mapuche en la enseñanza de la historia y de las ciencias sociales en la educación primaria en Chile y en Argentina? En este contexto, nuestra indagación tiene por objetivo general: • O. General: Construir teorías a nivel sustantivo y formal que expliquen la invisibilidad social del pueblo mapuche en la enseñanza de la historia y de las ciencias sociales en educación primaria en Chile y en Argentina Con la meta de responder la pregunta y alcanza el objetivo general, nuestra investigación une el paradigma socio-crítico y la investigación cualitativa con la finalidad de averiguar el qué pero también el por qué de la invisibilidad social del pueblo mapuche en la enseñanza de la historia. En esta estructura metodológica, los diversos componentes de la investigación –preguntas, objetivos, métodos e instrumentos– se diseñaron tomando como referencia la metodología general de la Teoría Fundamentada en su formato sistemático y constructivista. En el plano operativo de la estructura metodológica de la investigación, desarrollamos un extenso trabajo de campo entre enero a septiembre del año 2019 en Chile y en Argentina. De esta forma, en la etapa de exploración aplicamos cuestionarios (40) y en la etapa de profundización realizamos entrevistas (12), focus group (6) y observación participante. En la fase de estructuración, analizamos sistemáticamente los datos que recogimos con el objetivo de construir conocimiento tomando como referencia el pensamiento de los y las docentes, las representaciones sociales de los miembros de las comunidades mapuches y los y las estudiantes. Los componentes fundamentales de la Teoría Fundamentada que incidieron en la forma de organizar y analizar los datos fueron guiados por el Paradigma de la Codificación y son: 1) el Muestreo Teórico, 2) el Método Comparativo Constante, 3) La Codificación Teórica, 4) el uso de Memos, 5) la Construcción de modelos teóricos, 6) la sensibilidad teórica y 7) la reflexividad de los y las investigadoras. Todos estos componentes en el proceso de análisis fueron auxiliados por el software de ATLAS.ti –versión 8.4.5–. Los resultados nos permitieron construir teorías sustantivas para explicar y describir: 1) el pensamiento de los y las profesoras sobre la invisibilidad social del pueblo mapuche en ambos países, 2) las representaciones sociales de los y las estudiantes sobre el pueblo mapuche y 3) las representaciones sociales de autoridades del pueblo originario que permiten visibilizar la enseñanza de la historia del pueblo mapuche en ambos países. En definitiva, dichas construcciones teóricas revelan la forma en que estas directrices oficiales se plasman en los programas en ambos países e influyen en las finalidades, la interpretación y la práctica de enseñar historia y cultura mapuche.

The research problem of this doctoral thesis is built from the following elements: 1) the concert of researches in countries with a marked colonial past that show the undervalued place that native peoples have in the curricula and, in the same way, the value of the teacher training linked to social justice, 2) the historical and educational links between Chile and Argentina with respect to the Mapuche people, 3) research in didactics of history in both countries and, finally, 4 ) the relationship between the theory and practice of teaching Mapuche history. In this sense, this research is located in the line of social invisibilities that maintains that the teaching of history excludes oppressed groups and does not advance at the pace of the referent sciences. Therefore, the general question that express the research problem is: • G. Question: What elements and / or factors make up the social invisibility of the Mapuche people in the teaching of history and social sciences in primary education in Chile and Argentina? In this context, our investigation has the following general objective: • G. Objective: Construct theories at a substantive and formal level that explain the social invisibility of the Mapuche people in the teaching of history and social sciences in primary education in Chile and Argentina. With the goal of answering the questions and achieving the objectives, our research combines the socio-critical paradigm and qualitative research in order to find out the what but also the why of the social invisibility of the Mapuche people in the teaching of history. Therefore, for this research, the critical paradigm and qualitative research represent the basis for a radical reconceptualization of the teaching of history and the social sciences. In this methodological structure, the various components of the research - questions, objectives, methods and instruments - were designed taking as a reference the general methodology of Grounded Theory in its systematic and constructivist format. At the operational level of the methodological structure of the research, we developed extensive field work between January and September 2019 in Chile and Argentina. Thus, in the exploration stage we applied questionnaires (40) and in the deepening stage we conducted interviews (12), focus groups (6) and participant observation. In the structuring phase, we systematically analyze the data we collected in order to build knowledge, taking as a reference the perspective of teachers, members of the Mapuche communities, and students. The fundamental components of Grounded Theory that influenced the way of organizing and analyzing the data were guided by the Coding Paradigm and are: 1) Theoretical Sampling, 2) the Constant Comparative Method, 3) Theoretical Coding, 4) the use of Memos, 5) the Construction of theoretical models, 6) the theoretical sensitivity and 7) the reflexivity of the researchers. All these components in the analysis process were assisted by the ATLAS.ti software –version 8.4.5–. The results allowed us to construct substantive theories to explain and describe: 1) the teachers’ thoughts on the social invisibility of the Mapuche people in both countries, 2) the social representations of the students about the Mapuche people and 3) the social representations of authorities of the original people that allow to make visible the teaching of the history of the Mapuche people in both countries. Ultimately, these theoretical constructions reveal the way in which these official guidelines are embodied in the programs in both countries and influence the purposes, interpretation and practice of teaching Mapuche history and culture.