Gestión de riesgos socio-naturales en el Chaco Central paraguayo| Socio-natural risk management in the Central Chaco of Paraguay

Abstract

L’acció col·lectiva territorial se centra a incrementar l’stakeholder i la participació crítica de les persones per a la conservació dels ecosistemes i la gestió dels riscos socio-naturals. Aquesta recerca pretén aprofundiren elselements d’anàlisi necessaris per a l’elaboració d’estratègies d’acció col·lectiva en contextosd’alta incertesa climàtica. El treball es basa en la Teoria de l’Acció Col·lectiva de Charles Tilly, la Teoria dels Comuns d’Elinor Ostrom i l’Estratègia de Reducció i Gestió de Riscos de les Nacions Unides. La tesi presenta quatre casos pràctics sobre; tipus d’organització en situacions de desastre, adaptació a la variabilitat climàtica desenvolupada per un grup religiós i gestió de riscos davant incendis forestals a la zona central del Chaco paraguaià. A continuació, es detallen fins a cinc resultats transversals. 1. La resiliència social comunitària està fortament condicionada per certes característiques dels riscos, com ara la magnitud i la durada de l’esdeveniment advers. 2. Com més valors comparteixin lespersones,més gran serà la conservació i gestió dels recursos d’ús comú. No obstant això, cal tenir en compte que, en les societats multiculturals, aquest tipus de procés podria generar desigualtats. 3. Cal demostrar que la gestió i la reducció del risc de desastres, així com l’adaptació al canvi climàtic, es poden incorporar i/o formar part dels plans de desenvolupament i no necessàriament han d’anar per separat. 4. S’han d’actualitzar els marcs legals nacionals per acompanyar la implementació dels marcs internacionals d’actuació. 5. Els municipis i les governacions han d’assumir el compromís d’augmentar la percepció i la responsabilitat col·lectiva davant els riscos que desencadenen els desastres.

La acción colectiva territorial se centra en aumentar la participación interesada y crítica de las personas para la conservación de los ecosistemas y la gestión de riesgos socio-naturales. Esta investigación tiene como objetivo caracterizar los elementos de análisis necesarios para la elaboración de estrategias de acción colectiva en contextos de alta incertidumbre climática. El trabajo se basa en la Teoría de la Acción Colectiva de Charles Tilly, la Teoría de los Bienes Comunes de Elinor Ostrom y la Estrategia de Gestión y Reducción de Riesgos de Naciones Unidas. La tesis presenta cuatro estudios de caso sobre; tipos de organización en situaciones de desastres, la adaptación a la variabilidad climática desarrollada por un grupo religioso y la gestión de riesgos frente a los incendios forestales en la zona del Chaco Central Paraguayo. A continuación, se detallan hasta cinco resultados transversales. 1. La resiliencia social comunitaria está fuertemente condicionada por ciertas características de los riesgos, como la magnitud y la duración del evento adverso. 2. Cuantos más valores son compartidos por las personas, mayor es la conservación y la administración de los recursos de uso común. Sin embargo, se debe considerar que, en sociedades multiculturales, este tipo de procesos podría generar desigualdades. 3. Existe la necesidad de evidenciar que la gestión y reducción de riesgos de desastres, así como la adaptación al cambio climático, pueden incorporarse y/o formar parte de los planes de desarrollo y no necesariamente deben ir por separado. 4. Los marcos jurídicos nacionales deben actualizarse para acompañar la implementación de Marcos internacionales de acción. 5. Los Municipios y Gobernaciones deben asumir el compromiso de aumentar la percepción y la responsabilidad colectiva frente a los riesgos detonantes de situaciones de desastres.

Territorial collective action focuses on increasing the stakeholder and critical participation of people for the conservation of ecosystems and the management of socio-natural risks. This research aims to characterize the elements of analysis necessary for the elaboration of strategies of collective action in contexts of high climate uncertainty. The work is based on Charles Tilly’s Theory of Collective Action, Elinor Ostrom’s Theory of Commons and the United Nations Risk Reduction and Management Strategy. The thesis presents four case studies on; types of organization in disaster situations, adaptation to climate variability developed by a religious group and risk management in the face of forest fires in the central Paraguayan Chaco area. Below, up to five cross-sectional results are detailed. 1. Community social resilience is strongly conditioned by certain characteristics of the risks, such as the magnitude and duration of the adverse event. 2. The more values that people share, thegreater the conservation and management of commonly used resources. However, it should be considered that, in multicultural societies, this type of process could generate inequalities. 3. There is a need to demonstrate that disaster risk management and reduction, as well as adaptation to climate change, can be incorporated and/or part of development plans and do not necessarily have to go separately. 4. National legal frameworks should be updated to accompany the implementation of international frameworks for action. 5. Municipalities and governorates must assume the commitment to increase the perception and collective responsibility in the face of the risks that trigger disasters.