La delimitació municipal al Montseny

Abstract

Els municipis gestionen administrativament la seva hisenda local. Ho fan en base a un conjunt de béns immobles que conformen finques. Aquestes finques s’adscriuen als municipis, però no els hi corresponen de manera possessòria. Per determinar la mesura fiscal (determinada per l’Estat), en funció de la superfície, de la qualitat i de la productivitat de cada parcel·la, s’han de registrar al cadastre (com a registre estadístic i cartogràfic) totes les parcel·les adscrites als municipis. Les actes de delimitació municipal acaben determinant quines d’aquestes parcel·les corresponen a cada municipi. A Espanya, la delimitació municipal històrica des de 1812 es va relacionar definitivament amb aquesta modalitat de registre territorial cadastral. A partir d’aquest moment històric, les dificultats tècniques, l’evolució política i els immensos recursos necessaris van ocasionar un considerable retard en la seva elaboració. A mitjans del segle XIX, la situació es va complicar, encara més, amb la decisió de fer alhora l’aixecament topogràfic i parcel·lari de tot el territori espanyol. Aquest retard va anar comportant la imperiosa necessitat de delimitar jurisdiccionalment els municipis. L’any 1889 es va realitzar, ràpida i precipitadament, la primera redacció d’actes de delimitació municipal de manera generalitzada. Posteriorment es va realitzar una segona redacció i la conformació dels perímetres municipals topogràfics per part de les brigades topogràfiques de l’Instituto Geográfico i Estadístico que es van fer al Montseny, entre els anys 1919 i 1927, també amb una gran celeritat L’evolució de la documentació cartogràfica durant el segle XX, tant del cadastre com del mapa topogràfic de base, va provocar l’existència d’una discordança entre ambdues línies jurisdiccionals. Actualment, la incongruència d’aquesta doble delimitació municipal s’ha fet palesa, de manera que gairebé torba l’enteniment per no ser coincidents. La recerca de fonts documentals, l’ús de la tecnologia de posicionament per satèl·lit, la interpretació de les fotografies aèries històriques, i sobretot el treball de camp, han estat els fonaments per poder assolir l’objectiu d’entendre la traçabilitat dels dos límits i la realitat jurisdiccional municipal, inequívoca i única. Aquest enteniment pot evitar la generació de dubtes sobre la delimitació municipal al Montseny. Així doncs, s’ha analitzat la importància de la unificació dels dos límits i sota quins criteris s’han de prendre les decisions corresponents. Aquests criteris emanen del consens per l’homogeneïtzació de les competències cartogràfiques del decret 1545/2007 de regulació del sistema cartogràfic. També s’ha analitzat la inacció de l’administració que, coneixedora del problema, ha incomplert la seva obligació de tenir cura de la manera com s’ha d’entendre la delimitació municipal, la seva significació, conservació i manteniment. La conclusió és que la inacció administrativa o política no va estar prou justificada i que només s’han adoptat, en casos concrets, solucions parcials i no integrals pel conjunt de la xarxa de límits municipals.

Los municipios gestionan administrativamente su hacienda local. Lo hacen en base a un conjunto de bienes inmuebles que conforman fincas. Estas fincas se adscriben a los municipios, pero no les corresponden de manera posesoria. Para determinar la medida fiscal (determinada por el Estado), en función de la superficie, de la calidad y de la productividad de cada parcela, se tienen que registrar en el catastro (como registro estadístico y cartográfico) todas las parcelas adscritas a los municipios. Las actas de delimitación municipal acaban determinando cuáles de estas parcelas corresponden a cada municipio. En España, la delimitación histórica municipal desde 1812 se relacionó definitivamente con esta modalidad de registro territorial catastral. A partir de este momento histórico, las dificultades técnicas, la evolución política y los inmensos recursos necesarios provocaron un retraso considerable en su elaboración. A mediados del siglo XIX, la situación se complicó aún más con la decisión de hacer al unísono tanto el levantamiento topográfico como el parcelario en todo el territorio español. Esta demora comportó la necesidad imperiosa de delimitar jurisdiccionalmente los municipios. En 1889, de forma rápida y apresurada, se llevó a cabo de manera generalizada la primera redacción de los actos de delimitación municipal. Posteriormente, se llevó a cabo una segunda redacción y la conformación de los perímetros topográficos municipales por parte de las brigadas topográficas del Instituto Geográfico y Estadístico que se realizaron en el Montseny, entre 1919 y 1927, también con gran rapidez. La evolución de la documentación cartográfica durante el siglo XX, tanto del catastro como del mapa topográfico de base, provocó la existencia de una discordancia entre ambas líneas jurisdiccionales. Actualmente, la incongruencia de esta doble delimitación municipal se ha hecho evidente, de manera que casi dificulta la comprensión por no ser coincidentes. La búsqueda de fuentes documentales, el uso de la tecnología de posicionamiento satelital, la interpretación de fotografías aéreas históricas, y sobre todo el trabajo de campo, han sido las bases para lograr el objetivo de entender la trazabilidad de los dos límites y la realidad jurisdiccional municipal, inequívoca y única. Este entendimiento puede evitar la generación de dudas sobre la delimitación municipal en el Montseny. Por ello, se ha analizado la importancia de unificar los dos límites y bajo qué criterios se deben tomar las decisiones correspondientes. Estos criterios emanan del consenso por la homogeneización de las competencias cartográficas del decreto 1545/2007 de regulación del sistema cartográfico. También se ha analizado la inacción de la administración que, consciente del problema, ha incumplido su obligación de cuidar la forma en que debe entenderse la delimitación municipal, su importancia, conservación y mantenimiento. La conclusión es que la inacción administrativa o política no estaba suficientemente justificada, y que solo se han adoptado, en casos concretos, soluciones parciales y no integrales para toda la red de límites municipales.

Municipalities are responsible for the administrative management of their local finances. They do this, inter alia, based on a set of real estate assets that conform estates. These estates are attached to municipalities, though not in terms of property. In order to determine the fiscal measure (established by the State) to be applied to each plot, according to its surface area, quality, and productivity, all plots attached to municipalities must be registered in the cadastre (as a statistical and cartographic record). Ultimately, municipal boundary records establish which plots are attached to each municipality. In Spain, the historical delimitation of municipal boundaries carried out since 1812 was definitively related to this modality of cadastral territorial registration. From that point in time, technical difficulties, political developments, and the vast amount of resources needed caused a considerable delay in the delimitation of municipal boundaries. In the mid-nineteenth century, the situation was further complicated by the decision to carry out topographic and plot surveys simultaneously across the Spanish territory. This delay gradually stressed the urgency of establishing the jurisdictional boundaries of municipalities. The first comprehensive effort to draft municipal boundary records was carried out, quickly and hastily, in 1889. Subsequently, the topographical brigades of the Instituto Geográfico y Estadístico undertook a second effort to draft boundary records and to delimitate topographic municipal perimeters, which was carried out in Montseny between 1919 and 1927, also with great haste. The evolution of cartographic documentation during the twentieth century, which affected both the cadastre and the topographic base map, caused a growing discrepancy between the two jurisdictional lines. More recently, the incongruence of this dual municipal delimitation has become apparent, and it almost hinders understanding due to the lack of coincidence between the two lines. The search for documentary sources, the use of satellite positioning technology, the interpretation of historical aerial photographs, and above all fieldwork, have been the means to pursue the goal of understanding the traceability of the two limits and the single and unequivocal reality of municipal boundaries. This understanding can help to dispel any doubts regarding municipal boundaries in Montseny. Consequently, this dissertation has analyzed the importance of unifying the two limits, as well as the criteria that should underpin any decisions made in this regard. These criteria emanate from the consensus achieved by the homogenization of cartographic competences by decree No. 1545/2007 on the regulation of the cartographic system. The issue of governmental inaction has also been considered. Although aware of the problem, the Government breached its obligation to establish a clear understanding of municipal boundaries, as well as their significance, conservation, and maintenance. The conclusion is that the lack of administrative or political action was insufficiently justified, and that only partial and non-comprehensive solutions have been adopted, in specific cases, for the full network of municipal boundaries.