Avaluació d'un Programa de gestió de Casos de Conducta Suïcida

Abstract

Introducció: La conducta suïcida és un important problema de salut pública, essent la primera causa de mortalitat externa a l’estat espanyol des de fa més d’una dècada. Les persones que han realitzat un intent de suïcidi constitueixen una població de risc en la qual és important intervenir-hi de forma precoç. Objectius: L'objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar el funcionament i la percepció dels usuaris sobre un programa de gestió de casos desenvolupat a Osona per afavorir l’atenció i la vinculació de les persones al servei de salut mental després d’una conducta suïcida. Metodologia: S’ha dut a terme un estudi de disseny mixt en la cohort de persones ateses al Programa de Gestió de Casos de Conducta Suïcida del Consorci Hospitalari de Vic entre el 01/01/2013 i el 31/12/2017. S’han analitzat la vinculació i seguiment al programa durant l'any posterior a la conducta suïcida i la repetició d’aquesta durant els dos anys posteriors, i s’ha portat a terme un estudi qualitatiu descriptiu fenomenològic en persones que havien estat ateses al programa. Resultats: Es van incloure al programa n=306 persones que van dur a terme un total de 324 episodis de conducta suïcida. Un 71,9% (n=220) eren dones i un 80,4% (n=246) tenien un diagnòstic de salut mental previ a la realització de la conducta suïcida. En el moment de produir-se la conducta, la persona estava en seguiment per part del servei de salut mental en el 43,8% (n=142) dels casos. Un 48,8% (n=158) dels episodis van completar les 5 visites estipulades al programa i un 62,7% (n=203) dels episodis iniciats van ser visitats al cap d’un any. Un 84% (n=272) estaven en tractament psicofarmacològic. Al llarg de l’any cada episodi va tenir 9,4 visites de mitjana (DE±9,58) al servei de salut mental, la majoria a psiquiatria (88,6%; n=287). Un 17,76% (n=54) de les persones ateses van tornar a realitzar un episodi de conducta suïcida durant els 2 anys posteriors a l'episodi inicial. Un 1% (n=3) de la cohort va morir per suïcidi durant els 2 anys posteriors a la conducta suïcida d’inici de l’estudi. Les persones que van completar el programa van vincular-se millor a les visites dels professionals del centre de salut mental, amb un 92,5% (n=136) que van assistir almenys a una visita al servei entre els que van completar el programa respecte a un 84,9% (n=135) entre els que no el varen completar (p=0,037). També van presentar menys repetició de la conducta suïcida i menys ingressos a la unitat de psiquiatria durant l'any posterior, amb un 8,2% (n=12) de persones reintentadores i un 4,8% (n=7) d’hospitalitzacions entre les que van completar el programa respecte a un 15,9% (n=25) de reintents i un 11,3% (n=18) d’hospitalitzacions entre les que no el completaren (p=0,039; p=0,036). En l'anàlisi qualitatiu, es va realitzar una entrevista en profunditat en 8 de les persones ateses al programa. Es van establir 9 temes sobre els principis de l'atenció centrada en la persona i altres aspectes importants a tenir en compte en la prevenció del suïcidi. La valoració de l'atenció rebuda va ser bona però van sorgir diferents aspectes de millora com pot ser un augment en la freqüència de visites, aspectes estructurals de l'assistència a urgències i altres aspectes en la detecció del risc de suïcidi a atenció primària de salut. Conclusions: Les persones que varen completar el Programa de Gestió de Casos de Conducta Suïcida, varen repetir menys la conducta suïcida que aquelles que no el varen completar, i van presentar un menor nombre d’hospitalitzacions a psiquiatria i una major adherència al seguiment psiquiàtric ambulatori. La satisfacció del programa va ser bona i les persones ateses en van destacar l’accessibilitat, la coordinació i la rapidesa en l’atenció.