Alternative housing conditions to improve welfare and performance of sows and piglets

Abstract

Les gàbies maternitat es van dissenyar per a maximitzar la producció, però no van considerar les necessitats biològiques i poden comprometre el benestar de les truges i els garrins. Les gàbies de part no permeten que les truges construeixin un niu abans de el part, restringeixen els moviments de la truja i les interaccions amb els seus garrins durant la lactància. Addicionalment, els garrins es crien en un entorn amb pocs estímuls sensorials i socials, cosa que limita el desenvolupament del seu sistema de regulació de l’estrès i habilitats socials. L’objectiu d’aquesta tesi va ser estudiar l’efecte de la millora de les condicions d’allotjament en el benestar i rendiment de les truges i els garrins durant la lactació. Es van dur a terme dos assajos: el primer es va centrar en les implicacions d’un entorn millorat durant la lactància des del naixement fins al sacrifici. El segon es va centrar en l’avaluació del comportament i benestar de truges i garrins allotjats en corrals de maternitat amb sistema de gàbia temporal o en gàbies de maternitat convencionals fins després del deslletament. En tots dos assajos es va realitzar observació directa del comportament, recompte de lesions cutànies per estudiar l’agressivitat, biomarcadors d’estrès saliva per estudiar la resposta d’estrès, i el guany de pes per estudiar el rendiment. En l’assaig 1, es van diferenciar dos grups de tractament durant la lactància: els garrins control (CON) criats en corrals de maternitat convencionals on les truges estaven en gàbies, i els garrins enriquits (ENR) criats en corrals similars però amb objectes d’enriquiment ambiental des del naixement. A més, la separació entre dos corrals ENR adjacents es va treure als 14 dies postpart per permetre la socialització entre garrins. Després del deslletament tots els garrins van rebre el mateix maneig. La facilitació dels comportaments socials i de joc durant la lactància va ajudar als garrins ENR a adaptar-se millor al deslletament, mostrant menor agressivitat i una millor resposta d’estrès postdeslletament. Les habilitats socials obtingudes en període neonatal van persistir fins que els porcs van ser sacrificats, evidenciat per un major augment de pes després de la mescla d’animals i menys lesions cutànies en les canals. En l’assaig 2, es van provar tres sistemes d’allotjament durant el part: FC (corral de part convencional amb gàbia), i dos corrals de part comercials amb sistema de gàbies temporals (TC). Les truges FC es van mantenir en gàbies des de l’ingrés a la maternitat fins al deslletament, mentre que les truges TC es van allotjar en gàbies durant 5 a 6 dies durant el peripart. Hi va haver una major interacció de les truges TC amb els seus garrins, mentre que els garrins FC van interactuar amb els seus companys de ventrada amb més freqüència. El dia de l’obertura de la gàbia va facilitar va facilitar l’exploració a les truges TC, en comparació a les FC. No obstant això, hi va haver una major taxa d’aixafament en TC. Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que la millora de les condicions d’allotjament durant la lactància (enriquiment ambiental, la socialització primerenca, o una reducció del temps en gàbia de la truja) faciliten les interaccions socials mare-cria i entre garrins. La millora de l’entorn d’allotjament durant la lactància amplia el repertori de comportament de les truges i els garrins, el que pot contribuir a la resiliència enfront dels desafiaments del deslletament o mescla d’animals. Les condicions d’allotjament que tenen en compte les necessitats biològiques dels porcs milloren alguns trets de benestar i rendiment de truges i garrins, el que indica que la millora de l’allotjament durant la lactació és una estratègia.

Las jaulas maternidad se diseñaron para maximizar la producción, pero no consideraron las necesidades biológicas y pueden comprometer el bienestar de las cerdas y los lechones. Las jaulas de parto no permiten que las cerdas construyan un nido antes del parto, restringen los movimientos de la cerda y las interacciones con sus lechones durante la lactancia. Adicionalmente, los lechones se crían en un entorno con pocos estímulos sensoriales y sociales, lo que limita el desarrollo de su sistema de regulación del estrés y habilidades sociales. El objetivo de esta tesis fue estudiar el efecto de la mejora de las condiciones de alojamiento en el bienestar y rendimiento de las cerdas y los lechones durante la lactación. Se llevaron a cabo dos ensayos: el primero se centró en las implicaciones de la mejora del entorno en la lactancia para el bienestar desde el nacimiento hasta el sacrificio. El segundo se centró en la evaluación del comportamiento y bienestar de cerdas y lechones alojados en corrales de maternidad con sistema de jaula temporal o en jaulas de maternidad convencionales hasta después del destete. En ambos ensayos se realizó observación directa del comportamiento, recuento de lesiones cutáneas para estudiar la agresividad, biomarcadores de estrés saliva para estudiar la respuesta de estrés, y la ganancia de peso para estudiar el rendimiento. En el ensayo 1, se diferenciaron dos grupos de tratamiento durante la lactancia: los lechones control (CON) criados en corrales de maternidad convencionales donde las cerdas estaban en jaulas, y los lechones enriquecidos (ENR) criados en corrales similares pero con objetos de enriquecimiento ambiental durante la lactación. Además, la separación entre dos corrales ENR adyacentes se levantó a los 14 días postparto para permitir la socialización entre lechones. Después del destete, todos los lechones recibieron el mismo manejo. La facilitación de los comportamientos sociales y de juego durante la lactancia ayudó a los lechones ENR a adaptarse mejor al destete, mostrando menor agresividad y respuesta de estrés postdestete. Las habilidades sociales obtenidas en periodo neonatal persistieron hasta que los cerdos fueron sacrificados, evidenciado por un mayor aumento de peso después de la mezcla de animales y menos lesiones cutáneas en las canales. En el ensayo 2, se probaron tres sistemas de alojamiento durante el parto: FC (corral de parto convencional con jaula), y dos corrales de parto comerciales con sistema de jaulas temporales (TC). Las cerdas FC se mantuvieron en jaulas desde el ingreso a la maternidad hasta el destete, mientras que las cerdas TC se alojaron en jaulas durante 5 a 6 días durante el periparto. Hubo una mayor interacción de las cerdas TC con sus lechones, mientras que los lechones FC interactuaron con sus compañeros de camada con más frecuencia. El día de la apertura de la jaula facilitó la exploración en las cerdas TC, comparado con las FC. Sin embargo, hubo una mayor tasa de aplastamiento en TC. Los resultados de esta tesis sugieren que la mejora de las condiciones de alojamiento durante la lactancia (enriquecimiento ambiental, la socialización temprana, o una reducción del tiempo en jaula de la cerda) facilitan las interacciones sociales madre-cría y entre lechones. La mejora del entorno de alojamiento durante la lactancia amplía el repertorio de comportamiento de las cerdas y los lechones, lo que puede contribuir a la resiliencia frente a los desafíos del destete o reagrupamientos. Las condiciones de alojamiento que tienen en cuenta las necesidades biológicas de los cerdos mejoran algunos rasgos de bienestar y rendimiento de cerdas y lechones, lo que indica que la mejora del alojamiento durante la lactación es una estrategia efectiva en producción porcina intensiva.

Conventional farrowing crate systems were designed to maximize production but did not consider the pigs’ biological needs, and therefore, compromise the welfare of sows and piglets. On one hand, farrowing crates do not allow sows to build a nest prior to farrowing, and they restrict the body movements and the interactions with their piglets during lactation. On the other hand, piglets are raised in a barren environment without sufficient sensory and social stimulations, which limits the development of their behavioral repertoire, including exploration, play and a variety of social skills, and that of their stress regulation system. The aim of this thesis was to study the effect of an improved housing environment during lactation on the welfare and performance of sows and piglets in intensive production systems. Two trials were conducted, each on a different commercial farm: Trial 1 focused on the implications of an improved environment during lactation from birth to slaughter, whereas Trial 2 focused on the behavior and welfare assessment of sows and piglets housed in either farrowing pens with temporary crating system or conventional crates until shortly after weaning. A similar methodology was used in both trials: direct observation to study behavioral differences, skin lesion scoring to study the aggression level, salivary stress biomarkers to monitor the stress response, and weight gain to study performance. In Trial 1, two treatment groups were differentiated during lactation: CON (control) and ENR (enriched). CON piglets were raised in conventional farrowing pens where sows were crated. ENR piglets were raised in the same farrowing pens but six enrichment objects for piglets were installed in each pen from birth, and the barriers between two ENR adjacent pens were removed at 14 days after farrowing to allow piglet socialization. Pigs in two treatment groups were raised in the same way after weaning until being slaughtered. There were both short- and long-term benefits of raising piglets in an improved environment. The facilitation of social and play behaviors during lactation assisted ENR piglets to adapt better to weaning, by displaying less aggression, and showing a lower stress response after weaning. Social skills obtained at the early age persisted until pigs were slaughtered, which was evidenced by a higher short-term weight gain after two regrouping events, and fewer skin lesions on carcasses after pre-slaughter mixing. In Trial 2, three farrowing systems were tested: FC (conventional crate), and two commercial farrowing pens with temporary crating system (TC), SWAP (Sow Welfare And Piglet protection) and JLF15. FC sows were crated from entry to weaning, while SWAP and JLF15 sows were crated for 5 to 6 days during the peripartum. TC sows interacted with piglets more frequently than FC sows, whereas FC piglets interacted with littermates more frequently than TC piglets. The day of crate opening facilitated exploration in TC sows, compared to FC sows. There was a higher crushing rate in TC. SWAP piglets adapted better to weaning stress as they showed a lower stress response. The results of this thesis suggest that creating an improved housing environment during lactation (i.e. environmental enrichment and early socialization, or temporary crating environment) facilitates play in piglets as well as exploration and mother-young interactions in sows and piglets. An improved housing environment during lactation broadens the behavioral repertoire of sows and piglets, which can contribute to pigs’ resilience when facing weaning or regrouping challenges later in their lives. Housing conditions that consider the pigs’ biological needs, improve some welfare and performance traits of sows and piglets, which indicates feasible improvement strategies in intensive pig production.