El neguit del desig: Joan Miró, 1900-1932

Author

del Valle Martí, Anna

Director

Balsach, Maria-Josep

Enjuanes Puyol, Sol

Date of defense

2021-12-09

Pages

632 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

Abstract

Quan s’analitza la figura i l’obra de Joan Miró des de la perspectiva dels treballs de Michel Foucault sobre la sexualitat, complementats amb els de Judith Butler sobre el gènere, es fa present un Miró fins ara desconegut, per a qui la pràctica artística va esdevenir essencial en el seu reconeixement com a subjecte de sexualitat i de gènere. En aquest desvetllament hi ha tingut molt a veure l’ús d’una metodologia arqueològica i genealògica que ha permès bastir una història discontinua a partir de la recuperació, la reordenació i la reinterpretació de tot allò relacionat amb les vivències de Joan Miró com a persona i com a artista. Aquest procés, alhora que ha anat «contaminant» el relat històric tot fent present el que fins ara era poc visible, o fins i tot invisible, també ha desvelat les relacions de poder i de saber que hi ha darrere d’uns discursos que sovint es perceben com a inqüestionables i neutres, però que en canvi són formes de pensament construïdes en un context històric determinat segons un sentit estratègic. Per tant, ja no es tractaria només d’un Miró obsessionat amb unes dones que serien la temàtica central de les seves obres, ni tampoc d’un Miró rebel i subversiu que s’expressaria a través de la representació de la sexualitat, i és que entendre la pràctica artística com a forma de relació i de treball amb un mateix des d’una perspectiva ètica i de configuració de la pròpia subjectivitat, obre les portes a un Miró més humà, aquell que bascula constantment entre el pecat de la carn i el desig que cal alliberar, aquell que es neguiteja i pateix, aquell que s’inventa a través del llenguatge i que aprofita la potencialitat de la literatura per fer trontollar el pensament racional, aquell que és temptat i que lluita. També aquell Miró alleujat, feliç i combatiu que explora de forma creativa la dimensió compartida d’una sexualitat pròpia de divinitats primigènies, en la qual l’acte, el desig i el plaer es fonen i es confonen en un tot, talment com ho fa el primitiu i l’espiritual, per tal d’oferir a la humanitat allò tan preuat per a l’artista, és a dir, la llibertat. Procés de revisió i de reescriptura, doncs, que a més d’oferir una visió totalment nova de l’artista i de la seva obra en el període que arriba fins a començaments dels anys trenta, es fonamenta en una manera de fer crítica i interdisciplinària que pot servir per a l’anàlisi d’altres figures tan conegudes, o si es vol, tan desconegudes, com el mateix Joan Miró.


Al analizar la figura y la obra de Joan Miró desde la perspectiva de los estudios de Michel Foucault sobre la sexualidad, complementados con los de Judith Butler sobre el género, surge un Miró hasta el momento desconocido, para quien la práctica artística fue esencial en su reconocimento como sujeto de sexualidad y de género. En este surgimiento mucho ha tenido que ver el uso de una metodología arqueológica y genealògica que ha permitido confeccionar una historia discontinua a partir de la recuperación, la reordenación y la reinterpretación de todo lo relacionado con las vivencias de Joan Miró como persona y como artista. Este proceso, a la vez que ha ido “contaminado” el relato histórico haciendo presente lo que hasta ahora era poco visible, o hasta invisible, también ha desvelado las relaciones de poder y de saber que se encuentran detraś de unos discursos normalmente percibidos como incuestionables y neutros, pero que en cambio son formas de pensamiento construidas en un contexto histórico determinado según un sentido estratégico. Por lo tanto, ya no se trataría únicamente de un Miró obsesionado con unas mujeres que serían el tema central de sus obras, ni tampoco de un Miró rebelde y subversivo que se expresaría a través de la representación de la sexualidad, y es que entender la práctica artística como forma de relación y de trabajo con uno mismo según una perspectiva ética y de configuración de la propia subjectividad, abre las puertas a un Miró más humano, el que oscila constantemente entre el pecado de la carne y el deseo que debe liberarse, el que se intranquiliza y padece, el que se inventa a través del lenguaje y aprovecha la potencialidad de la literatura para que el pensamiento racional se tambalee, el que es tentado y el que lucha. También el Miró aliviado, feliz y combativo que explora de forma creativa la dimensión compartida de una sexualidad que es propia de divinidades primigenias, en la que el acto, el deseo y el placer se funden y confunden en un todo, tal y cómo lo hacen lo prmitivo y lo espriitual, para ofrecer a la humanidad aquello que es más preciado para el artista, es decir, la libertad. Proceso de revisión y de reescritura, pues, que además de ofrecer una visión totalmente nueva del artista y de su obra en el período que llega hasta principios de los años treinta, se fundamenta en una metodología critica y interdisciplianira que puede se utilizada para el análisis de otras figuras tan conocidas, o si se quiere, tan desconocidas, como el mismo Joan Miró.


By analysing Joan Miró’s figure and work from the perspective of Michel Foucault’s studies on sexuality, complemented by Judith Butler’s studies on gender, a hitherto unknown Miró emerges, for whom artistic practice was essential in his recognition as a subject of sexuality and gender. The use of an archaeological and genealogical methodology has had a great deal to do with this emergence, making it possible to create a discontinuous history based on the recovery, reordering and reinterpretation of everything related to Joan Miró’s experiences as a person and as an artist. This process, while “contaminating” the historical narrative by making present what had until now been barely visible, or even invisible, has also revealed the relations of power and knowledge that lie behind discourses normally perceived as unquestionable and neutral, but which are instead forms of thought constructed in a particular historical context according to a strategic sense. Therefore, we are no longer dealing solely with a Miró obsessed with women who would be the central theme of his works, nor with a rebellious and subversive Miró who would express himself through the representation of sexuality, since understanding artistic practice as a way of relating to and working with oneself according to an ethical perspective which has to do with the configuration of one’s own subjectivity, opens the doors to a more human Miró, the one who constantly oscillates between the sin of the flesh and the desire that must be liberated, the one who is uneasy and suffers, the one who invents himself through language and takes advantage of the potential of literature to shake rational thought, the one who is tempted and the one who struggles. Also the relieved, happy and combative Miró who creatively explores the shared dimension of a sexuality that is like that of primordial deities, in which act, desire and pleasure merge and blend into a whole, just as the primitive and the spiritual do, to offer humanity that which is most precious to the artist, that is to say, freedom. A process of revision and rewriting, then, which in addition to offering a totally new vision of the artist and his work in the period up to the early 1930s, is based on a critical and interdisciplinary methodology that can be used for the analysis of other figures as well known, or if you like, as unknown, as Joan Miró himself.

Keywords

Miró; Sexualitat; Sexualidad; Sexuality; Pràctica artística; Práctica artística; Artistic practice

Subjects

7 - the arts. Recreation. Entertainment. Sport

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

advm1de1.pdf

8.426Mb

feerrates1de1.pdf

81.47Kb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)