Ejecución de las sentencias de la corte interamericana y del tribunal de Estrasburgo como fundamento de la tutela multinivel de derechos en los casos de Chile y España

Abstract

La present investigació té com a propòsit el desenvolupament d’una temàtica clau per a la progressiva aplicació dels drets humans, en particular per als països que s’adhereixen als convenis regionals de protecció i, en conseqüència, reconeixen la competència contenciosa dels seus respectius mecanismes de control jurisdiccional . En aquest camí, un cop declarada la responsabilitat internacional per la violació dels drets convencionals, en l’execució interna de sentències de condemna s’aprecia la tensió que suposa per als poders públics -en exercici de les seves facultats discrecionals- adequar els estàndards internacionals que imposen els drets humans, sense que això necessàriament suposi un límit injustificat a l’exercici de la sobirania nacional. En altres paraules, el compliment de les obligacions convencionals suposa, per a l’esdeveniment de transgressió, que els òrgans de l’administració interna (en particular els que integren el poder judicial) incorporin la doctrina jurisprudencial dels tribunals regionals en les seves pròpies sentències i raonaments - com una mena de control difús de convencionalitat - emperò no com a límit a la seva activitat, sinó que per contra, com un veritable paràmetre de legitimitat de l’administració interna en matèria de reconeixement i protecció efectiva dels drets de l’home. D’aquesta manera, des d’una perspectiva eminentment jurisdiccional, el present treball apunta l’impacte domèstic que ha tingut l’execució de sentències declaratives de condemna a la protecció efectiva dels drets, a la llum dels convenis regionals de protecció de drets humans, a saber d’una banda, el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals (CEDH o Conveni europeu) i per una altra, la Convenció Americana sobre Drets Humans (CADH o Pacte de San José de Costa Rica) per ser tots dos instruments de protecció de similar estructura i funcionament, concórrer en un diàleg constant entre els seus òrgans jurisdiccionals i ostentar, entre altres qualitats, d’un alt grau de desenvolupament i compliment, això últim basat principalment en les realitats nacionals dels països de Xile i Espanya respectivament.

La presente investigación tiene como propósito el desarrollo de una temática clave para la progresiva aplicación de los derechos humanos, en particular para los países que adhieren a los convenios regionales de protección y, en consecuencia, reconocen la competencia contenciosa de sus respectivos mecanismos de control jurisdiccional. En ese camino, una vez declarada la responsabilidad internacional por la violación de los derechos convencionales, en la ejecución interna de sentencias de condena se aprecia la tensión que supone para los poderes públicos -en ejercicio de sus facultades discrecionales- adecuar los estándares internacionales que imponen los derechos humanos , sin que ello necesariamente suponga un límite injustificado al ejercicio de la soberanía nacional. En otras palabras, el cumplimiento de las obligaciones convencionales supone, para el evento de transgresión, que los órganos de la administración interna (en particular los que integran el poder judicial) incorporen la doctrina jurisprudencial de los tribunales regionales en sus propias sentencias y razonamientos -como una suerte de control difuso de convencionalidad - empero no como límite a su actividad, sino que por el contrario, como un verdadero parámetro de legitimidad de la administración interna en materia de reconocimiento y protección efectiva de los derechos del hombre. De esta manera, desde una perspectiva eminentemente jurisdiccional, el presente trabajo apunta al impacto doméstico que ha tenido la ejecución de sentencias declarativas de condena en la protección efectiva de los derechos, a la luz de los convenios regionales de protección de derechos humanos, a saber de una parte, el Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las libertades Fundamentales (CEDH o Convenio Europeo) y por otra, la Convención Americana sobre Derechos Humanos (CADH o Pacto de San José de Costa Rica) por ser ambos instrumentos de protección de similar estructura y funcionamiento, concurrir en un diálogo constante entre sus órganos jurisdiccionales y ostentar, entre otras cualidades, de un alto grado de desarrollo y cumplimiento, esto último basado principalmente en las realidades nacionales de los países de Chile y España respectivamente

The meaning of this thesis is to develop a key issue for the progressive application of human rights, particularly for countries that adhere to regional protection conventions and, consequently, recognize the contentious jurisdiction of their respective jurisdictional control mechanisms. . Along this path, once international responsibility for the violation of conventional rights has been declared, in the internal execution of convictions, the tension represented by the public powers -the in exercise of their discretionary powers - adapting to the international standards imposed by the human rights, without this necessarimplantedies an unjustified limit to the exercise of national sovereignty. That is, compliance with the conventional obligations implies, in the case of transgression, that the internal administration bodies (in particular those that make up the Judicial Power) incorporate the jurisprudential doctrine of the regional courts in their own sentences and reasoning, such as a kind of diffuse control of conventionality, but not as a limit to its activity, but on the contrary, as a true parameter of the legitimacy of the internal administration in terms of the recognition and effective protection of human rights. In this way, from an eminently jurisdictional perspective, this work points out the internal impact that the execution of declarative convictions has had on the effective protection of rights, in light of the regional conventions for the protection of human rights, that is, , on the On the one hand, the Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms (CEDH or European Convention) and, on the other, the American Convention on Human Rights (ACHR or Pact of San José de Costa Rica) as instruments of protection with a similar structure and operation, participate in a constant dialogue between its jurisdictional bodies and exhibit, among other qualities, a high degree of development and compliance, the latter based mainly on the national realities of the countries of Chile and Spain respectively