Studies in early mandarin syntax

Abstract

Tot i que hi ha molts estudis sobre l’aparició de la sensibilitat a la fonologia des del naixement, no n’hi ha tants sobre el desenvolupament de la sintaxi en la primera infantesa. En aquesta tesi faig un estudi de corpus i dos experiments sobre el desenvolupament de la sintaxi en xinès mandarí i presento resultats nous que qüestionen les aproximacions lèxiques a l’adquisició (Abbot-Smith & Tomasello 2006, Tomasello 2003) i les aproximacions basades en la freqüència. L’estudi de corpus es basa en l’anàlisi de les produccions espontànies de 47 nens monolingües amb desenvolupament típic d’edats compreses entre 1;2 i 6;5 anys; s’analitza la producció de subjectes i objectes i s’observa que la producció de subjectes i objectes nuls és adulta a l’edat de 1;8; els nens produeixen la construcció SbaOV a l’edat d’1;8 i demostrem que en fan un ús adult a l’edat de 3-4 anys. La freqüència relativament alta d’objectes nuls en mandarí i la freqüència baixa de les frases amb ba podria fer esperar l’omissió dels objectes a la posició posterior a ba, almenys en un primer estadi; però aquesta predicció no es compleix: fins i tot a l’edat d’1;8 els infants produeixen l’objecte posterior a ba com a fonèticament ple, cosa que té implicacions per a la proposta variacional de Yang (2002, 2004). El primer experiment replica l’experiment de Franck et al. (2013) del francès; amb tècniques de monitorització de la mirada comparo la comprensió de la frase ben-formada SVO amb la de la frase mal-formada SOV, amb l’ús de pseudo-verbs. Els infants, amb una edat mitjana de 17,4 mesos, van comprendre la frase només quan era ben-formada. Ni l’edat ni la mida del vocabulari no podien predir els nivells de comprensió. Al segon experiment que replica l’experiment de Lassotta et al. (2014), els nens sentien frases amb l’ordre canònic SVO i frases amb ordres no-canònics SbaOV i OSbaOV. L’anàlisi dels resultats indica que els infants dirigien la mirada a l’escena amb un AGENT en primera posició quan sentien les frases SVO i SbaOV, però no quan sentien una frase OSbaOV, cosa que indica que eren capaços d’entendre aquests tres tipus de frases gramaticals. Combinant els resultats dels tres estudis, arribo a la conclusió que els infants exposats al xinès mandarí han establert l’ordre de paraules molt aviat, com a molt tard al 17,5 mesos. Saben analitzar frases amb ordre canònic i no canònic (en concret la construcció amb ba amb l’objecte abans o després del subjecte) molt infreqüents , mentre ignoren les seqüències mal-formades. Aquests resultats només són explicables si els infants tenen accés a coneixements gramaticals i específics de la llengua que adquireixen i que advoquen a favor de la fixació molt primerenca dels paràmetres.

A pesar de que existe una gran cantidad de estudios que abordan la aparición de la sensibilidad fonológica desde el nacimiento, no hay muchos que aborden el desarrollo de la sintaxis durante la primera infancia. En esta tesis presento un estudio de corpus y dos experimentos acerca del desarrollo del orden de la sintaxis en el chino mandarín; además presento resultados novedosos que cuestionan los enfoques léxicos del desarrollo del lenguaje (Abbot-Smith & Tomasello, 2006; Tomasello, 2003) y el papel que juega la frecuencia. El estudio de corpus se basa en las producciones espontáneas de 47 niños monolingües con un desarrollo normal de edades comprendidas entre 1;2 y 6;5 años; se analiza la producción de sujetos y objetos y se observa que la producción de sujetos y objetos nulos es adulta a la edad de 1;8. Los niños producen la construcción SbaOV a los 1;8 y evidencian un conocimiento productivo a la edad de 3-4 años. La frecuencia relativamente alta de objetos nulos en mandarín y la frecuencia baja de las frases con ba debería llevar a los niños a producir nulos objetos en posición posterior a ba, al menos en la etapa inicial en caso de que la frecuencia determine la trayectoria del aprendizaje; no obstante, esta predicción no se cumple dado que, incluso en la edad 1;8, los niños producen los objetos posteriores a ba en forma fonéticamente plena, lo que tiene implicaciones para la propuesta variacional de Yang (2002, 2004). El primer experimento replica el de Franck et al. (2013) del francés; con técnicas de monitorización de la mirada, comparo oraciones transitivas SVO –formadas correctamente– con secuencias SOV –formadas incorrectamente-, todas ellas con pseudo-verbos. Los niños, con una edad media de 17,4 meses, comprendieron las oraciones solo cuando su estructura era gramatical. Ni la edad ni el vocabulario eran predictores del comportamiento. En el segundo experimento que replica el de Lassotta et al. (2014), realizado con niños con una edad media de 17,5 meses, se presentaron oraciones con el orden canónico SVO y oraciones con los órdenes no canónicos SbaOV y OSbaOV. El análisis de los resultados indica que los niños dirigen la mirada a la escena con un AGENTE en primera posición cuando escuchan las oraciones SVO y SbaOV, pero no cuando escuchan una oración OSbaOV, lo cual es un indicio de compresión de todas estas secuencias gramaticales. Combinando los resultados de los tres estudios, se concluye que los niños que tienen el mandarín como lengua materna son sensibles al orden de las palabras desde una edad muy temprana, como muy tarde a los 17,5 meses. Saben analizar frases con orden canónico y con órdenes no canónicos infrecuentes (concretamente la construcción ba con un objeto preverbal, el cual aparece antes o después del sujeto), mientras que ignoran las secuencias agramaticales. Estos resultados solo pueden explicarse si disponen de conocimientos gramaticales específicos de la lengua, y constituyen una prueba de que la fijación de parámetros es muy temprana.

While many studies address the emergence of phonological awareness from birth, little is known about the development of syntax in infancy. In this dissertation I offer a corpus-based study and two experiments on the development of syntax in Mandarin Chinese and present novel results that challenge lexical approaches to language acquisition (e.g., Abbot-Smith & Tomasello, 2006; Tomasello, 2003) and also the role of frequency. The corpus study based on the spontaneous speech of 47 typically-developing, monolingual-Mandarin speaking children (between the age of 1;2 to 6;5) shows that their performance on both null subjects and null objects has already become adult-like by 1;8, and children produce the non-canonical SbaOV construction at least when they approach their second birthday (at 1;8) and demonstrate productive knowledge at age 3-4. The relatively high frequency of null objects in Mandarin and the low frequency of the ba construction in the input should lead children to drop objects (i.e., post-ba NPs) in this construction at least at the early stage if frequency determines the path of acquisition. However, this prediction is not fulfilled: even at age 1;8 children produce post-ba NPs in the ba construction consistently, and this has implications against variational accounts of language acquisition (Yang, 2002, 2004). The first experiment replicates that of Franck et al. (2013) for French; with eye-tracking techniques, I compare well-formed transitive SVO sentences with ill-formed SOV sequences, all involving pseudo-verbs, when presented to infants with a mean age of 17.4 months. The results show that infants comprehended only when exposed to a grammatical sentence. Neither age nor vocabulary are predictors of performance. In the second experiment replicating Lassotta et al. (2014), ran with 24 infants with mean age 17.5 months, infants were confronted with canonical SVO and non-canonical SbaOV and OSbaOV sentences. The analysis indicates that hearing the SVO sentences causes infants to look significantly longer at the scene with the first NP as AGENT, and the same happens when they hear the SbaOV sentences. However, infants exhibit an opposite eye movement pattern when they hear the OSbaOV sentences, with more fixations on the scene with the first NP as PATIENT, indicating comprehension of all these grammatical sequences. Combining the results of the three studies I conclude that Mandarin infants are sensitive to word order at a very early age, 17.5 months at the latest. In fact, they are able to parse canonical and non-canonical word orders (the ba construction with a preverbal object, appearing either before or after the subject) which are scarce in the input, while they ignore ill-formed sequences. Therefore, these results can only be accounted for if grammatical, language-specific knowledge is available, and constitute evidence for very early parameter setting.