Une approche spatio-temporelle de la dépendance à la mobilité dans les métropoles de Barcelone et d’Aix-Marseille-Provence

Abstract

Aquesta tesi intenta explicar la paradoxa entre el fet que la mobilitat espacial sigui un recurs, especialment per a l’accés a l’ocupació o a l’habitatge i que, alhora, les pràctiques de mobilitat generin importants costos o dificultats (ja sigui en termes econòmics, en esforç diari o en les conseqüències en l’organització de la vida personal o familiar), especialment per a aquells que tenen una llarga mobilitat per anar al(s) seu(s) lloc(s) de treball. Ens interessem en els treballadors que pertanyen a les categories socials més modestes ja que suposem que tenen menys marge a l’hora d’adaptar-se a aquestes situacions restringides de mobilitat. En aquest estudi, buscarem entendre en quina mesura la llarga mobilitat diària per anar a la feina mostra una dependència a la mobilitat i quines en són les formes i les conseqüències per als treballadors amb ingressos modestos. Després d’haver quantificat aquesta població amb les enquestes de mobilitat disponibles a la regió metropolitana de Barcelona i la metròpolis Aix-Marseille-Provence i haver-la dividit en quatre grups: els “Lents amb un únic lloc de treball”, els “Ràpids amb un únic lloc de treball”, els “Lents amb múltiples llocs de treball” i els “Ràpids amb múltiples llocs de treball”, realitzarem una enquesta qualitativa a 40 d’aquests treballadors. En primer lloc, la recopilació de dades GPS permet l’observació dels seus moviments diaris durant una setmana. Posteriorment, amb una entrevista semiestructurada comentem l’espai recorregut així com la seva situació residencial, professional i familiar. La recopilació de dades biogràfiques ens dóna l’oportunitat de reconstruir la seva trajectòria de vida en el temps i en l’espai. Amb aquest conjunt de dades, analitzem com aquesta situació restringida de mobilitat diària està vinculada als ajustaments entre les aspiracions i les condicions d’accés a l’habitatge, a la configuració de la vida professional i la situació familiar i, també, a les evolucions de les competències i els potencials de mobilitat al llarg de la vida d’aquests treballadors. Malgrat l’observació de pràctiques de mobilitat molt heterogènies, podem constatar que la llarga mobilitat diària és, de vegades, el preu que han de pagar els treballadors modestos per tal d’integrar-se socialment en aquestes dues metròpolis europees.

Esta tesis intenta explicar la paradoja entre el hecho de que la movilidad espacial sea un recurso, especialmente para el acceso al empleo o a la vivienda y que, a la vez, las prácticas de movilidad generen importantes costes o dificultades (ya sea en términos económicos, en esfuerzo diario o en las consecuencias en la organización de la vida personal o familiar), especialmente para aquellos que tienen una larga movilidad cotidiana para ir a su(s) lugar(es) de trabajo. Nos interesamos en los trabajadores que pertenecen a las categorías sociales más modestas ya que suponemos que éstos tienen menos margen para adaptarse a estas situaciones restringidas de movilidad. En este estudio, trataremos de comprender en qué medida esta larga movilidad diaria para ir al trabajo muestra una dependencia a la movilidad y cuáles son las formas y las consecuencias para los trabajadores con ingresos modestos. Después de haber cuantificado esta población con las encuestas de movilidad disponibles en la región metropolitana de Barcelona y la metrópolis Aix-Marseille-Provence y haberla dividido en cuatro grupos: los “Lentos con un único lugar de trabajo”, los “Rápidos con un único lugar de trabajo”, los “Lentos con múltiples lugares de trabajo” y los “Rápidos con múltiples lugares de trabajo”, realizaremos una encuesta cualitativa de 40 de estos trabajadores. En primer lugar, la recopilación de datos GPS permite observar sus movimientos diarios durante una semana. Posteriormente, una entrevista semiestructurada posibilita comentar el espacio recorrido así como su situación residencial, profesional y familiar. La recopilación de datos biográficos nos dará la oportunidad de reconstruir su trayectoria de vida en el tiempo y el espacio. Con este conjunto de datos, analizamos cómo esta situación restringida de movilidad diaria está vinculada a los ajustes entre las aspiraciones y las condiciones de acceso a la vivienda, a los ajustes de la vida profesional y la situación familiar y, también, a las evoluciones de las competencias y los potenciales de movilidad a lo largo de la vida de estos trabajadores. A pesar de la observación de prácticas de movilidad muy heterogéneas, podemos constatar que la larga movilidad es, a veces, el precio que tienen que pagar los trabajadores modestos con tal de integrarse socialmente en estas dos metrópolis europeas.

This PhD dissertation aims to provide a better understanding of the paradox of spatial mobility, which is both a resource and a constraint. While people are likely to embark on longer commutes to find a job or better housing, moving is costly, tiring and time-consuming, even more so for those with a long travel-time budget between their place of residence and their place(s) of work. Assuming that low income workers have less capacity to adapt themselves to severely restricted situations of mobility, we research the extent in which long travel-time budgets will indicate how low income workers are dependent on mobility and identify its forms and consequences. By analysing the mobility surveys from the metropolitan region of Barcelona and the metropolis Aix-Marseille-Provence, we first quantify and divide this population into four categories: the “slow commuters”, the “fast commuters”, the “slow commuters with multiple workplaces” and the “fast commuters with multiple workplaces”. Next, with a sample of 40 individuals, we commence a qualitative analysis. Initially, we collect one week of GPS data of their daily routine and hold a semi-structured interview to discuss their daily movement patterns as well as their residential, professional and familial situation. Our second study consists of an analysis of the biographic data, which provides for the opportunity to reconstruct, in time and space, the life course of these workers. Consequently, through these studies we can observe how long travel-time budgets are related to the adjustments of these individuals’ life aspirations, professional career, access to housing and family life, as well as changes in their ability to be mobile or the potential to move during their lifetime. Despite heterogeneous practices of mobility, we conclude that long travel-time budgets are sometimes the price to pay for low income workers to be socially integrated in these two European metropolises.