Prácticas comunicacionales activistas en defensa ecoterritorial frente a la megaminería en la Amazonía del Ecuador

Abstract

Esta tesis por compendio de publicaciones presenta el análisis de las prácticas comunicacionales, como parte de los repertorios de acción colectiva de las redes activistas frente a la intrusión de la industria extractiva megaminera en el territorio de los indígenas Shuar en la Amazonía del Ecuador. Esta investigación se centra en dos experiencias emblemáticas surgidas entre el 2016 y el 2019: el laboratorio de creación audiovisual Etsa-Nantu/Cámara-Shuar y la red #SOSPuebloShuar, en Twitter. Estos casos revelan redes colaborativas de actores heterogéneos que comparten una subjetividad ecopolítica crítica frente al modelo de desarrollo y los conflictos ecosociales que supone la política extractiva. Al mismo tiempo, evidencian nuevos sentidos sustentados en una agenda interseccional que reivindica derechos humanos, culturales, colectivos, territoriales, de autodeterminación de los pueblos y los derechos de la Naturaleza. A partir de un enfoque metodológico mixto -que recurre a la etnografía multisituada, análisis audiovisual, análisis de redes sociales y análisis crítico de discurso tecnocultural- se indaga sobre las formas organizativas, relacionales y discursivas que se agencian en los procesos de mediación de las prácticas comunicacionales activistas. Como uno de los principales resultados se destacan repertorios de comunicación activista híbridos que optimizan estratégicamente la ecología mediática contemporánea a partir de la apropiación de diversas tecnologías, formatos, lenguajes, soportes y espacios para potenciarse a escala local, nacional e internacional.

This thesis by compendium of publications presents the analysis of media practices, as part of the repertoires of collective action of activist networks against the intrusion of the mega mining extractive industry in the territory of the Shuar indigenous people in the Amazon of Ecuador. This research focuses on two emblematic experiences that emerged between 2016 and 2019: the Etsa-Nantu/Cámara-Shuar audiovisual creation laboratory and the #SOSPuebloShuar network on Twitter. These cases reveal collaborative networks of heterogeneous actors who share a critical ecopolitical subjectivity to confront the development model and the ecosocial conflicts implied by the extractive policy. At the same time, they reveal new perspectives based on an intersectional agenda that vindicates human, cultural, collective, territorial and the self-determination rights of indigenous people and the rights of Nature. From a mixed methodological approach -that resorts to multi-situated ethnography, audiovisual analysis, social network analysis and critical analysis of technocultural discourse- we investigate the organizational, relational and discursive forms that are agenized in the processes of mediation of activist communicational practices. As one of the main results, hybrid activist communication repertoires that strategically optimize the contemporary media ecology through the appropriation of diverse technologies, formats, languages, supports and spaces to empower themselves on a local, national and international scale are highlighted.

Aquesta tesi per compendi de publicacions presenta l'anàlisi de les pràctiques comunicatives, com a part dels repertoris d'acció col·lectiva de xarxes activistes contra la intrusió de la indústria extractiva megaminera al territori dels indígenes Shuar a la regió amazònica de l'Equador. Aquesta investigació se centra en dues experiències emblemàtiques sorgides entre el 2016 i el 2019: el laboratori de creació audiovisual Etsa-Nantu/Cámara-Shuar i la xarxa #SOSPuebloShuar, a Twitter. Aquests casos revelen xarxes col·laboratives d'actors heterogenis que comparteixen una subjectivitat ecopolítica crítica davant el model de desenvolupament i conflictes ecosocials que suposa la política extractiva. Al mateix temps, revelen nous significats sostinguts en una agenda interseccional que reivindica els drets humans, culturals, col·lectius, territorials, d'autodeterminació dels pobles i els drets de la Natura. Des d'un enfocament metodològic mixt -que recorre a l'etnografia multisituada, l'anàlisi audiovisual, l'anàlisi de les xarxes socials i l'anàlisi crítica del discurs tecnocultural-, s'investiga les formes organitzatives, relacionals i discursives que s'utilitzen en els processos de mediació de pràctiques de comunicació activista. Com a un dels principals resultats, destaquen els repertoris de comunicació activista híbrid, que optimitzen estratègicament l'ecologia mediàtica contemporània des de l'apropiació de diferents tecnologies, formats, llenguatges, suports i espais per potenciar l'escala local, nacional i internacional.

Juu takatka chicham etseramu nekas ichipsa isar, ii nunke itiur ayamrukminiatiaj tusa enantai jusamu, nekas juna chichamrin ainiajai irunturar najanamuiti, naa nunka initri irunu tsuatmakar amuktinia juarainia asamtai shuará nunke tépakmanum, samenka nunkanam tii itiurchat ewekamkaartatui. Tuma asamtai chicham tii nukap aujmatar aents nui matsatu, nii najantai, Juka jimiar takat yaunchu uwitin 2016 nuyá 2019 najamunam atuinia juu ainiawai Etsa-Nantu/ waakan enketai-Shuar nuyá iruntramu #SOSPuebloShuar. Juka nuumtak Shuarak kajernait nakamayi kui juu akasmatainiak tuma asamtai chicham paantin jusar ii nunke ayamruktin ii uchiri itiurcha matsamiaraink tusar jintiamuiti. Tuma asamtai yamaiya juinkiayamaram anentai juukar ayamrumaktin chichamrukmaiti, aets ayamruktin, nii najattairi, iruntramuri, nii nunké. Umamkesa iisar aets matsatma, takat enkekma, yajatcham nuyá anentai patamu iaujmataar chicham etsereaji mash nunkanam juu chicham nekamu ati tusar tura aani ayamrumakarat tuu anentaimji.